Neix ‘Gràfica radiant’, l’aposta de l’ARA pel còmic d’avantguarda

BarcelonaEl dibuix pren el poder. L’ARA renova la seva aposta pel còmic com a mitjà artístic amb una nova secció al suplement Ara Diumenge que donarà cabuda a propostes dels dibuixants més innovadors del panorama actual, els que exploren el llenguatge de la historieta amb llibertat, indiferents a les fronteres artificials que el separen de les arts plàstiques i la il·lustració. Cada diumenge, un autor diferent es farà seva una pàgina per abocar-hi el seu talent amb l’única condició que, tret del títol, la historieta no tingui text. Còmics sense paraules que atorguin el protagonisme a la narració gràfica, al poder expressiu de la línia, el traç i el color. Una iniciativa de l’ARA que s’afegeix a l’aposta pel còmic periodístic del Vinyetari i els diaris especials que es publiquen coincidint amb el Saló del Còmic i que fa unes setmanes van ser premiats als Print Innovation Awards.

L’encarregat d’inaugurar demà la secció serà el dibuixant mallorquí Pere Joan, referent de la generació underground dels 70 que, tot i els intents d’encasellar-lo en la línia clara dels 80, no ha deixat mai d’explorar nous camins i de jugar amb les infinites possibilitats del còmic. Els seus treballs més recents en són una bona prova: les postals mallorquines de Memòria selectiva (Disset, 2017) i un dels capítols de la recent antologia Viajes dibujados, l’especial en vinyetes de la revista de viatges Altaïr.

En la historieta que es publica aquest diumenge, titulada Desfilada del poliamor gràfic, Pere Joan dibuixa una vista panoràmica de personatges i situacions sorprenents que, d’alguna manera, vol funcionar com a pròleg de la secció. “Al cap i a la fi, la secció serà una desfilada de molta gent diferent”, comenta el dibuixant. “També té alguna cosa d’aquells inventaris que feien Opisso i Junceda als extres d’estiu o Nadal dels tebeos antics, aquelles grans panoràmiques de platges atapeïdes o escenaris urbans. I es nota la influència d’un dels surrealistes que més m’agraden, Yves Tanguy, i els seus paisatges mig enterrats”. El treball de Pere Joan és una celebració de l’expressió gràfica no subordinada a la il·lustració d’un text. “Són dibuixos que reivindiquen el mateix dibuix, una obra tancada que només es reconeix com a còmic, no com a prolongació visual d’un text”, diu l’autor.

Una revista que va marcar època

La secció portarà per nom Gràfica radiant, en homenatge a Nosotros somos los muertos, la revista que Pere Joan i Max van crear el 1995 i que en la seva última època portava com a subtítol, precisament, Gráfica radiante. “El número zero va ser una historieta sobre la Guerra de Bòsnia que el Max va haver de publicar com a fanzín -recorda Pere Joan-. Arran d’això vam decidir autoeditar una revista amb coses a l’estil de novel·la gràfica. Vam ser els primers a editar Chris Ware a Espanya! La primera època va ser molt seriosa, però en la segona vam decidir que havíem de canviar, dibuixar pel simple plaer de fer-ho, disfrutar i experimentar. I llavors hi vam afegir el subtítol, que va ser idea del Max”. Nosotros somos los muertos va tancar el 2007, quan els seus directors van entendre que la proposta “ja estava assumida”, però des de l’ARA volem recordar-la pel seu paper fundacional del nou còmic d’avantguarda, per obrir un camí que després molts recorrerien.