Nel Martí: “Organitzam el nostre temps amb criteris productius i no educatius”

PalmaLa dedicació a la política deixa poc temps per a la investigació, la reflexió i l’escriptura. Gairebé tots els llibres de Nel Martí (Ciutadella, 1969)han aparegut en els períodes que ha descansat d’una activitat pública que l’ha duit a ser regidor d’Educació a Ciutadella, director insular i, seguidament, conseller de Cultura, Educació i Joventut del Consell de Menorca. Com a diputat del Parlament balear, representant els ecosobiranistes menorquins, hi ha estat els darrers vuit anys. Ara, quan afirma estar de retirada de la primera línia política i a punt de tornar a l’institut menorquí on fa classes de matemàtiques, acaba de publicar Temps d’educar (Documenta Balear), 24 treballs en els quals relaciona dos dels temes que més el preocupen: l’educació i la gestió del temps. Els sap indeslligables.

Uniu temps i educació. Escriviu a les primeres línies: “Educar requereix temps. Educar requereix una bona gestió del temps. I educar requereix una nova visió del temps”. Especialment ara?

És innegable que la manera d’organitzar el temps té efectes en l’educació. La gestió del temps és una de les meves obsessions, i no només meva, se’n parla i se n’escriu molt de conciliar, de gestionar el temps, però s’estableixen poques mesures per millorar-ho. Les polítiques socials, laborals, familiars i educatives es tracten per separat, i això no ajuda la conciliació. Conciliar és el gran repte del segle XXI, però continuam organitzant el temps a la manera del segle passat.

Feis notar que tothom diu sovint “no tenc temps”. Quins efectes té en l’educació la manca de temps?

Quan hi ha un cert malestar per la gestió del temps, i és evident que hi és perquè vivim en un continu “no tenc temps”, aquesta mala gestió del temps genera disfuncions en l’educació. Si volem educar, necessitam temps en quantitat, en qualitat i també en profunditat. A l’hora de pensar el temps i la seva organització, hi han d’entrar els valors i el criteri. Cal decidir què volem prioritzar. De moment i de fa massa, organitzam el nostre temps amb criteris productius i no educatius.

Parlau del paper de l’escola, de la família i de l’àmbit laboral i social. Quin rol correspon a cadascun?

Tenim assumit que per educar es necessiten tots els agents, però també es necessita temps. Hem de pensar el temps i, en aquest sentit, empoderar la població perquè pugui exercir la seva responsabilitat educativa. Som molt crític amb l’escola com a contenidor, que quan hi ha un problema educatiu es miri cap a l’escola. No podem oblidar que l’escola ha d’aportar eines per al coneixement, per aprendre a aprendre al llarg de tota la vida. L’educació és una responsabilitat de tots, no es pot delegar només en l’escola. Si pensam l’educació només des de l’escola, el fracàs està assegurat.

Potser perquè també sou polític, feis èmfasi en la necessitat d’unes polítiques centrades en la gestió del temps. Es defuig aquesta responsabilitat?

La política ha de tenir un paper actiu i ha de posar les bases per fer possible la bona gestió del temps. El seu paper és cabdal per crear una nova temporalitat humana, un temps a mida de les persones, i no de la productivitat. Són escasses les mesures per conciliar, i s’han d’afrontar el canvi d’horaris, el canvi d’hora i moltes altres qüestions determinants per aconseguir aquest objectiu. L’Administració ha de prendre la iniciativa d’asseure en una mateixa taula empresariat, famílies, educadors i tots els agents implicats per arribar a un consens que ens faci guanyar temps per educar. La política se centra en l’educació formal, en la regulació laboral, en l’organització social, però oblida facilitar a les famílies que puguin fer el seu paper.

En quin sentit Menorca pot servir de model?

Escric des de Menorca i també des de l’experiència d’haver estat responsable d’Educació tant a Ciutadella com a l’illa. A Menorca hi ha dos àmbits educatius formals que són una victòria de la societat civil. Em referesc a l’educació d’adults i, especialment, a la de 0-3 anys. La societat menorquina va lluitar per tenir accessibilitat en aquesta etapa que abans es considerava amb poca incidència educativa, malgrat que és essencial, i també lluità per la qualitat. Uns serveis d’educació primerenca especialitzats permeten detectar problemes i deficiències que es poden corregir en aquesta etapa. A més, va guanyar els espais familiars per a la socialització dels més petits, espais que a Menorca, i també a Catalunya, donen molt bons resultats.

Què ens serveix i què no de la manera d’educar dels nostres padrins i pares?

Hem d’assumir que els temps han canviat en tots els sentits. Abans la família, l’escola, el carrer per al joc, tot era molt organitzat de manera natural. Ara quasi tot, començant pels coneixements, és de durada curta. Per això, cal temps per educar les persones perquè tinguin capacitat d’adaptar-se i d’entendre que les circumstàncies són canviants, però els valors han de ser sòlids. Dels nostres avis, hauríem de recuperar la paciència, que és una de les grans virtuts de l’educador.