Jo Nesbø s'endinsa en un món rural i endogàmic a 'El regne'

BarcelonaJo Nesbø ha abandonat Oslo i l’inspector que l’ha fet famós arreu del món, Harry Hole, per endinsar-se en un món rural, claustrofòbic, endogàmic i isolat a la seva nova novel·la El regne (Proa/Reservoir Books), amb traducció al català de Laura Segarra Vidal. Amb una gorra anglesa, des de casa seva, i amb la guitarra molt a prop –és cantant de Di Derre i a punt ha estat de tocar per als periodistes– parla sobre què l’ha impulsat a escriure de la intensa relació entre dos germans i un micromón que amaga secrets turmentadors. “El meu pare era un home extremadament racional, sempre tenia clar què era correcte i què incorrecte, però fa vint anys es va enfadar amb un veí que volia comprar les seves terres a un preu molt baix”, diu l’autor noruec. La llei ho permetia i Nesbø va suggerir al seu pare que havia de tenir en compte tots els punts de vista, però la resposta que va obtenir va ser: “Esculls la família per sobre del bé i del mal”. Va ser un dels únics moments en què la figura paterna no va ser racional i va defensar que només valia un punt de vista. Rere la novel·la també plana el record del germà petit de l’escriptor, que va morir fa sis anys, i amb qui tenia una relació molt estreta: van jugar al mateix equip de futbol i tocaven junts.

Explorar els propis defectes

Mentre escrivia la sèrie de Hole, Nesbø va assumir tots els estereotips de la novel·la negra en un intent que el personatge encaixés en aquesta tradició. En aquesta nova novel·la, en canvi, beu de molts gèneres: “Hi ha la influència del thriller però també de les tragèdies familiars americanes en les quals el motor és l’ambició personal o una història d’amor”, explica. Però hi ha optimisme a la novel·la: “La tragèdia sempre ha format part de la meva obra, però en aquesta novel·la forma part del passat i, per tant, hi pot haver optimisme en el futur”. Els dos germans de la novel·la són molt diferents: el gran és introvertit i solitari i s’enfronta a cops amb els qui volen fer mal al germà petit, que és extravertit i ambiciós, i corregeix les redaccions del gran a la nit. “Té una certa similitud amb la història de Caín i Abel de la Bíblia –diu l’autor–. Quan construeixo els personatges em miro a mi mateix i trobo molt més útil tot el que menys m’agrada de mi”.

La claustrofòbia d'un lloc petit

Una altra diferència amb les novel·les que ha escrit de gènere negre és que Nesbø utilitza la primera persona: “D'aquesta manera entres més en la ment del personatge i en la història”. Un dels grans protagonistes de la novel·la és el lloc, que marca molt la vida dels personatges. “En aquests llocs tan petits tothom sap qui ets, et coneixen des de petit, tenen una opinió de tu, una percepció, i no te'n pots escapar, no pots ser una altra persona”, diu l’autor. Aquesta claustrofòbia genera una certa endogàmia: “No jutjo els meus personatges, simplement els col·loco en unes circumstàncies concretes”, assegura, i admet que, segons com, prefereix una ciutat com Oslo on pots fer veure que ets algú altre.

L’autor, que ja ha venut més de 45 milions d’exemplars de les seves novel·les, diu que no està segur de poder escapar-se de l’èxit. Hi pensa sovint: “La popularitat et pot corrompre, és dolça, i pot crear certa addicció". Tanmateix, pot escriure el que vol, no necessita els diners per pagar el lloguer: "No em vaig fer escriptor per tenir èxit comercial. Quan escric em pregunto per què ho faig, què vull aconseguir, i intento fer alguna cosa que a mi m'agradaria llegir”. Quan se li pregunta què ha llegit darrerament, desapareix uns instants de la pantalla i torna amb biografies dels Beatles, Joy Division, Tom Petty i Stanley Kubrick. Dubta a l’hora de dir la darrera novel·la de ficció i, finalment, reapareix amb El cuarto de baño de Jean-Philippe Toussaint, que a Espanya va publicar Anagrama.