La neta de Dióscoro Galindo porta al Constitucional la recerca de Lorca

Nieves García Catalán porta anys batallant perquè trobin el seu avi, Dióscoro Galindo, afusellat i enterrat l'agost del 1936 al costat de Federico García Lorca. Ara ha fet arribar al Tribunal Constitucional la seva demanda: vol que es busquin no tan sols les restes del seu avi sinó també les del poeta i dramaturg. García Catalán ja ho va intentar a través del jutjat d'instrucció de Granada el 2019, però el jutge va tombar la seva petició. Al gener va tornar a presentar la petició a l'Audiència Provincial de Granada, que va va tornar a rebutjar el recurs. Ara serà el Constiucional el que decidirà si té dret o no a trobar les restes del seu avi i les de l'autor de Yerma.

Depurat per haver qüestionat l'existència de Déu

Dióscoro Galindo va ser un mestre de l'escola republicana que sempre va defensar l'educació pública i laica. Va ser professor a Sevilla i a Granada i moltes nits ensenyava a escriure i a llegir als jornalers. El 16 de febrer del 1936 va representar el Front Popular a la mesa electoral i després del cop d'estat va ser sotmès a un expedient de depuració per haver negat l'existència de Déu en una de les seves classes. El 20 de juliol els franquistes van arribar a Granada i una nit d'agost es van emportar Dióscoro Galindo davant la impotència del seu fill, a qui van amenaçar amb disparar-li si intentava fer res. El matí següent li van dir que el seu pare havia esta executat. Tenia 58 anys.  

La neta del mestre afusellat explica a la demanda que també sol·licita trobar les restes de Lorca per la necessitat de "saber la veritat". Tanmateix, el tribunal argumenta que aquesta recerca de la veritat "legítima i necessària" no és feina d'un jutge d'instrucció sinó de l'Estat i s'ha de fer per la via civil. Un altre argument és que ha passat molt de temps i els executors d'aquelles morts ja tindrien més de cent anys. L' Audiència Provincial hi va afegir nous arguments i va qüestionar que la neta del mestre republicà pogués demanar trobar el poeta perquè no el representa i tampoc pot presentar-se com a víctima. A més a més, afegeix el tribunal, aquesta petició podria anar en contra dels interessos de García Lorca o dels seus descendents.

La nova llei de memòria democràtica espanyola, que encara s'ha d'aprovar, vol crear una Fiscalia de Memòria Democràtica i de Drets Humans. L'objectiu d'aquesta Fiscalia seria facilitar la investigació dels crims del franquisme. Amb la nova llei també es vol que l'Estat lideri les exhumacions.

Tanmateix, el procés fins que s'aprovi pot ser molt llarg i fins aleshores la recerca de les víctimes del franquisme, a molts llocs de l'estat espanyol, corre a càrrec de les famílies o d'entitats que batallen per poder obrir les fosses.

Si el Constitucional també es nega a obrir una investigació, l'advocat de Nieves García Catalán, Eduardo Ranz, portarà el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.