Els NFT, la revolució del món de l’art que ha arribat per quedar-se
Els token no fungibles sacsegen els artistes i els ritmes i les convencions del mercat de l’art
BarcelonaEl mercat de l’art va experimentar una sacsejada històrica el març del 2021. No la va produir la venda d’una obra d’un gran clàssic del segle XX com Pablo Picasso o Andy Warhol. La commoció la va produir una obra digital: Mike Winkelmann, conegut com a Beeple, va vendre en una subhasta de Christie’s l'NFT Everydays: The first 5000 days (en català, Cada dia: els primers 5.000 dies), per 58 milions d'euros. Un NFT és, com diuen les sigles en anglès, un non-fungible token. Un token és la representació digital d'alguna cosa que existeix en el món real, i la particularitat de la tecnologia amb la qual estan fets els NFT, la cadena de blocs, és que certifiquen l'autenticitat d'una obra única i també la propietat. "Els NFT representen una tecnologia que ha transformat el món de l'art com no havia passat mai", diu Beatriz Ordovás, la directora d'art de postguerra i contemporani de Christie's Espanya, una de les participants en la xerrada que el simposi barceloní de galeristes Talking Galleries va dedicar als NFT dilluns. A més, Christie's va llançar al setembre la seva plataforma per subhastar NFT, Christie's 3.0. "Els NFT no són només un repte per a les cases de subhastes sinó també per a les galeries d'art i els artistes. El mercat va funcionar de la mateixa manera durant dècades i ara aprenem sobre la marxa com funciona el mercat dels NFT i ens hi intentem adaptar, perquè tot es mou amb molta rapidesa", explica Ordovás.
Des de la venda d'Everydays: The first 5000 days, els NFT han continuat protagonitzant tota mena de notícies. Entre les últimes n’hi ha una d’escandalosa: fa unes setmanes el milionari fundador de la iniciativa Frida. NFT, Martin Mobarak, va cremar un dibuix que Frida Kahlo va fer en una pàgina d’un dels seus diaris, on es pot llegir el lema Fantasmones siniestros, per convertir-lo en un NFT del qual n’ha fet 10.000 exemplars per vendre. El seu objectiu amb la venda és “transformar la indústria de la caritat mitjançant una transparència més gran, freqüència de donacions i incentius dels donants”. També "crear el pont entre el món de l’art tradicional i el potencial expansiu de la Web 3.0”. Mobarak vol introdiur "l’obra de Kahlo al metavers i aprofitar el seu poder per reunir una comunitat de col·leccionistes, creadors i amants de l’art amb la missió de fusionar el món de l’art tradicional amb el potencial en expansió del món de l’art digital”.
El boom dels NFT també ha arribat a un dels grans museus que van forjar el cànon de l’art modern i contemporani, el MoMA de Nova York, que va anunciar als mitjans de comunicació, al setembre, que vendrà 29 obres de grans artistes contemporanis entre els quals hi ha Picasso, Andy Warhol i Francis Bacon, amb les quals té previst aconseguir entre 70 i 100 milions de dòlars, per potenciar la digitalització de la institució i augmentar la col·lecció d'NFTs. Com era d’esperar, l’anunci va aixecar polseguera.
No tots els NFT són obres d’art
La tecnologia de la cadena de blocs, creada pel fundador del Bitcoin, Satoshi Nakamoto, ha permès llançar al mercat imatges digitals en formats que fins fa pocs anys era "impensable" trobar a la venda, com diu l'il·lustrador Roger Haus, que juntament amb l'artista de moda digital Anna Dart van posar en marxa a Barcelona el projecte d'NFT Exquisite Workers, basat en els cadàvers exquisits surrealistes, en el qual va involucrar centenars de col·legues. Quan la imatge està enllestida s’ha d’afegir a la cadena de blocs, la més coneguda de les quals és la de Bitcoin i, a continuació la d’Ethereum. En l’argot dels NFT aquesta acció és coneguda com a mint, és a dir, encunyar-la. La tecnologia de la cadena de blocs permet crear peces úniques i al mateix temps tiratges, com els dels gravats. Així que cadascun dels exemplars d’un NFT està autentificat com a únic. Però es pot fer un NFT de qualsevol imatge, no cal que sigui artística. “Els NFT són una eina que els artistes contemporanis fan servir per expressar-se”, diu la galerista Kate Vass, la fundadora de l'espai que porta el seu nom. "Els NFT han arribat per quedar-se, perquè són senzillament una eina", subratlla. Una altra de les raons per la qual els NFT han proliferat en els últims anys ha sigut el tancament dels espais artístics que va comportar la pandèmia de covid. "La nostra realitat és digital: només cal veure com vivim i com ens comuniquem sobretot després de la pandèmia, amb el mòbil, Twitter, Snapchat, Instagram, la web 2.0, la 3.0...", diu Vass. L'artista argentí establert a Barcelona Andrés Reisinger (Buenos Aires, 1990), que l'any passat va vendre Arcadia per 538.000 euros en una subhasta de Christie's, també creu els NFT són "un mitjà per transformar les coses". L'artista defineix Arcadia com "una obra gràfica narrada que viatja a través de la nostra crisi existencial col·lectiva del segle XXI".
En paral·lel a les obres d’art, també hi ha els NFT que estan considerats col·leccionables. En aquest camp han tingut molt d’èxit les imatges d’avatars, com els Bored apes (Micos avorrits), que ara costen uns 100.000 euros, i altres personatges com els Cool Cats (Gats genials). “Els avatars tenen més utilitat, la gent es compra un avatar i se’l pot posar d’imatge a WhatsApp o a Twitter, el fa servir com a identitat digital”, diu Haus. Un altre dels trets dels NFT és que han permès que altres creatius que no són purament artistes, com els que treballen en un estudi de 3D, puguin desenvolupar una línia creativa personal, sortir de la indústria i tenir un mercat. “Els artistes digitals estan molt esperançats amb els NFT perquè han sigut una revolució que els ha portat una mica de reconeixement”, explica Haus.
Un imant per a les grans patums de l’art
Tant si els NFT són art com si no ho són, les patums de l’art contemporani no han deixat passar de llarg l’oportunitat de fer NFT. Precisament, Damien Hirst va obrir la veda de cremar obres d’art: en el projecte The currency (La moneda) l’artista va deixar triar als compradors de 10.000 de les seves característiques pintures de punts, amb un preu mínim d’uns 2.000 euros, si volien quedar-se amb la peça digital o amb la física. El resultat va ser que 4.851 van voler cremar els quadres i 5.149 es van decantar per la versió física. La crema va començar el 9 de setembre i es fa cada dia. Està previst que acabi coincidint amb la pròxima edició de la fira Frieze de Londres, que començarà dimecres. En canvi, el danès Olafur Eliasson es va prendre com un estímul creatiu l’encàrrec que li va fer el comprador de l'NFT Everydays: The first 5000 days, conegut com a Metakovan. D’una banda, Eliasson va fer un NFT únic de l’experiència de realitat augmentada Your view matter (La teva visió importa) i, al mateix temps, va posar a l'abast, gratuïtament, l’aplicació de la productora amb la qual l’ha desenvolupat, Acute Art. La peça es caracteritza per unes formes geomètriques que es desplacen segons els moviments dels espectadors. L’objectiu d’Eliasson és que el públic prengui consciència del potencial de la realitat augmentada.
Dos artistes consagrats més han dedicat els beneficis dels seus NFT a causes benèfiques: Ai Weiwei ha donat els guanys de la venda de la col·lecció Ai Wei Wei #YOLO’ a organitzacions xineses que lluiten pels drets humans. Pel que fa a Marina Abramovic, ha donat els guanys de la venda de la versió en NFT del seu vídeo L’heroi a “una comunitat de persones que treballen en la nova dimensió dels NFT”.
L'NFT més car i les plataformes on en venen
Els NFT es venen tradicionalment en plataformes com OpenSea, Superare i Nifty Gateway, i també van fer-ho en la desapareguda Hic et Nunc. Com en el mercat de l’art tradicional, hi ha NFT de tots els preus. Ara mateix el rànquing dels més cars l'encapçala The Merge, de Pak, l'edició oberta del qual va acumular fa uns dies un total de 94,2 milions d'euros.
El mercat dels NFT, com el borsàtil, té dues al·legories: quan està fort és un bou (de l'anglès Bull market) i quan està baix, un os, com passa actualment. En paral·lel a les obres d’art, hi ha NFT que són considerats col·leccionables. En aquest altre camp la comunitat té una importància especial, perquè pot fer pujar conscientment el preu d’una peça. “Els NFT no podrien viure sense Twitter ni sense Discord [una aplicació dissenyada per a comunitats de videojocs], on parlen dels projectes i es posen d’acord per marcar el preu mínim d’un projecte”, diu Haus. Aleshores el projecte pot entrar en un estat d'excitació conegut com Fear of missing out (Por de perdre's-ho), i enlairar-se cap a la Lluna, de l'anglès To the moon. La cadena de blocs és una tecnologia pública i es poden saber totes les transaccions que s’han fet i qui les ha fet, així que es pot detectar si els mateixos promotors de la peça fan apujar el preu a propòsit i aleshores la reputació del fundador queda tacada i els preus cauen en picat. Aquest caràcter públic de la venda tant de les obres d'art com dels col·leccionables fa caure una barrera històrica del mercat de l'art, la manca de transparència. "Aquesta transparència obre les portes al fet que molta gent vulgui participar en el nostre món", afirma Joe Kennedy, el fundador de la galeria Unit London.
El debat entre les plataformes i les galeries
L’existència d’aquestes plataformes de venda, que cobren un percentatge de les vendes, des d’un 2,5% fins a un 12%, i d’aquestes comunitats ha posat en qüestió la necessitat d’un artista d’haver de treballar amb un intermediari com les galeries d’art tradicionals, que s'acostumen a quedar un percentatge més alt, així que molts artistes s’han sentit empoderats. Tot i així, les galeries convencionals reivindiquen que poden generar confiança entre els col·leccionistes cap a un món digital que sovint associen amb l’scam, és a dir, les estafes electròniques. Com diu Kate Vass, els galeristes poden donar suport als artistes i els col·leccionistes i fer tasques de “curadoria” i de generar relat, un aspecte que troben a faltar ella i Kennedy per separar el gra de la palla en el sector i posar-hi ordre. De fet, Kennedy troba positiva la desacceleració actual del mercat dels NFTs. “Cal molta feina, molta motivació i molta fe per fer tot això, és la feina més dura a les galeries petites”, diu Vass. "Per als col·leccionistes és molt desorientador llegir un titular a The Guardian i després entrar en una plataforma de venda d'NFT i trobar-se amb centenars d'obres que no necessàriament associen a l'art contemporani. La curadoria i la detecció dels artistes que seran històricament rellevants són clau", adverteix Kennedy. "Un altre aspecte que potenciarà el mercat dels NFT serà la disassociació de les criptomonedes, perquè són volàtils i desperten suspicàcies en els col·leccionistes, i seran tractats únicament com a peces artístiques", diu l'investigador Pau Waelder, que va moderar la trobada a Talking Galleries.
Baixa el consum energètic i ara els NFT són més sostenibles
Els NFT han sigut qüestionats per l’alt consum energètic del procés de carregar-los a la tecnologia blockchain, perquè les operacions amb les quals funciona es fan en milers d’ordinadors simultàniament, per impedir que les hackegin. “Aquesta xarxa d'ordinadors consumeix molta energia, concretament el mecanisme de consens, que són les operacions matemàtiques que verifiquen l’operació. Aquestes operacions són conegudes com a Proof of work (PoW), és a dir, prova de treball, que també es fa servir per limitar l’spam”, afirma Miguel Rubio, de l’empresa Carbono.com. Però a mitjans de setembre es va produir un canvi a la xarxa Ethereum, la més important en el mercat dels NFT i la despesa d’energia ha baixat un 99,5%: en lloc de la PoW ara es fa un test conegut com Proof of stake, que funciona amb incentius financers. “Això fa que el consum energètic es redueixi totalment perquè torna a un ús corrent”, conclou Rubio.