La candidata a l'Oscar que fa servir la filigrana formal més habitual a TikTok

S’equivoca la sempre risible turba conspiranoica antiwoke assenyalant Nickel boys com la quota afroamericana de les 10 nominades a millor pel·lícula a l’Oscar d’enguany: és, més aviat, l’excepció experimental. De llarg, el film més arriscat formalment de tots els que competeixen. Està filmada tota ella en càmera subjectiva, va alternant els punts de vista dels protagonistes sense sobreexplicacions, té una estructura complexa amb flashforwards i escenes de vegades repetides, desplega un reguitzell d’imatges de caràcter molt més sensorial i impressionista que narratiu… Tot plegat fa que aquesta valenta adaptació de la novel·la de Colson Whitehead que va guanyar el Pulitzer el 2019 encaixi molt millor dins d’un ideal de cinema-poesia que de cinema-prosa. Gens malament (de fet, molt bé!) per a una pel·lícula que rebrà una exposició pública tan massiva.

Que ningú s’espanti, però. Lluny haurien de quedar els temps sobre la gàbia incòmoda que era una narració en primera persona en cinema a propòsit de La dama del llac (el film pioner de Robert Montgomery és de 1946), ara que a TikTok hi ha un fotimer de vídeos en format POV [punt de vista subjectiu]. Com en aquesta xarxa social, però amb mil vegades més sensibilitat i lirisme, aquest recurs serveix a Nickle boys per empatitzar d’una manera extremadament immersiva amb els protagonistes d’una gran història d’amistat nascuda en un context d’injustícia que, més enllà del repte formal (o precisament gràcies a ell) acaba sent colpidorament emotiva.

Colson Whitehead: "Aquest llibre neix de la impotència, perquè el racisme continua viu i impune"