'Nihil obstat', el poemari censurat i fins ara inèdit de Miquel Bauçà

Palma“Res hi ha més dolç / que tenir morenes un Divendres Sant, / sense creure en la resurrecció de la carn / i entendrint-te amb els esforços de les dretes”. Aquest és un dels poemes que conformen Nihil obstat, el poemari de Miquel Bauçà que la censura franquista va prohibir publicar l’any 1965 i que restava inèdit fins a dia d’avui. Ara Edicions 62 el publica per primera vegada, juntament amb la reedició de dos altres volums que marquen el principi i el final de la primera etapa poètica de Bauçà, Una bella història i El crepuscle encén estels. 

Títol provocador

“Jo crec que la censura de Nihil obstat ve bàsicament pel títol”, explica Jordi Cornudella, responsable de l'edició dels tres volums, “perquè era provocador en el sentit que és la frase que fa servir la censura eclesiàstica per dir que una cosa es pot imprimir i que no hi ha cap problema”. Per això, explica Cornudella, van donar l’exemplar a un capellà perquè n’opinàs i a l’informe on es manifestava en contra de la seva publicació el qualificà de 'folleto de poesías, la mayoría de las cuales son irreverentes o sacrílegas’, un resum difícil d’entendre per a l’editor. “De tant en tant parla de coses que podien semblar una animalada, per a un capellà, però ja té gràcia que un autor que l’any 1959 havia guanyat un premi religiós amb un llibre que es deia Cants jubilosos fos censurat, anys després, per l’església!”

Inèdit fins ara

Si bé és cert que alguns dels poemes de Nihil obstat van ser retocats i inclosos al següent llibre de Bauçà, El noble joc, i reescrits també per a l’Obra poètica publicada el 1987, és la primera vegada que podem tenir accés als 51 poemes originals tal com ell, inicialment, tenia previst publicar-los. “No tenim constància que ell fes cap tipus d’intent de tornar a publicar Nihil Obstat i no va ser fins anys després de la seva mort que la seva filla Maria Bauçà en va demanar una còpia a l’Arxiu General de l’Administració, a Alcalá de Henares, que és on es conserven tots els originals que fins l’any 1966 havien de passar per Madrid per obtenir el permís o no de ser publicats”, explica l’editor.

La primera etapa de Miquel Bauçà

La decisió d’acompanyar aquesta primera edició de Nihil obstat de la reedició de dues obres més de Bauçà ve donada per la voluntat de reivindicar no només un poemari inèdit, sinó l’etapa iniciàtica del poeta en què s’inclou. “Els lectors d’ara tenim una idea de Miquel Bauçà que va lligada als seus últims llibres, els que va publicar des de 1994 fins al final”, argumenta Cornudella, “tota aquella obra de caràcter enciclopèdic signada per una persona molt peculiar, un savi extravagant. A més, hi ha tot el poder enorme que té, i que conservarà sempre, l’obra en prosa Carrer Marsala, que ha fet també que ens oblidem del Bauçà anterior, dels anys 60 i 70, que aleshores tenien més present i que ara també hem volgut recuperar amb El crepuscle encén estels i Una bella història, el primer que va publicar”. És en aquest primer poemari on figuren aquests versos, tan iniciàtics com definitoris, de Miquel Bauçà: “Record que quan era infant / No era gentil en la conversa ni en el tracte / I una tendra inclinació al pecat… / Endebades vaig cercar un aixopluc / I, per això, /Se m’ajupiren les ales del cor”.