El Nil sí que va ajudar a construir les piràmides de Gizeh

Fa uns 4.500 anys, els antics egipcis van construir les piràmides de Gizeh a la banda occidental de la vall del Nil. La Gran Piràmide, que es va alçar per commemorar el regnat del faraó Kheops, el segon rei de la quarta dinastia, ocupa una superfície de 5,26 hectàrees i té una alçada de 146,3 metres. Durant molts anys els investigadors s'han preguntat com s'ho van fer els arquitectes de l'Antic Egipte per transportar 2,3 milions de blocs de roca calcària i granit, amb un pes cadascun de 2 tones, des de la riba del Nil fins a la zona de Gizeh, on havien de construir les piràmides.

Transportar totes aquestes pedres devia ser una feina titànica. Durant molt de temps els científics estaven convençuts que només hauria estat possible a través d'un canal d'aigua, però actualment el Nil és a quilòmetres de distància de les piràmides. A finals d'agost un equip d'investigadors van resoldre el misteri: fa segles, a prop de les piràmides hi havia un ramal del Nil que hauria facilitat moltíssim el transport dels blocs de pedra gegants. A través de les pistes que han trobat a la terra àrida del desert, han reconstruït l'auge i del declivi del ramal de Kheops al llarg de 8.000 anys. La recerca, publicada a Proceedings of the National Academy of Science, defensa la hipòtesi que aquest ramal del Nil va ser clau per aixecar una de les construccions més antigues i icòniques del món. El ramal es va assecar l'any 600 aC. "Hauria estat impossible construir les piràmides sense el riu", assegura Hader Sheisha, autora de l'estudi i geògrafa ambiental del Centre Europeu de Recerca i Docència en Geociència Ambiental.

La primera pista: uns papirs

La primera pista que va fer que els científics comencessin a buscar el rastre de l'antic ramal es va trobar en els fragments de papirs que es van localitzar en un antic port prop del mar Roig el 2013. Alguns dels antics papirs es remunten a l'antic regne de Kheops i els esforços d'un oficial, anomenat Merer, i els seus homes per transportar tones i tones de roca des del gran Nil fins a Gizeh, on s'estava construint la piràmide. "Quan ho vaig llegir, em vaig començar a interessar perquè confirmava que el transport del material de la piràmide s'havia fet a través de l'aigua", diu Sheisha.

El fet que els antics egipcis van utilitzar el Nil per transportar mercaderies fa temps que es coneix, segons explica el professor Joseph Manning, de la Universitat de Yale, que ha estudiat els efectes de les erupcions volcàniques en el riu Nil: "Sabíem que, per força, l'aigua havia d'haver arribat a prop de Gizeh per poder transportar les pedres", assegura. Segons Manning, fins ara, els científics havien fet diverses hipòtesis com que els antics egipcis havien construït canals d'aigua, però no s'havien trobat evidències d'aquest ramal natural. Es desconeixia la ruta que havien seguit Merer i els seus homes fins al centre de construcció de les piràmides.

Durant la recerca per trobar quina era la ruta que seguia el desaparegut ramal, els científics van perforar el desert. Per descobrir el traçat del riu van excavar primer a prop del lloc on es creu que hi havia hagut el port de Gizeh on arribaven les embarcacions amb les pedres i van seguir fins a recollir sediments de cinc punts diferents. Van excavar fins a 9 metres sota terra per descobrir la història de fa milers d'anys oculta entre els sediments.

Buscant restes de pol·len

En un laboratori de França, l'equip de Sheisha va analitzar les restes buscant grans de pol·len que ajudessin a identificar com era la vida vegetal del passat. Van descobrir fins a 61 espècies de plantes, incloses falgueres, palmeres i joncs que donaven una fotografia de com el lloc havia canviat al llarg dels anys. El pol·len de plantes com les bogues (una planta herbàcia que creix als aiguamolls i a les aigües de curs lent) i de papirs (d'aigües fluvials, és originària de l'Àsia central i de la vall del Nil) constata que el terreny havia tingut un passat aquàtic. D'altra banda, també hi havia pol·len de plantes que sobreviuen en zones àrides com les gramínies, que "ajuden a posar data al moment en què es va assecar l'afluent i el Nil es va allunyar de les piràmides", afirma Christophe Morhange, geomorfologista de la Universitat d'Aix-Marseille.

Amb l'ajuda de les dades obtingudes de les restes de pol·len, s'ha pogut saber quin podia haver estat el nivell del riu i esbrinar-ne el recorregut. Fa 8.000 anys, durant el que es coneix com el Període Humit Africà, el Sàhara estava cobert de llacs i prats, i la regió al voltant de Gizeh estava coberta d'aigua. Amb els anys, el nord d'Àfrica es va anar tornant més àrid, i el ramal de Kheops va retenir un 40% de l'aigua, un cabal que el feia ideal per transportar els blocs de pedra. "Era un canal d'aigua que tenia prou fondària perquè s'hi pogués navegar, però no prou cabal per provocar inundacions", assegura Sheisha.

Aquesta drecera fluvial a les piràmides va tenir una vida curta. A mesura que les terres es van anar tornant més àrides, el ramal va deixar de ser transitable. Quan Tutankamon va esdevenir faraó, l'any 1350 aC, el riu portava centúries en declivi. Quan Alexandre el Gran va conquerir Egipte, l'any 332 aC, la zona al voltant de l'afluent era un cementiri.

L'aigua va desaparèixer fa molt de temps, però Sheisha està convençuda que investigar l'entorn ambiental dels constructors de les piràmides ajudarà a aclarir molts dels misteris que envolten encara aquests icònics monuments.