Joan Miquel Ramírez-Suassi: “Ningú mira de la mateixa manera”

PalmaDiu el fotògraf Joan Miquel Ramírez-Suassi que ja fa temps que volia traslladar a un lloc imaginari totes les seves obsessions i inquietuds, entre les quals es troben el racisme, la pobresa i tot allò que succeeix als límits de la societat. “Són les coses que em criden l’atenció, com la gent que viu al carrer”, explica, “que és un tema que ha fet molta altra gent, però jo pens que és important, m’agrada retratar aquestes persones, que n’hi ha milions, que duen dins una bossa tot allò que tenen, i viuen així, al carrer”. 

De totes aquestes idees s’ha nodrit per donar forma a Malparaíso, un llibre que presentarà aquest dissabte, 14 de setembre, al Centre Internacional de Fotografia Toni Catany acompanyat pel crític i comissari d’art Biel Amer i pel fotògraf Dani Cardona. “La gent es pensa que el nom ve d’uns fets que van tenir lloc mentre jo era a Xile, un episodi on hi va haver armes i violència, però no té res a veure amb això”, argumenta el fotògraf, “perquè el que conté aquest llibre és un lloc imaginari, com una espècie de Macondo”. La referència al poble inventat per Gabriel García Márquez és recurrent al llarg de la conversa amb el fotògraf, ja que el Malparaíso de Joan Miquel Ramírez-Suassi és també, com l'escenari de Cien años de soledad, un territori en què veritat i ficció topen constantment. “La realitat i la fantasia també es mesclen sovint a les nostres vides, o no?”, es demana Ramírez-Suassi. 

Dualitats com el fred i la calor, els espais oberts i els tancats, el blanc i negre i el color, són també presents en un volum que aplega un viatge personal del fotògraf en què estètica i crítica social resulten inseparables. “Jo també cerc l’estètica, òbviament, i a mi m’agrada trobar les fotos, fer feina amb les coses que em trob en el moment, però el que sempre hi ha és una segona lectura, alguna cosa amagada més enllà de la bellesa que puguin contenir”. En aquest sentit, posa com a exemple una de les fotografies que apareixen al llibre que conté múltiples lectures. “A una s’hi veu un policia que estrangula un indi maputxe, i d’això en poden sortir moltes coses… Jo pens, per exemple, en aquell ‘no puc respirar’ que va pronunciar George Floyd, l’afroamericà que va morir estrangulat pel genoll d’un policia l’any 2020, però també se’n poden extreure moltes altres”, relata. Amb tot, el que deixa clar en tot moment Ramírez Suassi és que Malparaíso defensa, com ja ho feien One Eyed Ulysses i Frodlandia9, els seus anteriors fotollibres, el paper actiu del fotògraf davant la realitat de què forma part. “La fotografia no pot ser passiva”, reflexiona, “perquè, sí, tu pots fer fotos molt formoses, però han de dir alguna cosa, l’art ha de provocar. Ningú no mira de la mateixa manera, així que hem d’intentar que les coses que ens interessen, les que ens atreuen i ens mouen, siguin les que miram”.