El gran homenatge de la Simfònica del Vallès a Puccini en La Nit de l'ARA

BarcelonaUn any més, i ja en van dos, el repertori operístic va ser el protagonista del concert de cloenda dels actes de celebració de l’aniversari de l’ARA. I novament amb dos aliats imprescindibles: l’Orquestra Simfònica del Vallès (OSV) i el Palau de la Música. L’any passat el fil conductor de la vetllada va ser la soprano Maria Callas, la Divina, justament quan feia cent anys del seu naixement. Ara es commemorava un altre centenari, el de la mort de Giacomo Puccini (1858 -1924), el compositor d’òperes com Tosca, Turandot, Manon Lescaut, La Bohème i Madama Butterfly. Per això el concert d’ahir era un recorregut per algunes de les seves àries més populars, amb les sopranos Maribel Ortega i Maria Miró, el tenor Alejandro Roy i l’OSV dirigida per Julio García Vico.

“Puccini mereix ser reconegut com una figura profundament moderna”, escriu la musicòloga Alexandra Wilson a l’interessant assaig El ‘problema’ Puccini, publicat aquí per Acantilado. I segurament és aquesta modernitat el que fa que l’obra del compositor italià hagi superat crítiques de tota mena i continuï conquerint el cor i el cap de públic, músics i crítics. És el príncep del melodrama que va posar música al sentiment més profund d’unes heroïnes suïcides que estimaven per sobre de qualsevol expectativa humana i divina. "D’aquí a cinc minuts començareu a plorar i ja no parareu fins al final", va dir precisament la directora de l’ARA, Esther Vera, en el breu parlament de benvinguda, en què també va recordar que la celebració del 14è aniversari del diari serveix per “renovar el compromís” amb els subscriptors. “Sense vosaltres, la feina de les 134 persones que fem l’ARA no tindria sentit. Gràcies per ser-hi sempre”, va afegir Vera.

Per entomar el repertori puccinià, l’OSV té l’aval de l’experiència, i encara més aquest any, en què ha interpretat òperes com Tosca i Manon Lescaut dins de la temporada de la Fundació Òpera Catalunya, i també al Festival d’Òpera de Saaremaa (Estònia). De fet, aquest divendres comencen les funcions de Tosca a La Faràndula de Sabadell.

Després d’un preceptiu preludi simfònic, el concert al Palau de la Música va començar amb la soprano andalusa Maribel Ortega cantant In questa reggia de Turandot, el tenor asturià Alejandro Roy fent Recondita armonia de Tosca i la soprano barcelonina Maria Miró interpretant la melodia juganera de Quando me’n vo de La Bohème. Aquesta primera part la va tancar brillantment Ortega endinsant-se en la tragèdia de Suor Angelica a Senza mamma. Ortega, molt avesada en l’emoció verista, va aconseguir una merescuda ovació d’un públic que havia mantingut un silenci solemne devot durant tota l’ària.

El programa de la nit combinava àries de solistes amb duets, i àries enllaçades com Signora ascolta i Non piangere Liù, les dues que tanquen el primer acte de Turandot i que ahir van cantar Miró i Roy. Més endavant, el tenor i Ortega van saber lluir-se en els duets de Cavaradossi i Tosca O dolci mani, que bona part del públic tenia moltes ganes d’aplaudir abans d’hora, i Qual occhio al mondo, i l’orquestra va agafar el protagonisme abans d’abordar la segona part d’un programa ben pensat per al lluïment de les veus. Així ho va aprofitar Maria Miró per enlairar les delicades Chi il bel sogno di doretta de La rondine i sobretot O mio babbino caro de Gianni Schicchi; Alejandro Roy per entomar una de les àries més populars del repertori operístic, E lucevan le stelle, recompensada amb bravos, i Maria Ortega per deixar constància de la seva categoria a Un bel dì vedremo de Madama Butterfly.

Tots tres van abordar diferents àries i duets de La Bohème abans d’un bis amb inapel·lables de Tosca i Turandot. Per exemple, Ortega, que ja va brillar com a Tosca amb l’OSV a Estònia, va regalar una magnífica Vissi d’arte i Roy la sempre emocionant Nessun dorma.