La nit abans de la Nit de l'Art: "A què ve això d'en Jaume Reus?"

PalmaUn nom es va endur el protagonisme no volgut de la nit abans de la Nit de l’Art, la vetllada que es dedica als itineraris professionals. A la porta del Casal Solleric: “Saps a què ve això d’en Jaume Reus?”. Esperant per accedir a l’Enfleurage de Veru Iché, la pregunta: “Què ha estat això d’en Reus?”. Entrant a la galeria Kewenig, un nodrit grup de polítics culturals de MÉS, del regidor Antoni Noguera a la consellera insular Bel Busquets, de Francisca Niell o Llorenç Carrió a Marcos Augusto o Antoni Sansó: “Has entès això d’en Jaume Reus?”, demanen un parell, quasi alhora, a la cronista. Entre les pintures de l’afganesa Tamina Amadyar i un gran vaixell de paper, es creuen comentaris: “Hauran de donar moltes explicacions d’això d’en Reus”, “quina animalada, havent-hi repetició del Pacte d’esquerres!”, “no s’entén, no s’entén”.

Si a la Nit de l’Art es fa gairebé impossible la contemplació de les obres per l’allau de gent que envaeix les galeries, el capvespre previ està pensat per evitar la distracció de la gentada. Això si no és el dia que tria la Conselleria de Presidència, Cultura i Igualtat per destituir de manera fulminant el director de l’Institut d’Indústries Culturals. Llavors tothom se n’empatxa, d’aquest fet i, altra vegada, molt menys de les peces en exposició. I això que, si no fos pel constant “a què ve això d’en Jaume Reus?”, el divendres previ al dissabte massiu de l’art semblava reunir totes les condicions per passar gust de l’oferta artística: ni massa gent ni massa poca. Això, amb l’excepció de l’entrada del museu Es Baluard, que et feia pensar que s’havia avançat 24 hores laNit de l’Art i que es preparava punk, retro, alternativa, familiar, salsitxera i cervesera. També podies pensar que, ara que el museu no té directora, tothom s’ho passa pipa. Però no, era una festa al marge de la Nit de l’Art. En tot cas, les banderoles ja anunciaven el que inauguren aquest dissabte: On rau la realitat?

En sortir dels terrenys del museu, tornem-hi, torna-hi: “No és una passada això de’n Jaume Reus? No me’n puc avenir”. Una altra, un poc més endavant: “Què ens saps tu, d’això den Reus?”. Llavors una quasi parava més atenció per trobar la consellera Pilar Costa o Catalina Solivellas perquè ho explicassin que no a les exposicions que recorren Sant Feliu, Sant Jaume i Verí. Si les màximes responsables de la cultura al Govern hi eren, una no en va veure ni l’ombra. Ningú que posàs un poc de llum al tema de la nit. Tornant al Solleric perquè s’havia anunciat que els polítics hi serien a una hora concreta per a una performança, altra vegada, només els de MÉS. Miraven con un artista xinès es cosia la llengua. Potser va pensar que així ningú no li demanaria per Jaume Reus