La Nit de l'Art torna a convertir les galeries de Palma en un punt de trobada

PalmaLes galeries i museus de Ciutat esdevenen un any més el punt de trobada de palmesans i mallorquins en general gràcies a la 23a edició de la Nit de l'Art. Mentre que uns inicien el seu pelegrinatge amb un itinerari establert i el plànol sota el braç, d'altres aprofiten l'esdeveniment per passejar i veure l'ambient, que es va animant a mesura que avança el capvespre.

El carrer Sant Jaume -un dels punts de sortida del recorregut- esdevé un eix de circulació de sentit pràcticament únic: cap a la plaça Rei Joan Carles I. Al principi d'aquest eix, les galeries Xavier Fiol i Pep Llabrés criden l'atenció a un públic divers i de diferents generacions, mentre que la mostra de la Fundació Barceló atreu assistents de més avançada edat, que juguen a endevinar les ubicacions dels paisatges mallorquins retratats. "Això deu ser Deià", "Mira't el bar Bosch", "Crec que és el torrent de Pareis", murmuren.

Com ja és habitual, les obres esdevenen un pretext per la majoria dels que visiten qualsevol galeria amb intenció de socialitzar-se i trobar algú conegut. Els rotlles de gent enmig de qualsevol sala d'exposicions esdevenen la imatge més recorrent de la nit.

A la plaça Weyler la cita és amb Disney. L'art d'explicar històries és l'exhibició que recull una major quantitat de gent. Grans i petits s'amunteguen a l'entrada per veure personatges com Mickey o Donald i escoltar un concert de la banda local Go Cactus.

Un dels espais més ressagats és Can Balaguer, que no ha obert les portes fins passades les vuit. A l'interior, l'espai ofereix una programació a la planta baixa, que inclou performances de 'pole dance' i tatuatge que contrasten amb l'exposició permanent de 'La casa possible' a la planta noble. El públic ha de fer fins a tres coes per visitar aquesta mostra, la qual cosa s'agraeix perquè permet que l'espai estigui molt menys abarrotat.

El cabal de gent no cessa tampoc al Casal Solleric, on pugen i davallen per visitar les diferents exposicions. A la titulada 'Club Miseria', de Bel Fullana, és possible pintar parets i, fins i tot, urinaris, tot envoltat de llum verda i estètica cibernètica.

La calor i la humitat encara presents a final de setembre fan coincidir la majoria d'assistents a "l'aclaparament" que suposa circular per alguns dels indrets de més afluència. Ventalls, ventiladors de piles o el fullet informatiu de l'esdeveniment, qualsevol eina serveix per sufocar la temperatura.

La massificació que caracteritza cada any aquesta data del calendari tampoc no hi ajuda. A cada passa que s'avança cap al centre de ciutat, augmenta la quantitat de gent, que arriba pràcticament al màxim suportable al carrer Sant Feliu. En arribar a l'altura de les galeries Rialto -sorprenentment tancada poc abans de les nou de la nit- és impossible fer el pas. "La gent s'ha tirat al carrer", exclamen.

A la zona més propera a la Llotja es pot observar una combinació d'assistents locals i estrangers, atesa la important presència de galeries com la Gerhardt Braun Gallery. En alguns dels seus locals -n'hi ha tres a pocs metres de distància entre si- l'ambient és més festiu: tot just a l'entrada se serveixen copes i hi ha un DJ punxant música en directe. Una de les seves exposicions, 'Selfreflection', acaba convertida pràcticament en un 'photocall' gràcies a tots els assistents que fan servir les obres, fetes de petits miralls, per fer-se una selfie.

Les cotxeres de Sant Feliu són tal vegada un dels espais més amables i encara menys concorreguts passades les nou de la nit. Aquest petit recinte obert a l'aire lliure concentra mostres de disseny, il·lustració i ceràmica, que conviden la gent a relaxar-se i fer una aturada al camí.

Tocades les deu, les cerveses van amunt i avall. Molts dels qui han acabat la ruta es decanten per finalitzar la nit al voltant del barri de Santa Creu, ple de bars i restaurants, molts dels quals treuen al carrer el menjar i l'ofereixen per endur.