Nit dels Museus 2021: les lliçons de la pandèmia

BarcelonaQuan el juny de l'any passat el Museu del Disseny va reobrir després de tres mesos tancat, el primer dia només hi va anar una persona. Aleshores la pandèmia estava encara en una etapa primerenca i la ciutadania navegava en un mar d'incerteses sobre què era segur i què no ho era tant. Els museus ho van notar de ple: el retorn dels visitants ha estat progressiu i encara no s'ha acabat. Amb un aforament màxim permès del 50%, les sales d'exposicions estan en procés de recuperació del públic presencial mentre treballen per mantenir també el públic digital que han guanyat amb el confinament.

Amb la sensació d'estar cada vegada més a prop de la normalitat, els museus de Barcelona i de l'àrea metropolitana celebren aquest dissabte la Nit dels Museus. La majoria allargaran l'horari d'obertura fins a les nou del vespre, i alguns (com la Fundació Miró, el KBR, el Museu Picasso i el CaixaForum) l'estiraran fins a les deu de la nit. Serà una Nit dels Museus diferent -la primera amb les mesures de seguretat pandèmiques-, però amb activitats: visites guiades a la muralla romana i al Mercat de Sant Antoni, concerts al Born i al CaixaForum, teatre al Castell de Cornellà i una llarga llista d'exposicions obertes al públic. La Nit dels Museus arriba com a símptoma de la recuperació de la crisi del covid que, malgrat tot, també deixa lliçons apreses i noves dinàmiques a mantenir.

La irrupció del públic local

El 2020 cap museu es va escapar de l'estrepitosa caiguda de visitants. Els tres mesos de tancament, sumats als diversos confinaments perimetrals, les restriccions d'aforament i la desaparició de les visites escolars han fet de l'any passat un dels pitjors en termes de públic. Per posar quatre exemples: el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) va passar de 837.694 visitants el 2019 a 210.465 el 2020; el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), de 357.029 a 85.502; el Museu Picasso de 1.072.887 a 194.017, i la Fundació Miró de 364.515 el 2019 a 68.351 el 2020.

"Vam perdre molt de públic, però també ha vingut molta gent de Barcelona que abans no ens visitava a causa dels turistes", explica el director del Museu Picasso, Emmanuel Guigon. De sobte, el públic local era l'únic disponible per als museus, i alguns han treballat per atreure'l. El Picasso ha refet tot el recorregut museístic per ensenyar la relació vital de l'artista amb Barcelona, diu el director, i Foto Colectania ha buscat propostes per al gran públic. "Volíem arribar a les persones que habitualment no van als museus mitjançant exposicions sobre temes d'interès general. És una línia que mantindrem", assenyala el director de Foto Colectania, Pepe Font de Mora, que afegeix que aquest últim any també han treballat per aconseguir més públic jove.

"Aquest any encara serà de recuperació, però la pandèmia ens ha permès treballar en coses que teníem pendents, com per exemple la importància d'atreure públic local de Barcelona i de l'àrea metropolitana", explica el director de la Fundació Miró, Marko Daniel. La Miró ha inaugurat una exposició centrada en Barcelona i treballa perquè els catalans s'acostin a Montjuïc "i no el vegin com un espai llunyà i inaccessible a la ciutat", posant en relació l'art de Miró amb la natura. Per al director del Macba, Ferran Barenblit, l'últim any ha ajudat a qüestionar l'economia dels museus, molt centrada en els visitants, "un joc que no és el d'una institució pública", diu. Segons Barenblit, el coronavirus també "ha refermat moltes idees vistes al museu els últims anys" en relació amb un canvi social profund i la relació dels humans amb la natura. "Aquesta reflexió és molt notable, i em sembla la més important", constata el director del Macba.

Preguntar-se si els museus són essencials

La pandèmia ha obligat els museus a repensar-se. "Arreu del món es plantejava el debat de fins a quin punt són essencials i com, tancats o amb aforament limitat, podien oferir serveis útils. Hem après a treballar de manera més col·laborativa i a treure oportunitats de la crisi", diu la directora del Museu del Disseny, Pilar Vélez. Alguns equipaments van incorporar la pandèmia a les seves propostes, com el mateix Museu del Disseny amb l'exposició Disseny d'emergència o la Fundació Vila Casas amb Càpsules de confinament . "Va ser un dels projectes més singulars", recorda el director d'art de la Fundació Vila Casas, Àlex Susanna. Malgrat que els museus de la fundació van patir una davallada de públic del 40%, aquesta exposició va acumular amb només tres mesos més de la meitat de les visites anuals del Museu Can Framis. "Tots hem estat més conscients del paper insubstituïble que l’espai museístic juga en la societat com un lloc de trobada, de confort i de mirall del que ens està passant", subratlla Susanna.

Però la principal revolució dels museus ha estat la transformació de les seves eines digitals. "Era l'assignatura pendent dels grans espais culturals. Hem vist que, cada vegada més, l'experiència museística de les generacions més joves ja fusiona activitats digitals i presencialitat", explica la directora del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Judit Carrera, que afegeix que també han treballat per reforçar l'accessibilitat de la cultura i potenciar les tasques de cocreació. "Canviem el paper de prescriptors per ser espais de diàleg, experimentació i reflexió", assenyala Carrera.

Els responsables dels museus destaquen el protagonisme que ha guanyat la virtualitat amb visites digitals, trobades, xerrades, cursos i activitats relacionades amb les seves propostes museístiques. Ara bé, tots coincideixen a subratllar que aquestes noves fórmules no passaran mai per davant de la visita física. "La digitalització ha estat un dels grans guanys de la pandèmia, però res substitueix la presencialitat d'una exposició", afirma Susanna, i Barenblit afegeix: "El fet d'estar sota el mateix sostre, aturar-se 20 minuts o 10 segons davant una peça, el temps que tu consideris, i compartir aquesta experiència és part fonamental del museu, i això no canviarà".