Sergi Belbel guanya el premi Sant Jordi amb la seva primera novel·la

Barcelona“Tornar a ser aquí després de quatre anys és un moment d’orgull immens. La cultura és font de resistència, sí”, ha afirmat amb contundència el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la 71a Nit de Santa Llúcia, que s’ha celebrat aquest dimarts al Teatre Nacional de Catalunya. Cuixart ha estat rebut amb un aplaudiment fervorós que ha precedit un discurs en què ha reivindicat la cultura “com a font de resistència” i després ha saludat els exiliats i represaliats pel Procés. "Aquesta és una nit per a l'autoestima col·lectiva i per a l'exigència compartida", ha afegit. Fill de castellanoparlants, Cuixart ha demanat "blindar l'escola catalana, un model de país que és garantia de cohesió social", ha afirmat, i ha demanat la participació en la manifestació de dissabte.

Aquest any s’ha premiat Antoni Vidal Ferrando, Ricard Sunyol i Carles Sala i Vila, però la veritable sorpresa de la nit ha sigut el nom de Sergi Belbel, que amb la seva primera novel·la, Morir-ne disset, s’ha emportat el 62è Premi Sant Jordi. El traductor, dramaturg i director escènic, creador d’obres de teatre reconegudes arreu com Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Forasters (2004) i A la Toscana (2007), Belbel ha rebut el premi a la que va ser la seva casa professional durant vuit anys –va dirigir el TNC del 2006 al 2013–. “Vaig créixer amb una cultura i una llengua diferent, la catalana. Una cultura mil·lenària, preciosa, viva, malgrat els intents poc dissimulats d’alguns per menystenir-la i anorrear-la”, ha dit Belbel. “«Per què escrius en català?», em pregunten alguns. La primera resposta que se m’acut és: «I tu què n’has de fer». Però citaré Montserrat Roig: «Perquè em dona la gana»”, ha rematat l’escriptor.

Autoficció a través d’un assassí

Sense el confinament de l’any passat és molt probable que Sergi Belbel no hagués trepitjat el gènere novel·lístic. “Aquest llibre el dec a la pandèmia, perquè quan el meu vessant com a director escènic se’n va anar en orris vaig descobrir que el dia tenia moltes hores durant les quals podia escriure”, explica l’autor, que va seguir el suggeriment d'Ester Pujol –que és editora d'Enciclopèdia Catalana, tot i que aquest any el premi ha tornat a la casa del Grup 62–. La seva primera incursió en la novel·la, Morir-ne disset, és un relat confessional d’un assassí que fa justícia per la seva banda. Les seves víctimes són persones “que se li han travessat a la vida” i sense les quals ell considera “que el món és un lloc millor", diu Belbel. El relat transcorre des de finals dels anys 70 fins a finals dels 80 i avança a través de l’humor negre i de l’autoficció. “El personatge no soc jo, no he mort ningú, però he anat a una zona interior que té molta veritat. Sota la comèdia fins i tot hi ha dolor”, explica l’escriptor, que cita el dramaturg i director escènic Sergio Blanco com un referent en l’autoficció al teatre. “Mai havia pogut fer l’exercici autoficcional en un escenari, però sí que he pogut amb aquesta novel·la. L’he escrit des de l’estómac, des de les entranyes”, diu Belbel, que reconeix que aquest mecanisme literari “és molt alliberador”.

La llengua té un paper cabdal en la novel·la guanyadora i això es percep ja des del títol. La novel·la s’anomena Morir-ne disset, i no Matar-ne disset, en homenatge al Manelic de Terra baixa i el seu mític “He mort el llop”. Belbel juga així amb la idea que “les persones podem morir-les, no cal matar-les”. El joc literari també es desenvolupa mitjançant el “riure culpable” que desperta la novel·la, segons diu una de les membres del jurat, Simona Skrabec. “És un humor agosarat sense ser banal, es riu d’un mateix ratllant la befa i recorda una tradició molt arrelada a la literatura catalana, la de la Colla de Sabadell”, diu Skrabec. Precisament al Vallès Occidental és on transcorre la novel·la i és, alhora, la terra natal de Belbel.

El premi Sant Jordi és el guardó més generós de la literatura catalana: està dotat amb 60.000 euros a part dels drets d’autor. La novel·la guanyadora es publicarà al febrer sota el segell de Proa.

El Rodoreda torna a apostar per un debutant

El 24è Premi Mercè Rodoreda descobrirà una nova veu literària: Ricard Sunyol (el Masnou, 1989). L'autor s’estrena a la literatura per la porta gran amb Declaració d’invencions, que s’ha imposat a 74 candidats. Ho ha fet, a més, amb un recull de relats d’estils molt diferents però amb una idea en comú, la reflexió al voltant de la literatura. “Cada conte me l’he pres d’una manera absolutament diferent, des del vessant formal. Alguns són més absurds, d’altres més surrealistes i d’altres tenen un humor turbulent”, explica Sunyol, que fins ara només havia publicat un relat a la revista Branca. Els contes de Declaració d’invencions els va escriure “amb nocturnitat”, perquè durant el dia treballa a l’agència de publicitat Codea Studio, i amb la voluntat d’experimentar per davant. “Vaig anar provant coses i després vaig treballar perquè tot tingués una coherència i una unitat”, assenyala. 

Els relats aborden temes diferents –des d’una violació fins a les relacions familiars, uns crims o el fracàs–, però tots comparteixen una mirada crítica sobre la literatura “excessivament psicològica, ordenada, complaent”, afirma Sunyol, que es va formar a l’Escola Bloom d’escriptura. Els contes carreguen “contra la literatura més convencional” i estan farcits de cites que funcionen com a picades d’ullet per als lectors més immersos en el món literari actual. “Carrega i parodia certes convencions de la literatura dels últims anys”, diu l’escriptor, que s’ha emmirallat en autors de la tradició postmoderna nord-americana com David Foster Wallace, però també en escriptors catalans com Adrià Pujol i Borja Bagunyà. Aquest últim, de fet, treu el cap al llibre com “l’únic personatge real que hi surt amb noms i cognoms”, assenyala Sunyol.

El premi Mercè Rodoreda, dotat amb 6.000 euros, serà publicat per Proa al febrer.

Antoni Vidal Ferrando s’endú el Carles Riba amb un poemari dels somnis incomplerts

Autor prolífic de poesia i de narrativa, Antoni Vidal Ferrando (Santanyí, 1945) ha vist la seva obra reconeguda amb el 63è Premi Carles Riba per Si entra boira no tendré on anar, "el premi de poesia per excel·lència", ha dit a la gala. Es tracta d’un poemari que, a partir de la idea de la boira, reflexiona sobre fer-se gran, la vellesa i com el món que s’acosta té poc a veure amb aquell que s’havia imaginat. “És una mena de diàleg entre el meu passat, el meu present i el meu futur. L’he construït a partir d’allò que ha anat contra els meus somnis i els meus amors, però alhora és una reivindicació d’aquests amors i d’aquests somnis”, explica el poeta. 

Els poemes estan escrits des de “la indefensió i la desolació” enfront d'un temps que s’està accelerant. “No he vist complir les meves il·lusions d’un món millor i més just”, diu Vidal Ferrando. Aquesta sensació de pèrdua es transmet a través de la imatge de la boira que va entrant dins dels poemes i construeix “imatges suggerents i plenes de bellesa”, segons el jurat. Per a l’escriptor de Santanyí, l’art i la literatura són “espais de llibertat” on cada lector ha de poder interpretar el que cregui. Així ha construït una obra formada per una quarantena de poemaris, entre els quals hi ha El brell dels jorns (1986), Calvari (1992), Cap de cantó (2004) i Aigües desprotegides (2018). “M’obsessiona no repetir-me –afegeix Vidal Ferrando–. Escric del que em passa a mi i del que passa al món. Cada poemari em serveix per guaitar per una finestra nova”.

El premi Carles Riba està dotat amb 3.000 euros i el publicarà Proa al febrer.

Un premi jove desert

El 59è Premi Josep Maria Folch i Torres ha recaigut en un nom conegut a la literatura infantil catalana, Carles Sala i Vila, autor d'una quarantena de títols, molts d'ells traduïts en altres idiomes. L'obra guanyadora, Capità Lluc, és la història d'un nen cec de Vilaremota de Dalt que s'embranca en un viatge per arribar al mar i ho aconseguirà amb ganes, amb la complicitat del mestre i de la gent gran del seu poble. L'autor ha donat les gràcies a les persones que "confien en els lectors i lectores joves".

El 48è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, en canvi, ha quedat desert. L’artista xinès Ai Wei Wei ha rebut el 35è Premi Internacional Joan B. Cendrós –que s'havia anunciat abans de la gala– i la plataforma Filmin ha sigut guardonada amb el Premi Muriel Casals de Comunicació 2021. És destacable el fet que enguany els premiats siguin tot autors homes, un fet imprevisible ja que es tracta d'un premi que s'escull a plica tancada i per tant el nom es descobreix quan s'obre el sobre.