La nit de Tàrrega és asturiana

TàrregaRodrigo Cuevas (Oviedo, 1985) s’ha fet seves les nits de FiraTàrrega i ha convertit la petita plaça dels Comediants en un reducte canalla i molt divertit. El vestuari recorda l’extravagància de Tino Casal i porta un bigoti com el de Freddie Mercury, però porta esclops de fusta, les madreñas. L’espectacle porta per títol El mundo por montera i s’ha convertit en una de les sorpreses de la fira. Divendres a la nit va omplir la plaça de gom a gom.

A les recomanacions se’n parla com d’un “agrocabaret”, perquè Cuevas parla de les seves arrels. L’espectacle és menys cabareter del que es pot esperar, però més sorprenent, ja que és un concert ple de versions electròniques de cançons tradicionals, i amb hits com Vercidiu i El toro Barroso. No és broma. Cuevas interpreta un personatge divertit i picant, però la seva feina és respectuosa. Toca l’ukulele i l’acordió. També és percussionista, remunta el sorgiment del reggaeton en el folklore asturià i també es va atrevir amb una havanera.

A la mateixa hora que Cuevas encenia la nit targarina, Ada Vilaró i Josep Perelló finalitzaven la maratoniana UrGENT estimar amb macroprojeccions d’imatges de natura i de rostres de persones que van col·laborar en l’espectacle damunt les façanes de Santa Maria de l’Alba i de l’Ajuntament. A més, Vilaró va llegir un text sobre la convivència i la importància de la unió i d’escoltar l’altre.

A la funció de tarda de Ferida li escau que hi hagi poca llum. Cap al tard, el recorregut que proposen la directora Julieta Aurora Santos i els artistes Caterina Campos, Quim Girón, Pau Masaló, Rui Paixao i Alba Torres és més inquietant. La temàtica de la memòria històrica es materialitza en una sèrie de personatges atemorits i desesperats que es presenten al públic en unes actuacions en què la bellesa plàstica juga un paper destacat. L’obra comença amb el discurs d’un desconegut, un home cobert de pols que assegura que el que veurà el públic a continuació no és un espectacle de carrer. Els artistes encara estan polint l’espectacle i és una llàstima que aquest mateix personatge no el clogués i acabés d’explicar el joc teatral.

Contra la violència de gènere

La companyia dels Països Baixos Woest va tenir més sort amb el mal temps divendres que la basca Ertza ahir. Les Woest van presentar Lucky shots, un joc còmic de pistes en què les ballarines recreen situacions com una ventada que se les emporta arrossegades pels paraigües i un accident amb les bosses de la compra plenes -el paviment de la plaça Europa en va ser víctima-. El públic, al marge de passar-s’ho bé, ha de reconstruir una història amb tot els esdeveniments. Als bascos Ertza la pluja fina d’ahir al matí no els va impedir presentar Meeting point a la plaça Major. Per acabar-ho d’adobar, la peça inclou un ballarí que tira galledes d’aigua. Al marge dels experiments aquàtics, l’obra és un duet carregat de sensibilitat sobre els canvis que els encontres amb l’altre produeixen en la vida de les persones, i barreja la dansa contemporània amb dansa urbana i moments gairebé acrobàtics. Poc abans, la uruguaiana Valeria Piriz i les setze dones de diferents edats i orígens de Diez de cada diez havien fet a la plaça del Carme un clam contra la violència de gènere i la cosificació de les dones. Queda gravada un frase que van repetir com un mantra: “Set de cada deu dones pateixen violència de gènere”.

On no hi ha aigua és a la piscina que desencadena l’acció de Pool (no water), de la companyia Íntims Produccions, que van triomfar fa dos anys a Tàrrega amb Wasted. Pool (no water) explica la història d’un grup d’amics artistes. Una d’ells triomfa i marxa a una gran ciutat. La història que explica Ravenhill és força prima per al desplegament de recursos: un gran espai fet amb plàstic que sembla la Factory de Warhol o una UCI, pantalles, fum, petards, projeccions, cançons. I també per la feina dels actors. Així i tot, aconsegueixen captar l’atenció en tot moment. I llançar algun dard al món de l’art, com “Amb les vostres guerres farem les nostres biennals”.