Els Amics de les Arts: “No estem acostumats a rebre bones ressenyes per part de la crítica”

PalmaSemblava que no, però al final sí: l’únic concert que Els Amics de les Arts faran a les Balears amb el seu darrer disc, El senyal que esperaves, serà el divendres 14 de gener. A més, serà la darrera actuació que facin abans de tornar a entrar a l’estudi per fer feina amb noves cançons i, també, ultimar el musical que s’estrenarà al Poliorama (Barcelona) la tardor que ve. El comiat d’El senyal que esperaves serà a l’Auditòrium de Palma i el desig d’any nou és que el concert es pugui fer i la gira es pugui cloure de la millor manera. Els membres del grup Ferran Piqué (F.P.) i Joan Enric Barceló (J.E.B.) han parlat amb l’ARA Balears sobre una gira que ha estat bona però amb frustracions, les bones crítiques i la gran acollida d’aquest darrer disc, els alts i baixos del grup i com de necessari és assumir que, de vegades, no estàs tant de moda com abans.  

Tancau la gira d’un disc que va sortir en plena pandèmia. Quin balanç feis del tour?

— F. P.: El balanç és positiu per l’any que ha estat, que ha estat pèssim. Han estat dos anys molt durs per a la cultura en directe i estem contents perquè hem pogut fer concerts amb força gent, algun cop hem hagut de fer doblet per encabir totes les persones que havien comprat entrades. Tal com pintava el mes de març del 2020, que semblava que el món s’acabava i que el disc no tindria gaire recorregut, considerem que tot ha anat molt bé. Poder-lo tancar i passar per les Balears ho fa més emocionant. 

Així i tot, els plans de gira que teníeu no devien ser aquests. Us ha quedat alguna espineta clavada?

— J. E. B.: L’espineta és la gira que teníem pensada en un primer moment. Hi ha concerts que no hem pogut recuperar. Per nosaltres, acabar una gira i no haver passat per Lleida és una anomalia molt bèstia, perquè és una de les ciutats més importants de Catalunya. Hem intentat salvar tot el que hem pogut, però sempre ens demanarem què hauria passat si la situació hagués estat una altra. 

Aquest disc és el primer que feis sent tres, després de la partida d’Eduard Costa. Com heu sentit la rebuda del públic en aquesta nova etapa? 

— J. E. B.: Estem satisfets, i no només per la rebuda del públic, sinó també per la de la crítica. Som un grup que no està acostumat a rebre bones ressenyes de part de la crítica especialitzada del sector musical; des de Bed and Breakfast, pel qual vam rebre, per exemple, un premi Enderrock. El senyal que esperaves ha estat millor disc de pop rock en la darrera edició dels premis, i això ens fa molta il·lusió. És cert que tenim la gran sort que el públic mai l’hem deixat de tenir, i en aquests moments tan durs ens ha fet costat i ha vingut als bolos. Era un moment arriscat, un moment de canvi, de renéixer, i l’aposta que fèiem pel disc era clau per saber si el grup podia continuar. De les quinze cançons més escoltades a Spotify, que n’hi hagi set del disc nou és una bestialitat i demostra que les cançons, si més no, han arribat a la gent i han format part de la seva vida com les altres.

Durant aquests temps han variat els rols dins el grup, amb els darrers canvis que hi ha hagut? 

— J. E. B.: Des del Bed and Breakfast, i ja quan comencem a treballar en Espècies per catalogar, cadascú agafa un rol més concret dins el procés creatiu. L’hem anat mantenint i n’estem contents. Arriba un punt que has d’entendre que hi ha coses que, si deixes que les treballi un altre amb tranquil·litat, i no estàs tota l’estona opinant, el resultat és millor. Dins el procés creatiu, la gràcia és que tothom té dret i vot en qualsevol cosa, però ens deixem un marge molt clar perquè les coses puguin sortir al màxim. Som molt cooperativistes, i aquesta també és una altra de les gràcies del grup. 

El 2025 celebrareu 20 anys. Es diu aviat. Hi ha hagut algun moment en què hàgiu pensat que no hi arribaríeu?  

— F. P.: Hem tingut alts i baixos, de més grans i de més petits, com qualsevol relació humana. El que manté la relació viva és tenir un objectiu comú, que des del primer dia tenim clar: gaudir dels escenaris, fer música que ens digui coses a nosaltres i transmetre les emocions. Sabem que tots tres junts ho fem millor que no pas cadascú per separat. Aprens a renunciar pel bé del projecte i a estimar la diferència en l’altre. 

— J.E.B.: Quant al públic, com a grup aprens a assumir que hi ha temporades que és el teu moment i altres que no; que uns anys estàs més de moda que altres. Per això mateix, al final, es tracta de fer bones cançons. Si dius coses amb què la gent connecta, que diu: “Ostres, esteu parlant de mi”, has triomfat. 

Quina és la pròxima passa del grup, després del concert de final de gira que fareu a Palma?  

— F. P.: Tenim dos camins clars. Estem treballant amb cançons i entrarem aviat a l’estudi amb la intenció de treure un disc per al 2023, tot i que això, ja se sap, pot canviar. L’altre és el musical, amb el qual treballem des de fa molt de temps. S’estrenarà al teatre Poliorama de Barcelona el mes de novembre del 2022 i estarem allà unes 15 setmanes. N’hem fet totes les cançons, el guió és de Marc Artigau i la producció, de Minoria Absoluta. Què pot anar malament? Per sort, nosaltres no actuarem, perquè coneixem les nostres limitacions. 

— J. E. B.: De limitacions, en tenim moltes i les sabem quasi totes. Al musical tenim un càsting fantàstic, amb actors de primera línia. A finals d’estiu ens posarem a assajar a fons, i després vindran els mesos d’exhibició. Hi ha unes 14 o 15 cançons totalment noves. Això serà com parir un altre disc, en realitat. Només esperem que tot vagi bé, que puguem fer el concert de Palma i que la situació no empitjori.u