No era un capellà, era una embarassada: descobreixen la primera mòmia egípcia prenyada

BarcelonaUna antiga mòmia egípcia que es creia que contenia les restes d'un sacerdot és en realitat el cos embalsamat d'una dona en el tercer trimestre d'embaràs, han anunciat aquest divendres científics polonesos. Marzena Ozarek-Szilke, antropòloga del Projecte Mòmia de Varsòvia, estava examinant una tomografia computada feta el 2015 a una mòmia al Museu Nacional de la capital polonesa quan es va fixar en una cosa peculiar. "Quan vaig mirar la pelvis menor de la mòmia em va interessar el que hi havia a dins... Vaig pensar que hi veia un peu petit", ha explicat Ozarek-Szilke. Va demanar al seu marit, un arqueòleg que també treballava en el projecte, que hi donés una ullada. "Va mirar la imatge i, com a pare de tres fills, va dir: «Bé, això és un peu». En aquell moment, tota la imatge va començar a prendre sentit", diu Ozarek-Szilke a Reuters.

La mòmia va arribar a Polònia el 1826, quan la naixent Universitat de Varsòvia creava una col·lecció d’antiguitats, en un taüt que va ser fabricat a la regió de Tebes el segle I aC per a un sacerdot egipci anomenat Hor-Djehuti. Per això durant dècades es va pensar que la mòmia pertanyia a aquest home. Però en un descobriment fet públic dijous al Journal of Archaeological Science, científics del Projecte Mòmia de Varsòvia afirmen que la mòmia era en realitat d'una dona d'entre vint i trenta anys que estava embarassada d'entre 26 i 28 setmanes. La identitat de la dona es desconeix, però s'apunta que procedia de l'elit de la comunitat de Tebes (Alt Egipte) perquè va ser curosament momificada, embolcallada amb teles i equipada amb un conjunt d'amulets, cosa que denota alta posició social. Tanmateix, el cos va patir robatoris d'antiquaris al segle passat, de manera que no estava intacte. I també és possible que el seu origen —les tombes reials de Tebes— fos una llegenda per encarir-ne el preu.

Estudiar l'embaràs en l'antiguitat

La causa de la mort tampoc no se sap del cert, però Ozarek-Szilke apunta que és possible que l’embaràs hi tingués alguna cosa a veure. "És possible que l'embaràs mateix hagi contribuït a la mort d'aquesta dona. Ara tenim medicina moderna, les dones que estan entre les 20 i 30 setmanes d'embaràs i tenen algun problema tenen la possibilitat de ser rescatades. Abans era impossible", diu. El descobriment aporta una mica de llum sobre l'embaràs en aquella època i el paper poc conegut dels nens a l'Antic Egipte, però també planteja moltes preguntes, segons Wojciech Ejsmond, codirector del Projecte Mòmia de Varsòvia. "Quin era l'estatus d'aquest nen a la religió egípcia? ¿Tenia ànima, podia anar a l'altra vida per si sol, podria renéixer... si encara ho havia nascut?" Ejsmond ha explicat que els científics estudiaran més la mòmia per determinar la causa de la mort i establir per què es va deixar el fetus al cos. "Hem d'estar oberts a totes les possibilitats".