Júlia Mérida i Laura Grau: “No em sortiria fer contingut en cap llengua que no fos el català”

PalmaA Júlia Mérida (Inca, 1995) l’avala el recent Premi Sonor al millor pòdcast conversacional pel seu Pati de Butaques, el programa que presenta i dirigeix des de 2021 i que li va permetre crear al seu voltant una comunitat de seguidors fidels que l’han convertida en una figura de referència quan parles de xarxes socials a les Illes. Amb Laura Grau (Blanes, 1995), a qui podem escoltar habitualment a Catalunya Ràdio, comparteixen generació i una habilitat innata per fluir entre els terrenys superficials (el safareig, el comentari de temes mundans) i els més polítics (una clara mirada feminista) sense sonar frívoles.

‘Creador de contingut’ s’ha convertit en un calaix de sastre en què caben tota mena de perfils. Com us sentiu amb aquesta etiqueta?

— - L.G. És molt general. Un creador de contingut pot ser un creador de pòdcasts, un creador de TikTok o una persona que parla a la tele. Entenc que hi hagi gent que no vulgui identificar-s’hi perquè remet a influencer, a una persona que ven la seva imatge a les xarxes socials, però no té per què ser així. Jo ho visc bé, no em molesta.

— - J.M. Els prejudicis poden venir perquè les primeres persones que creaven continguts a les xarxes es dedicaven sobretot al món de la moda i la imatge, però al final ara n’hi ha un ventall molt més ampli i pots trobar contingut sobre quasi qualsevol tema.

Com hi vàreu arribar?

— - J.M. En el meu cas, primer va venir el pòdcast i després el contingut per xarxes. A mi m’agrada molt penjar vídeos absurds. De fet, el contingut que més m’agrada i més consumesc és aquest, però vaig voler primer que la gent és prengués seriosament Pati de Butaques i, després, es prengués seriosament Júlia Mérida.

— - L.G. El meu recorregut va ser l’invers. Al principi, penjava vídeos curts parlant de temes que m’interessaven. En aquell moment érem tan pocs creant contingut en català que de seguida ens posàvem en contacte entre nosaltres. Pràcticament, només hi havia Juliana Canet i Joan Grivé. Després va venir el boom dels mitjans tradicionals volent actualitzar-se i fer-se els moderns. Van venir a caçar-nos. Jo no tenia previst dedicar-me a la comunicació. Havia acabat el meu Grau d’Educació Infantil i Primària i volia treballar en una escola.

Parlant dels mitjans tradicionals, creis que hi ha alguna possibilitat que el públic jove hi reconnecti o ja arriben massa tard?

— - J.M. Puc parlar-ne com a públic. Jo abans no escoltava la ràdio i ara l’escolt. Avui mateix escoltava na Laura. Però aquí a les Balears no hi ha hagut aquesta caça de talent. Ens han ofert col·laboracions. Jo estic molt contenta amb Téntol [IB3], però en altres casos és evident que només et volen per tenir la teva cara i et donen tres minuts per parlar de temes sense cap substància. També passa que es vol tenir presència a internet, però no es posen els mitjans per crear contingut de qualitat per xarxes.

Com veis la salut del català? Va ser una decisió premeditada fer-lo servir, en el vostre cas?

— - J.M. A mi és que no em sortiria fer contingut en cap altra llengua. Ho faig en català perquè és la llengua amb la qual estic en el món.

— - L.G. Quant a l’ús del català a les xarxes, aquest és un bon fenomen, però tenim dos reptes: la professionalització i la qualitat. Ara que hem aconseguit que es faci molt contingut en català potser és l’hora de filtrar i exigir més profunditat, consistència i que es toquin temes més diversos.

Com separau vida privada i xarxes? Com gestionau això amb el vostre entorn?

— - J.M. Per a mi és molt estrany dividir-ho, és molt orgànic, però és un tema, perquè som professora i l’alumnat em segueix. Així i tot, et diria que ells són els més respectuosos, potser perquè comparteixen els codis i veuen la diferència entre vida virtual i vida real. Quant a la meva parella, posa molts de límits. Em dona molt de suport, però prefereix no sortir-hi. Potser només penj un parell de fotos seves en tot l’any.

I com ho duis amb els haters?

— - J.M. Jo ni els bloqueig. Al final, em donen engagement. El que sí que percep és que la majoria són boomers, més que no gent de la nostra generació. Però n’hi ha molts. Si parles de feminisme, per exemple, et surten haters de davall les pedres.

— - L.G. Arriba un punt que deixa d’afectar-te. És una pèrdua de temps discutir amb certa gent. Una altra cosa és quan hi ha arguments. Quan van a faltar, no els dono cap mena d’atenció.

Recomanen

Perfils i pòdcasts en català