Mar Guerrero: “No has d’estudiar art per ser artista, ho has de fer per tenir eines davant la vida”

PalmaL’artista Mar Guerrero acaba de tornar d’una breu residència a Nova York amb motiu del premi Barbara H Weil Art for Change 2023. Ha estat breu però intensa i fructífera, tot i que l’estada no s'hagi destinat tant a la producció o a la investigació com a la creació d’una xarxa que Guerrero espera poder ampliar i aprofitar en els pròxims mesos. Mentrestant, continuarà compaginant els projectes artístics amb una tesi doctoral que tot just acaba de començar i que connecta, des de l’àmbit de la filosofia, amb l’eix que vincula les seves principals preocupacions: la relació dels humans amb la natura. 

Tot just acabau de tornar dels Estats Units, que mentre parlam decideix el seu futur. Un futur que, en relació amb l’emergència climàtica –tema que travessa la vostra obra–, canviarà molt en funció de si guanya Donald Trump o Kamala Harris. Estau pendents de les eleccions americanes?

— Evidentment. Qui surti elegit president també condicionarà les possibilitats de tornar-hi i de tirar endavant projectes. Els suports canvien i en relació amb l’art, també. En tot cas, la funció dels artistes és també sensibilitzar sobre totes aquestes qüestions. És important que la gent voti, i que ho faci pensant en un futur més lògic en relació amb l’ecologia i a la cura que tenim del nostre entorn. 

Heu estat 10 dies a Nova York, en contacte amb professionals i galeristes, i deis que heu tornat amb alguns projectes dins el cap. Quins?

— A veure, normalment les residències que jo havia fet abans eren d’un mes i servien per investigar, produir i aprofundir en la realitat del lloc, i en 10 dies tot això és mal de fer… Tot i així, és cert que he tingut contacte amb artistes i amb professionals i m’ha servit per iniciar alguns intercanvis. I, per exemple, he aprofitat per acostar-me a un dels rius d’allà, l’East River, i per començar a pensar en un projecte vinculat amb la contaminació dels rius a les grans ciutats. Ara estic fent recerca de les possibilitats que tenc de tornar-hi, en funció també de si trob finançament aquí. 

Quan va ser que us vàreu començar a interessar per les qüestions relacionades amb l’emergència climàtica des d’una perspectiva artística?

— Gairebé des de sempre. Sempre m’ha interessat la mar i les qüestions vinculades amb l’ecosistema marí, i he anat fent projectes primer més visuals, després d’àmbit més plàstic i amb els anys també de temàtiques més específiques vinculades a les residències que he fet a llocs com Sudàfrica i Islàndia, on he pogut fer investigacions específiques amb comunitats i entitats d’allà. Tot va començar al màster que vaig fer, supòs, que, per cert, el vaig fer a València. 

Com heu viscut la catàstrofe de la DANA? Perquè, a més, al final també ens parla d’això: de la relació que tenim actualment les persones amb la natura. 

— La paraula és impotència. Que no s’hagin pres mesures per evitar aquest succés tan desastrós, i que hagi de succeir això perquè realment comencem a aprendre alguna cosa… em sembla molt greu. Però indica clarament que ens hem de conscienciar i que han de canviar moltes coses, també a escala urbanística i a Mallorca. 

Heu estat a diferents llocs del món, però, al cap i a la fi, moltes problemàtiques de què parlam tenen el seu ressò també a les Balears. Per exemple, l’escassetat d’aigua, que era un dels temes que apareixien a Desde Marte, audiovisual que presentàreu al concurs Barbara H Weil Art for Change. Ho hem vist aquests dies amb les imatges del Gorg Blau. 

— Totalment. Vaig anar fa uns mesos a Cúber i m’hi vaig trobar una situació similar. Aquests anys he estat molt temps fora, a països d’arreu del món, i ara que he tornat a Mallorca m’interessa també investigar el meu territori. 

És allò de “l’home viatja arreu del món a la recerca d’allò que necessita i torna a casa a trobar-ho”.

— Sí, crec que he trescat per trobar eines i estratègies que ara puc aplicar al meu territori. 

Quines són aquestes problemàtiques que voleu investigar a Mallorca en concret?

— Ara faig feina amb la presència de plàstics a les platges i a la mar. Des de petita he tingut la sort d’estar molt a prop de la mar, amb la família he passat estius i fins i tot hiverns a la Colònia de Sant Jordi, i sobretot m’interessaven els hiverns. He vist com cada any la situació tornava bastant més greu. I per això he realitzat una sèrie de projectes, amb diferents mitjans, al voltant d’aquesta temàtica.

D’alguna manera cercau connectar els projectes amb la vostra realitat i l'entorn, doncs. 

— Sembla que hi hagi una separació entre l’art i la vida real, quan l’art en realitat ens parla del nostre context, del nostre entorn. Darrerament també he impartit classes a Secundària i trob que l’educació plàstica hauria de fer un esforç per canviar això. Perquè la gent jove no ha de pensar que estudies art per ser artista. Estudies art per tenir eines davant la vida, per poder aplicar aquestes eines que et dona la creació artística a la teva quotidianitat. Per exemple, en relació amb l’anàlisi de les imatges. Vivim una era on constantment ens arriben imatges, i aquí sí que hi ha una mescla de ficció i realitat, i poder-les analitzar és fonamental. La creativitat és essencial per a tot això. 

Però de vegades, en certs contextos, pot ´fer l'efecte que el de l’art és un món separat dels altres. 

— És cert que tenir coneixement d’història de l’art, o d’història en general, et permet detectar certes coses quan et poses davant d’una obra. Però a mi m’encanta parlar de la meva obra amb algú que no sap res d’art, com un biòleg, o algú que fa feina al món de la construcció… Tenen uns coneixements que jo no tenc i quan me’ls aporten fan que la meva obra s’expandeixi. Una cosa és la teva intenció com a artista, però hi ha moltes capes que tu no pots controlar i que a mi em semblen molt interessants. Aquests diàlegs, amb gent no vinculada amb el teu camp de treball, em semblen fonamentals.