Antònia Roca: “Jo no he vingut a Cultura a satisfer els meus gustos personals”

PalmaD’ençà de la seva arribada al càrrec, una de les prioritats d’Antònia Roca, vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, ha estat reunir-se amb els diferents agents que conformen el teixit cultural insular. Afirma que assisteix a una mitjana de 15 reunions setmanals, algunes de les quals han de servir, diu, per consensuar les bases del concurs per escollir la direcció del teatre Principal. En aquests moments és la mateixa Roca qui n’assumeix la gerència.

Heu anunciat la creació de l’Institut Cultural de Mallorca. Amb quins objectius?

— És una demanda del sector, que reclamava un òrgan que facilitàs la relació que té amb el Consell, més agilitat, eficàcia i eficiència. De vegades el Consell respon massa tard i això fa que hi hagi activitats que es vegin afectades, o que fins i tot no es puguin dur a terme, i per això volem concentrar-hi esforços.

Segons el mateix sector, la creació de l’ICIB per part de l’anterior Govern no ha solucionat aquests problemes a escala autonòmica, entre altres coses per manca de recursos. Com fareu que sigui operatiu?

— Actualment estam mirant específicament quina és la figura jurídica que ha de tenir. Ara bé, sabem que ha d’estar ben dotat de pressupost i personal perquè funcioni i hem de trobar la millor manera de fer-ho.

Ja que parlam de manca de recursos, quin és el plantejament que teniu en relació amb els museus de Mallorca? La majoria no han pogut complir encara la Llei de museus aprovada fa 20 anys, molts per falta de mans i pressupost.

— Per començar, volem activar la comissió de museus perquè no s’ha reunit, com a mínim, des de setembre de l’any passat. Hi ha museus que tenen tota la documentació, però el seu procés està aturat perquè des del Consell de Mallorca no els han donat resposta com a mínim des de fa un any. Per altra banda, sabem que és difícil i costa reunir tots els requisits perquè els museus puguin complir tots els objectius i valoram la possibilitat d’aportar i ajudar amb la part que puguem.

Preveis augmentar el personal dels museus?

— Estam treballant amb els pressupostos i tot això hi va lligat. A mesura que avancin les setmanes tindrem més definides les partides i com queda tot repartit, tant des del punt de vista de pressupost com de personal.

Heu anunciat també la creació del Centre d’Arqueologia de Mallorca a Sa Tanca de Can Domènech. Això vol dir que les tasques de recerca d’aquest espai ja han finalitzat?

— Allà on s’ha de fer el centre, en concret, són uns terrenys que estan assegurats i on no s’han de fer tasques d’investigació. Les tasques continuaran a Pol·lèntia perquè n’hi ha moltíssimes per fer. Mentrestant, el que volem es posar ordre a tot el que s’hi troba des del punt de vista arqueològic. Quan el Consell va comprar Sa Tanca de Can Domènech ja va anunciar la creació d’un centre, tot i que no hem trobat cap projecte ni res iniciat. Nosaltres sí que ens posarem ja a redactar el que volem que sigui aquest centre, un lloc de referència on puguin anar els professionals i es pugui conèixer la nostra història.

Si parlam de patrimoni, en quin estat es troben edificis com el Sindicat de Felanitx, Can Weyler o la central d’Alcanada? Quin projecte teniu per a tots ells?

— El Sindicat de Felanitx fa vuit anys que es va comprar per part del Consell de Mallorca i durant aquests vuit anys no s’hi ha fet cap projecte, només obres d’urgència. Nosaltres, en canvi, ja feim feina conjuntament amb Presidència perquè volem presentar un projecte per al Sindicat de Felanitx en les properes setmanes o mesos. El mateix amb Can Weyler, que du molts anys de deixadesa política i la intenció és començar a fer-hi passes. Pel que fa a la central d’Alcanada, el més important ara és el procés de descontaminació, i en això s’hi està fent feina ara mateix.

Pel que fa al teatre Principal, fa només uns dies s’iniciava la temporada amb una programació que havia deixat tancada l’anterior director, Josep Ramon Cerdà. També va deixar un esborrany per a la segona part de la temporada, de gener a juny. En quin punt està?

— La temporada de gener a juny sempre ha funcionat com un esborrany fins que el pressupost està aprovat, que és a final d’any, i després es tanca tot el que hi havia previst. Així és com es troba ara. Els treballadors duran a terme el tancament de tot el que falta quan s’hagi aprovat, a través del Consell, el pressupost per al teatre Principal.

Patirà alteracions aquest esborrany?

— Ni de setembre a gener ni de gener a juny. No hi haurà alteracions al que hi havia previst.

Idò això què significa respecte de la vostra valoració de la feina feta per l’anterior direcció?

— Per damunt de qualsevol consideració política o personal, valoràvem les consideracions tècniques, i per això pensàvem que era lògic que l’anterior director continuàs al capdavant del Principal amb la programació que ja tenia aprovada. No va poder ser, però al final haurà quedat clar que no hi havia cap tipus de censura: no n’hi ha hagut i no n’hi haurà. La censura brilla per la seva absència. Jo vull fugir de posicionar la cultura a la dreta o a l’esquerra. La cultura és de tots i jo no he vingut a satisfer els meus gustos personals.

Tanmateix, la cultura i la política no es poden deslligar de decisions com la d’introduir el castellà a la pròxima convocatòria dels premis Mallorca, com heu anunciat. De fet, l’AELC va titllar de “marcadament ideològic” aquest mateix anunci en relació amb els premis Ciutat de Palma.

— Nosaltres apostam per la llibertat. Jo no sé si és ideologia pensar que qualsevol escriptor ha de poder escriure en la llengua que consideri, de la mateixa manera que els que llegeixen trien en quin idioma ho fan, o els que escolten música. Apostam per la llibertat i no consideram que hi hagi d’haver cap enfrontament: tenir dues llengües ens enriqueix i ho hem de veure com un punt d’unió. Jo estim la nostra llengua, l’escric, la parl i l’enseny als meus fills.

Formau part d’una institució que actualment governa gràcies a un pacte amb Vox. Us sentiu còmoda amb aquest company de viatge?

— Una de les coses que es deien tot d’una quan hi va haver aquest pacte és que hi hauria un retrocés en la llengua i es retallarien drets. I no ha succeït. Tot va fent el seu camí i el temps demostra quina és la realitat.