No te'n perdis ni una

No te'n perdis ni una

Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve

Escena de la versió d'Àlex Ollé de l'òpera de Verdi 'Il trovatore' programada al Liceu de Barcelona.

La setmana que comença, amb Clàudia Darder

No faltaré a la gala dels premis Enderrock de la Música Balear; és per feina, sí, no em digueu tramposa. Però també és per gust: amics, coneguts i músics respectables i talentosos de la nostra terra seran els protagonistes d’una estora vermella, i això fa il·lusió; punt. Enguany es farà al Principal de Palma, així que hi pot anar qui vulgui (fins que s’ompli el teatre). A més, sempre hi ha alguna descoberta, alguna sorpresa. Sobretot, orelles obertes: pots saber més coses que als passadissos del Parlament! Sort a tots. Dia 2 de novembre a les 20 h.

Visitaré Es Baluard Museu, que acaba d’inaugurar dues exposicions. La visita em servirà per descobrir l’artista peruà Jorge Eduardo Eielson, a qui l’espai dedica una retrospectiva. I també la gabellina Antònia del Río, que fa una interessant reflexió sobre la construcció del paisatge, d’aquells llocs que ni tan sols coneixem. Si algú s’hi apunta, que ho digui!

Una de les exposicions inaugurada a Es Baluard.

Compraré el llibre Pura passió, de la guanyadora del Nobel de Literatura Annie Earnaux. L’edició en català, d’Angle Editorial, va sortir el mes de setembre. Faig tard? Pot ser, però aquí som de les que pensen que sempre hi som a temps.

Portada del llibre Pura passió de la Premi Nobel de Literatura Annie Ernaux.

Ballaré sense cap tipus de prejudici al magnífic espai de Can Lliro (Manacor) durant el concert de S’Arrual Jazz Mort, que fa la seva gira pòstuma. Poca broma, mai un mort havia fet tant de renou: 30 anys fent gaudir arreu tothom. Dilluns, 31 d’octubre, a les 23.30 h.

Can Lliro a Manacor.

Repetiré amb l’obra de teatre Kryptonita, una peça contemporània escrita per Pau Coya –que també hi actua– i dirigida per Rebeca del Fresno. Ho faré, aquesta vegada, al Teatre de Manacor. Saps quan veus alguna cosa i tens la sensació que te n’has perdut alguns matisos? Després del col·loqui que va fer l’equip al Principal de Palma, tenc ganes de tornar-la a veure i gaudir-ne encara més. I de dir-vos que hi aneu, que és crua, però il·lumina. Divendres, 4 de novembre, a les 19.30 h.

Escena de l'obra 'Kryptonita' programada al Teatre de Manacor.

La setmana que comença, amb J. Antonio Mendiola

Aniré a Manacor o al teatre Principal de Palma per saber una mica com va ser la història de quan l’home més famós dels Estats Units, Buffalo Bill, va arribar a Barcelona amb el seu circ i no va ni entusiasmar ni captivar el públic. La història és original, molt original, de Ramon Madaula, també protagonista, juntament amb Raquel Sans, que interpreta la periodista encarregada d’entrevistar el llegendari personatge. Dirigeix Mònica Bofill. Dissabte 5 a l’Auditori de Manacor i diumenge, 6 de novembre, al teatre Principal de Ciutat.

Passejaré, beuré una cervesa i veuré les quatre peces de Teatre de Barra al carrer de Blanquerna, a Palma. El tema és De vegades veig morts. Una edició paranormal, en què podrem trobar Lina Mira i Toni de los Àngeles, Toni Pons i Joan Maria Pascual, Joan Cassanyes i Maria Garalve i Aina Jagla i Pere Pau Sancho. Una manera diferent de veure teatre diferent. Els dijous a partir de les 20 h.

Cartell de l'obra 'De vegades veig morts' programada al Teatre de Barra.

Volaré cap a Barcelona per veure al Liceu la versió d’Il trovatore, de Verdi, que Àlex Ollé estrenà per a l’Òpera de París ubicant l’acció a la Primera Guerra Mundial. Arriba per segon cop al coliseu de la Rambla amb Vittorio Grigolo, Saoia Hernández, Juan Jesús Rodríguez, Ksenia Dudnikova… i Antoni Lliteres com a Ruíz. Fins al 8 de novembre.

Veuré al Teatre del Mar, Caminar, escrita i interpretada per Kelly Martínez i dirigida per Joan M. Albinyana. Una residència artística fruit de la col·laboració entre el Teatre del Mar i el teatre Principal. Una reflexió sobre la pèrdua de mobilitat d’un ésser estimat. Des de fora, però de molt a prop. Dissabte, 5 de novembre, a les 20.30 h.

Tornaré a veure Escalar un gegant al teatre Principal, per poc que pugui. Una creació de Bernat Molina, amb la qual va guanyar el penúltim Torneig de Dramatúrgia. Una peça molt propera, humana, sensible, divertida… interpretada per Santi Pons i Xavi Núñez, amb la qual el gaudi està més que assegurat, com també alguna llàgrima, o potser més d’una, tot i saber com acaba i després d’un parell de girs argumentals. Fins aquí puc llegir. Dies 3, 4, i 5 de novembre a les 20 h.

L'obra 'Escalar un gegant' es representarà al Teatre Principal.
stats