No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Passejaré pel bosc de Bellver fins a arribar al castell per visitar l’exposició José Ferragut Pou. Arquitecte. Dissenyador. Urbanista, dedicada a aquest mestre, autor de l’icònic edifici de Gesa de la badia de Palma. La mostra es va inaugurar fa poc, al febrer, i estarà disponible fins al setembre. M’encurioseix la seva figura, després de tants d’anys de veure la seva obra a l’entrada i sortida de Ciutat, que fins i tot ha estat portada d’un disc d’Antònia Font. L’exposició actual permet descobrir els altres més de 2.000 projectes als quals va dedicar la seva carrera truncada pel seu assassinat, una carrera al llarg de la qual –sense oblidar la tradició– va aportar una arquitectura funcional, simple i progressista a les Illes. 

Alabaré la nova Dama de Mallorca, Maria Hein, que acaba de treure sota aquest títol el seu darrer single. La felanitxera recupera aquesta cançó popular mallorquina per dur-la a l’actualitat amb la producció de Ferran Palau i de b1n0. Carregada de tradició, Hein fa així un avançament del nou rumb que prendrà el seu estil, que comença a agafar un camí experimental.

Ficaré a la bossa de mà –per encetar-la en el primer trajecte de bus– una de les adquisicions que faré per Sant Jordi: Una madre, de la illenca Alejandra Parejo. Aborda les ombres de la maternitat, un tema que em crida molt l’atenció.

Apreciaré la bellesa des d’un punt de vista diferent. Capi Corrales, doctora en Matemàtiques, oferirà la conferència Geometria i bellesa, al CaixaForum, per desvelar com els patrons, les proporcions i formes de la natura són darrere moltes idees estètiques. Dijous, 27 d’abril, a les 18.30 h.

M’emocionaré amb l’artista, cantant i poeta valencià El Niño de Elche, que ha col·laborat amb veus com ara Rosalía o C Tangana. Francisco Contreras Molina (el seu nom real) arriba al teatre Principal d’Inca amb A Flamenco. Mausoleo de celebración, amor y muerte, el seu 13è treball discogràfic, en què pren el flamenc com a expressió artística íntima i radical, el sacseja, l’esmicola, l’enterra i el vetlla fins a reviure’l. Dissabte, 29 d’abril, a les 20 h. 

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Tornaré a gaudir de l’espectacle que oferiran, a l’Auditòrium de Palma, els components de la mítica Fura dels Baus. Carmina Burana, de Carl Orff, en la versió de Carlus Padrissa i que fa trenta anys que va passejant per tot el món. Una cantata basada en la història d’un grup de monjos goliards que l’any 1225 voltava per tot Europa predicant la seva religió, que no era altra que viure sense regles. Efectes especials de tot tipus es combinen amb un escenari espectacular, format per un cilindre de deu metres de diàmetre on es projecten les imatges que contextualitzen la història i embolcalla l’orquestra. Divendres 28 a les 20.30 h, dissabte 29 a les 18 h i a les 20.30 h i diumenge 30 a les 20 h.

RecomanaréLa pell fina, l’obra de Carmen Marfà i Yago Alonso, que es representa a l’Auditori de Manacor, interpretada per Àngela Cervantes Francesc Ferrer, Laura Pau i Pau Roca. Una comèdia de veritats que potser ofenen. Un tema que adreça cap a la reflexió amb un somriure. Dissabte, 29 d’abril, a les 19 h.

Celebraré al museu Es Baluard els 10 anys de l’ARA Balears. Serà a la festa de l’acte d’entrega dels premis que, cada any, sense pandèmia, lliura la publicació i on intervindrà la cantant Júlia Colom. Com sempre, seran: el que du el nom de Toni Catany, de Cultura; el premi Bartomeu Picornell d’Educació, el d’Acció Social i el de la Iniciativa Econòmica. Dijous 27 d’abril a les 19.30 h.

Fruiré amb Swan, la peça amb la qual Mar Aguiló, després de catorze anys com a ballarina de la Compañía Nacional de Danza, reflexiona sobre aquest món. Una ficció que no és altra cosa que la realitat que ha viscut la directora i coreògrafa d’aquest espectacle, amb què dissecciona el dolorós i fascinant univers de la seva existència, sense oblidar el cigne de Txaikovski i amb els moviments de la ballarina protagonista, Clémence Gross. Divendres, 28 d’abril,a les 20 h.

Volaré fins a Madrid per anar al Teatro Real, on es representa, en versió semiescenificada, Tristan und Isolde, l’òpera de Richard Wagner basada en una llegenda medieval d’origen celta que planteja la vella tessitura del deure i l’instint o la d’Eros i Tànatos. Aquesta òpera va ser l’inici d’una nova manera d’entendre l’escriptura musical dramatitzada. Dirigeix l’orquestra i el cor del Teatro Real Seymon Bychkov, amb un repartiment de luxe, format per Andreas Schager com a Tristany; Franz-Josef Selig, el rei Marke, i Ingela Brimberg, Isolda. Dissabte, 29 d’abril, a les 18.30 h.