No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

Reservaré un horabaixa per anar al museu Es Baluard a submergir-me en l’exposició Music as a Foreign Language, que acaben d’estrenar Carles Congost i Jeremy Deller. Ambdós artistes –tot i no conèixer-se personalment– han analitzat la política a partir de la història de la música de ball i de la cultura de club. D’una banda, Congost s’interessa pel gènere musical So Sabadell –dins l’italo disco– com a símptoma d’una època i una conjuntura cultural, econòmica i política. D’altra banda, Deller analitza la (r)evolució social al Regne Unit, arran de l’auge de les raves il·legals i la música electrònica, com a reacció a fissures de la cultura i societat britànica entre els anys 80 i 90. Fins al 10 de març del 2024.

Gaudiré (i molt) a l’exposició que estrena aquesta setmana el CaixaFòrum de Palma Cinema i Moda. Per Jean PaulGaultier. La mostra aborda, sota la mirada del dissenyador, els intercanvis i influències que es produeixen entre el cinema i la moda, a partir d’un conjunt de peces d’indumentària, cartells, fotografies i fragments de pel·lícules. Del 30 de setembre al 4 de gener.

Riuré al segon espectacle en solitari de Clara Ingold, Paloma de Parque, en què amb el seu icònic humor absurd aborda els problemes de la seva generació. Serà a Estudi General Lul·lià. Dijous 28, divendres 29 i dissabte 30 de setembre.

Coneixeré el cinema de Nanni Moretti a partir de la seva darrera pel·lícula, Il sol dell’avvenire (El sol del futur) –ja disponible a CineCiutat– sobre un director de cinema amb problemes amb la seva dona i una nova pel·lícula protagonitzada per uns comunistes a la Itàlia de 1956.

Aplaudiré amb totes les meves forces les Marala –el trio conformat per Selma Bruna (Sant Cugat), Clara Fiol (Palma) i Sandra Monfort (Pedreguer)– en el directe que faran a la salaGran del teatre Principal de Palma. És una gran oportunitat per gaudir de la posada en escena de Jota de morir, el seu darrer àlbum, en què canten a la mort per desmitificar-la i integrar-la a la vida amb cants de batre, balls de vetlla valencians i cançons de mort illenques. Dissabte, 30 de setembre, a les 20 h. 

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Volaré fins a Barcelona per assistir a la sempre esperada estrena de la Temporada del Gran Teatre del Liceu, on es representarà Eugene Onegin, de Piotr Ilitx Txaikovski. Es tracta d’una coproducció entre el Den Norske Opera d’Oslo i el Teatro Real de Madrid. S’hi conta la història de desamor entre l’impostat seductor Onegin, en aquest cas interpretat per Audum Iversen, i la somniadora Tatiana Laron, a qui dona vida Svetlana Aksenova. A la batuta i dins del fossat, el mestre Josep Pons i Christof Loy com a director artístic, el qual ha optat per una posada en escena minimalista, amb predomini del blanc i el negre, per intemporalitzar la història. Dimecres 27 de setembre, a les 19.30 h.

Veuré Pere Arquillué al teatre Principal de Ciutat, amb El cos més bonic que s’haurà trobat mai en aquest lloc, que s’haurà representat el dia abans a Manacor. Un monòleg escrit i dirigit per Josep Maria Miró, on el protagonista interpreta set històries que conformen un retrat de la ruralia i, sobretot, de la condició humana. Diumenge 1 d’octubre, a les 18 h.

Conduiré fins a Inca per anar al teatre Principal, on tindrà lloc la primera representació d’El gran manicomi, una peça teatral construïda a partir dels textos de la poeta Antonina Canyelles. Es tracta d’un muntatge de la Companyia Estudi Zero, dirigit per Pere M. Mestre i interpretat per Pepa Ramon, Xim Vidal, Lourdes Erroz, Pere Mestre, Laura Dalmau, Jaume Sastre

i Maria Rosselló. Dissabte 30 de setembre, a les 19 h.

Recomanaré anar a veure i escoltar el primer concert de la temporada a càrrec de l’OSIB i el Cor UMA, dirigits per Rubén Gimeno; dimecres, dijous o divendres, al Principal de Ciutat, a Alcúdia o a Manacor respectivament. Oferiran tot un recull de les bandes sonores més famoses, des de Miss Saigon fins a Los miserables, passant per La lista de Schindler i Star Wars, entre d’altres. Dimecres 27 de setembre, a les 20 h; dijous 28, a les 20.30 h, i divendres 29, a les 19.30 h.

Aniré fins al CineCiutat en un acte de devoció infinita per veure Cerrar los ojos, l’enyorat retorn de Víctor Erice, tot i que el seu cinema sempre ha estat present en el record de qui més qui menys. Va ser el director d’El espíritu de la colmena, El sur o El sol del membrillo, el seu darrer llargmetratge, de 1992. És a dir, ja en fa trenta anys. I cinquanta de quan ens va descobrir la infinita mirada d’Ana Torrent, qui també és una de les protagonistes d’aquest històric esdeveniment, juntament amb Manolo Solo, José Coronado o Josep Maria Pou, entre molts altres.