No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Alba Tarragó

M’acomiadaré de Da Souza en un dels concerts que el grup ha preparat per tancar aquesta etapa, envoltats d’un seguit de bons amics que els han acompanyat al llarg de la seva trajectòria. Lluís Cabot, Àngel Garau, Biel Stela, Xavier Hernàndez i Guillem Portell diran adeu oficialment a la sala Es Gremi de Palma, després de deu anys damunt els escenaris. La banda va debutar el 2013 amb Flors i violència i des d’aleshores han avançat cap a un power-pop lluminós, com el de Gran salt endavant (2016), Futbol d’avantguarda (2018) i Salsa agredolça (2020). El seu darrer treball, Dies d’Atrezzo, posa la cirereta a la seva carrera, amb la troballa definitiva del so propi. Divendres, 29 de desembre, a les 21 h.

Triaré un dia per anar a veure el darrer espectacle de Clara Ingold, Paloma de parque, que ara ha programat l’Estudi General Lul·lià. Es tracta del segon xou d’Ingold –codirigit per Josep Orfila i produït per Rata Corner– , en què l’artista aprofundeix en l’autodestrucció, com a individus i com a societat. Dimarts, 26, dimecres, 27, i dijous, 28 de desembre a les 20.30 h.

Aprofitaré el temps entre sopars i dinars de Nadal per llegir aquesta joia de fanzín de Cris Lizarraga editat per la revista Pikara, Best Friends 4ever. Donasses com Elisa Coll o Rocío Quillahuaman hi col·laboren per rompre els mites de l’amistat.

Correré per no perdre’m, a CineCiutat o al Rívoli, un dels films amb millor crítica de la cartellera, Anatomia d’una caiguda, de la francesa Justine Triet. Com a fanàtica del true-crime, no em vull perdre aquesta història sobre la reconstrucció d’una mort que no se sap si ha estat homicidi o suïcidi.

Faré cara de sorpresa quan obri un dels regals que ja sé que rebré la nit de Nadal: dues entrades per al concert de Maria Hein, a Es Gremi. Com que ja havia fet comptes d’anar-hi amb la meva predecessora en aquesta secció, Clàudia Darder, un ocellet em va haver d’advertir que no compràs les entrades. Més enllà d’aquesta intrahistòria, ja fris de veure i escoltar el xou que la felanitxera ha preparat per a la gira de Tot allò que no sap ningú. Dijous, 28 de desembre, a les 21.30 h.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Seguiré la tradició de quan era nin, en què per Nadal anàvem al circ. En aquell temps es feia al Teatre Balear. Era una altra història, res a veure amb el que fa la companyia Nueveuno, i la prova és aquesta funció que presenten al Principal de Palma amb el títol de Suspensión. Una lectura de l’espectacle molt contemporània i que va molt més enllà de l’entreteniment. Cinc homes, vestits igual, tots de color fosc i amb un jersei de coll pujat com a uniforme, no aturen de llançar-se ganivets. Un retrat de la condició humana i masculina dins un embolcall entretingut, però no per això menys eficaç. Dissabte, 30 de desembre, a les 18 h.

Visitaré el Quarter General Luque, també a Inca, on s’inaugura la instal·lació 27.500 Parpadeos, de Lolo&Sosaku, refraccions i reflexos en escultures cinètiques d’alumini a partir de raigs lluminosos. Dijous, 28 de desembre, a les 19 h.

Aniré al teatre Principal d’Inca, per primer cop aquesta setmana, per veure Noces per nassos, de la companyia Volem, Volem, formada per Lluís Colom i Eduardo Maiante, autors, actors i directors d’aquesta funció. Es tracta d’un homenatge als pallassos de sempre, començant pel nom dels protagonistes, Toto i Toribio. Preparen unes noces de pinyol vermell amb els entrebancs, la música i els nassos com a senya d’identitat. Dimecres, 27 de desembre, a les 18 h.

Recomanaré als més petits i als pares que, si volen escoltar música clàssica des d’un punt de vista diferent i entretingut, no es perdin Las 4 estaciones… ya no son lo que eran, a càrrec de la companyia Teatro Che y Moche, al teatre Principal de Palma. Naturalment, amb la peça més emblemàtica de Vivaldi al centre de la representació. Dijous, 28 de desembre, a les 18 h.

Tornaré fins al Principal d’Inca, on ben segur que gaudiré del millor espectacle que passarà per Mallorca aquestes dates. Es tracta de Birdie, de l’Agrupación Señor Serrano. Un grup que ha transgredit totes les normes teatrals per oferir, sempre, un discurs potent i engrescador, gràcies als estris multimèdia i una càmera de vídeo en directe que no dona treva. Un retrat fidedigne de tot el que passa arreu del món, des de les guerres fins a les desforestacions, des de les persecucions fins a les deportacions. Dissabte, 30 de desembre, a les 19 h.