No te'n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença, amb Marcos Torío
Comprovaré si Xavier Legrand confirma el seu talent després de debutar amb l’extraordinària Custòdia compartida, premiada als festivals de Venècia i Sant Sebastià, a més del Cèsar a la millor pel·lícula. Aquell demolidor retrat de la violència masclista mereixia tots els reconeixements. Torna a les cartelleres amb El successor, un thriller pertorbador i asfixiant que té com a protagonista el director artístic d’una famosa casa de moda parisenca que viatja a Montreal per organitzar el funeral del pare. Legrand continua indagant en el patriarcat, però aquesta vegada dissecciona com la violència generada pels homes afecta els mateixos homes. CineCiutat.
Aprofitaré l’oportunitat de la Fundació Sa Nostra per aprendre més sobre intel·ligència artificial a través del cinema. ChatGPT és Skynet?: Ex Machina és el títol del cinefòrum que aborda la temàtica en qüestió amb la projecció de la pel·lícula d’Alicia Vikander. En el debat posterior hi participen Jaime Izquierdo i Juan Luis Fortes. Dijous, 4 d’abril, a les 19 h.
Llegiré Consum preferent, d’Andrea Genovart. L’autora dona veu a Alba, una narradora que voreja la trentena i malviu a la Barcelona postpandèmica, una ciutat que, com ella, no sap qui és. Anagrama.
Assistiré a la conferència L’últim viatge: inscripcions funeràries llatines del Museu de Mallorca, a càrrec de José Antonio Campillo al mateix museu. L’activitat forma part del Festival de Cultura Clàssica Maremàgnum. Dimecres, 3 d’abril, a les 19 h.
Visitaré l’exposició Miró 1983, amb la qual la Fundació Miró Mallorca reivindica les obres dels darrers anys de la vida de l’artista. Comissariada per Enrique Juncosa, reuneix 140 peces entre pintures, escultures, dibuixos, gravats, llibres il·lustrats i ceràmiques. Aquesta és una etapa creativa centrada en els mateixos temes: dones, personatges, ocells i astres, que permet apreciar el seu llegat artístic i univers simbòlic més íntim. Fins al 31 de desembre de 2025.
La setmana que comença, amb J. A. Mendiola
Gaudiré d’aquest salt mortal amb uns quants tirabuixons que farà l’Orquestra de Cambra de Mallorca al teatre Principal d’Inca, interpretant La passió segons Sant Mateu, de Johann Sebastian Bach. Una peça cabdal, una serralada musical per a doble cor i doble orquestra, que Bernat Quetglas ha decidit escalar, juntament amb Toni Aragón, Xavi Mendoza, Joan Miquel Muñoz, Pep Alarcón, Joan Carles Simó, Miquel Company, Serena Pérez i Soledad Cardoso com a solistes. Una Passió nostrada que s’interpretà per primer cop un Divendres Sant de 1729 sota la direcció del compositor. Dissabte, 6 d’abril, a les 19 hores.
Tornaré al teatre Principal de Ciutat, on, sota la direcció d’Eva Zapico, podrem veure Coriolà, la versió peculiar d’una de les tragèdies romanes que va escriure William Shakespeare i que conta la història del gran guerrer Coriolà. Diu el programa de mà que en “valencià”. Diumenge, 7 d’abril, a les 18 h.
Acompanyaré els nets a veure la versió operística de Hansel i Gretel, basada en el conte dels germans Grimm, composta per Engelbert Humperdinck, que en el marc de la XXXVIII Temporada d’Òpera del Principal interpretaran Sandra Ferrández, Lucía G. Casanueva, Christian Borrelli i Manu Riego. Al piano hi serà Cristina Presmanes. Divendres 5 i dissabte 6 d’abril, a les 18 h.
Aniré fins a l’Espai El Tub, el cau ferruginós, on, dins la programació del Festival de la Paraula, concretament en el projecte Literactua, Agnès Llobet s’ha encarregat de la dramatúrgia i adaptació de la impecable novel·la de Neus Canyelles Cap d’Hornos, protagonitzada per Joan Miquel Artigues, Marga López i Sara Sánchez. Dijous, 4 d’abril, a les 20 h.
Començaré a llegir Un cor furtiu, la biografia de Josep Pla, que ha escrit Xavier Pla. Són més de 1.500 pàgines a les quals podrem trobar tot un seguit de detalls, perfectament i minuciosament documentats, a través dels quals descobrirem què hi ha de veritat a totes les llegendes que han envoltat l’existència del gran escriptor empordanès, des de la seva relació amb l’espionatge, la que va tenir amb no pocs escriptors i amb les dones que compartiren la seva saviesa i les seves dèries. Una vida de novel·la amb un llegat inabastable. Destino.
