No te'n perdis ni una

La setmana que comença amb Marcos Torío

Compraré una entrada per veure Família al Teatre Sans. És la història d'una saga explicada per l’únic supervivent i en la qual una princesa, una reina i un dolent desgranen la seva relació amb el protagonista. El muntatge està escrit, dirigit i interpretat per Dani García. Presentat a escena com un conte, el protagonista es fica a la pell de cadascun dels membres d’una unitat familiar que ja no existeix, perquè vol entendre-la, perdonar-la i acomiadar-se’n en pau. Dolor, amor i resiliència són tres claus pel missatge que deixa el seu autor: “Quan tot surt a la llum i quedam exposats ja no hi ha res a témer i això ens fa més forts que mai”. Divendres 24 i dissabte 25 de maig, a les 20.30 h.

Acudiré a la sessió de Cineclub que ha organitzat la UIB a l’edifici sa Riera per veure La flor de mi secreto, la pel·lícula que va dirigir Pedro Almodóvar el 1995. Marisa Paredes interpreta una escriptora de novel·les d’amor que viu la descomposició del seu matrimoni. Tornaré a gaudir de la comicitat de Chus Lampreave. Divendres, 24 de maig, a les 18.30 h.

Llegiré Una història és una pedra llançada al riu, de Mònica Batet. Adopta la forma de les rondalles per explicar les vicissituds d’un país indeterminat que, a conseqüència d’una revolució, queda xapat en dues meitats. Angle Ed.

Visitaré al Casal Solleric l'exposició de Tony Oursler, un dels artistes més importants del videoart actual. Perpetual Mutation mostra videoinstal·lacions escultòriques i obres de paret en què desplega les seves obsessions. Fins al 21 de juny.

Comprovaré al Teatre d’Inca quin és el resultat de Iaia, que mostra com es varen interrompre les relacions amb les padrines arran del confinament del covid. La situació inesperada va donar lloc a les videotrucades recurrents, un nou mitjà que, tot i ser totalment desconegut per a elles, va obrir una finestra virtual cap a la intimitat i la sinceritat. La companyia Mambo Project ofereix una visió commovedora de les vides d'aquestes dones. Dissabte, 25 de maig, a les 19 i les 21 h.

La setmana que comença amb J. A. Mendiola

Gaudiré amb el darrer títol de la XXXVIII temporada d’òpera del Principal de Ciutat, amb Roméo et Juliette, de Charles Gounod. Un títol que no ha estat gaire habitual i que està basat en la tragèdia romàntica per excel·lència, a la qual donà vida –i mort– William Shakespeare. Gounod en va fer només un extracte, usant els trets més famosos i característics de la història. Franck Villard serà l’encarregat de dirigir la Simfònica, mentre que Génesis Moreno interpreta Juliette i Juan Noval-Moro és qui posa veu al protagonista masculí. La presència mallorquina anirà a càrrec de José Manuel Sánchez, Jorge Tello, Gabriel Mas i Pablo López, entre d’altres. Dimecres 22 i divendres 24 de maig, a les 20 h, i diumenge 26 a les 18 h.

Aniré fins al Teatre del Mar, on riuré de valent amb la visita de Xavi Castillo, qui oferirà un muntatge una mica diferent del que ens tenia acostumats, com era la política i els polítics situats al centre neuràlgic de la seva diana. El cinema és el leitmotiv del muntatge, com una mena d’homenatge a les pel·lícules que, d’una manera o l’altra, han marcat la seva existència. Divendres 24 i dissabte, 25 de maig, a les 20 h, i diumenge 26 a les 18 h.

Veuré a CineCiutat aquest homenatge i alguna cosa més que Paola Cortellesi ha dedicat al més famós gènere del cinema italià, el neorealisme. Ella ha estat la responsable del guió, de la direcció i de la interpretació d’aquesta història quotidiana que transcorr a Roma, tot just acabada la Segona Guerra Mundial.

Seré a l’auditori del Conservatori per gaudir del darrer concert de la temporada d’Studium Aureum, amb un programa singular. Tres peces d’altres tants autors vius que, com diu Carles Ponseti al programa de mà, són fidels als seus propis llenguatges, que no és poc. Són Will Todd, Eric Whitacre i Patrick Hawes. Dilluns, 20 de maig, a les 20.30 h.

Escoltaré el disc amb música de Baltasar Samper i Marquès que han enregistrat la soprano Marta Bauzà, el tenor Roger Padullés i el pianista Tomeu Moll-Mas per al segell FICTA. D’alguna manera, un esdeveniment, ja que es tracta de l’obra completa de les cançons que va compondre el músic noucentista per a veu i piano. Un merescut homenatge per col·locar el compositor nascut a Ciutat i finat al seu exili mexicà a la peanya que li correspon, juntament amb els noms de Toldrà, Mompou o Blancafort, entre d’altres.