No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Marcos Torío

Escoltaré la veu de Sílvia Pérez Cruz a l’Auditòrium de Palma durant la presentació de Toda la vida, un día, un disc en cinc moviments (amb instruments, arranjaments i producció distints per a cada fase) que reflexiona sobre les etapes de l'existència. Funciona com a resposta a la solitud del confinament; com a necessitat de recrear la vida sencera en una única obra. L'artista mostra la seva versatilitat a través de gèneres com el bolero, el fado, la música coral, les tonades a cappella, el flamenc o els temes de sons mediterranis. Té convidats de luxe com Juan Quintero, Natalia Lafourcade, Liliana Herrero, Carmen Linares, Pepe Habichuela i Salvador Sobral, entre d’altres. Dijous, 30 de maig, a les 21 h. 

Anotaré al meu llistat literari Les calces al sol, la novel·la de Regina Rodríguez Servant que m’ha recomanat Maria Llull, la ‘devorallibres’ de la redacció de l’ARA Balears. M’ha contat (sense aturar de riure) que tracta sobre una jove que arriba, per carambola, a Atlanta per fer d’au-pair sense tenir ni idea de parlar anglès. Per davant té adaptar-se i cuidar tres nins. La Campana. 

Assistiré a la xerrada del periodista Llàtzer Moix a la Fundació Juan March, on descriurà com hem passat d’una arquitectura de grans noms a una generació més centrada en la sostenibilitat. Dijous, 30 de maig, a les 19 h. 

Compraré una entrada per veure El último verano, pel·lícula escrita i dirigida per Catherine Breillat que conta com Anne, una advocada brillant, inicia una relació amb el fill del seu marit i posa en perill la seva carrera i vida familiar. CineCiutat. 

No em perdré la inauguració a Es Baluard Museu de l'exposició L’acció roja i la membrana de Katja Meirowsky. L'obra de la creadora recull l’herència dels artistes d’avantguarda de la primera meitat del segle XX i mostra com va cercar la singularitat amb camins que no seguien modes. Va fugir dels estils coneguts, destaquen des del museu, “per crear constel·lacions iconogràfiques amb colors apagats i transmetre emocions i idees gairebé inenarrables”. Fins al 25 d’agost.

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Veuré a Filmin la pel·lícula documental dirigida per la directora xilena Maite Alberdi, La memoria infinita, on conta la història d’Augusto Góngora, un conegut periodista cultural i Paulina Urrutia, actriu, junts des de fa 25 anys. És amb els primers símptomes de la senectut, la pèrdua de memòria per part del protagonista, quan ambdós han de canviar la seva relació, la seva manera de conviure i d’estimar-se. Tota una lliçó de vida que ha rebut el premi Goya a la millor pel·lícula iberoamericana, nominada a l’Oscar com a millor documental, present al Festival de Sundance, de Berlín, de Sant Sebastià i molts més, amb el mateix impacte emocional pertot arreu.

Llegiré el dietari de Christian Bobin, Autorretrato con radiador, una altra petita meravella de l’autor borgonyó, capaç d’escriure, un dimecres 18 de setembre, “Fill, t’he donat tot el que tenia, treballa”. Editorial Árdora Exprés.

Gaudiré amb la minisèrie Nada, que es pot veure a Disney+. Explica la vida d‘un crític gastronòmic a partir del moment que mor la seva empleada domèstica amb qui ha viscut 40 anys i que li ha resolt tots els problemes del dia a dia. Dirigida per Mariano Cohn i Gastón Duprat i protagonitzada per Luis Brandoni, Robert De Niro, Majo Cabrera i María Rosa Fugazot.

Recomanaré anar al Teatre del Mar a veure Streaming Extrem, el primer muntatge de L’Antonina, nou grup eivissenc que mostra la peculiar existència de Lluïsa i Ramon, una parella sedentària que viu davant la televisió, el telèfon o les ulleres de realitat augmentada. Escrita per Vicent Tur interpretada per Imma Puerto, Hèctor Bonet i Carol Bonet. Divendres, 31 de maig, a les 20 h.

Aniré al Principal de Palma per al debut de la companyia Marilén Ribot, amb l’obra Cuirassa oberta, una reflexió sobre la resiliència i la força de voluntat. Ho fa amb tots els estris de circ possibles, des d’equilibri sobre botelles de vidre, faquirisme fins a llançament de ganivets, a més d’una dramatúrgia convencional mitjançant la paraula i un llenguatge físic d’una bellesa. Amb aquest, envolta les ferides i patiment de la protagonista, que també és l’autora, mentre que la música la posen Laia Vallès i Joana Gomila. Dissabte, 1 de juny, a les 20 h, i diumenge 2, a les 18 h.