No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Marcos Torío

No em perdré al Teatre del Mar la darrera obra escrita per Joan Yago: You say tomato en la qual Rosó (Anna Moliner) i Santi (Joan Negrié), una parella que fa ja 15 anys que viuen junts, s'adonen que la vida que tenen no és la que ells esperaven. La seva història d'amor comença amb un gran projecte musical, que els hauria d'haver alçat al capdamunt de l'escena musical catalana. Però els anys han passat i aquest dia no ha arribat. En aquest punt, es demanen si no seria millor acomiadar-se amb un darrer gran concert i deixar-ho anar. L’espectacle va guanyar el premi Crítica Serra d’Or al millor text de l’any amb referents com ¡Ay, Carmela! o El viaje a ninguna parte. Dissabte 8, a les 20 h, i diumenge, 9 de juny, a les 19 h. 

Cercaré a la plataforma de RTVE Esto no es Suecia, una sèrie de producció pròpia, premiada a Canes, i que conta la història d’una parella que es muda a un barri idíl·lic de la muntanya per educar les seves filles i, en certa manera, fugir de les seves doloroses infàncies. Però una tragèdia desmuntarà tot el que creien haver construït en aquesta nova vida. RTVE Play.

Llegiré Baumgartner, la darrera novel·la de Paul Auster. El protagonista és un professor universitari de filosofia de 70 anys, que experimenta la fragilitat del cos i la proximitat de la fi de la vida intel·lectual. Edicions 62.

Visitaré la Fundació Miró Mallorca per gaudir de l’exposició Miró 1983, que recull 140 creacions de l’artista de diverses tècniques: pintura, escultura, dibuixos, gravats, llibres il·lustrats i ceràmiques. Fins al 25 de desembre de 2025.

Aprofitaré una escapada a Menorca per veure una funció de La Bohème al teatre Principal de Maó. La Fundació Menorquina de l’Òpera i Amics de s’Òpera de Maó presenten aquesta òpera de Puccini en quatre actes que narra les aventures i desventures de quatre joves bohemis que viuen junts en unes cambres: el pintor Marcello, el poeta Rodolfo, el filòsof Colline i el músic Schaunard. Divendres, 7 de juny, a les 21 h i diumenge, 9 de juny, a les 20 h. 

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Veuré a Medici.tv el cicle complet de L’anell dels Nibelungs, que l’òpera de Zúric ha oferit en directe, amb una posada en escena signada per Andreas Homoki, que d’alguna manera ressalta la humanitat dels personatges, des de Wotan fins a Alberich, interpretats per Tomas Konieczny i Christopher Purve, que ja apareixen a L’or del Rhin. A La valquíria hi trobam Eric Cutler com a Siegmund i Daniela Köhler com a Sieglinde. Les coses es compliquen a Sígfrid, amb Klaus Florian Vogt com el protagonista que dona nom al capítol, quan s’enamora de la seva tia Brünnhilde, interpretada per Camilla Nylund. I tot fa un tro amb la darrera entrega, El capvespre dels déus. La música i la lletra la posa l’irrepetible Richard Wagner.

Aniré fins a la Sala Augusta o al CineCiutat per veure Furiosa, el darrer capítol d’una nissaga no menys famosa: Mad Max, que signa un altre cop George Miller i que es presentà fa pocs dies al Festival de Canes. Tot i que ho va fer fora de concurs, de bell nou, la inesgotable imaginació del guionista i director australià enlluernà el respectable amb aquesta preqüela de Mad Max: Fúria a la carretera.

Veuré Las niñas zombi al Principal de Ciutat, a càrrec de la companyia La tristura, dirigida per Celso Giménez. Ell és també l’autor del text, on conta una conversa, inicialment intranscendent, entre tres cosines d’una trentena d’anys, que de mica en mica, estirant fils, descobriran com els seus padrins van sobreviure a la guerra. Dissabte, 8 de juny, a les 20 h.

Recomanaré el concert inaugural de FestMusic 2024, que conclourà el 28 de setembre. Set concerts, el primer dels quals tindrà lloc a Can Vivot. El títol no pot ser més suggeridor: Cartas a Bach. III suites per a violoncel de J.S. Bach. Gabriel Fiol, al violoncel; Nathalie Quaiba, dansa, i Carme Garí i Maria Estelrich, la dramatització. Dissabte, 8 de juny, a les 20 h.

Compraré i llegiré la nova edició de la novel·la amb la qual Antoni Vidal Ferrando va iniciar fa trenta anys el seu exitós camí pel camp de la narrativa. Les llunes i els calàpets, íntegrament revisada per l’autor, és la història d’una família, d’un poble, d’una Mallorca tot just abans que el turisme hi fes acte de presència. Fou també la primera de les tres que formen el cicle que transcorre a Almandaia. No és un lloc imaginari, tan sols el nom ho és, com tampoc no ho són els personatges ni el contraban, autèntic leitmotiv d’aquesta petita lliçó d’història, la nostra. Moll Nova Editorial.