No te'n perdis ni una

La setmana que comença, amb Cati Moyà

Escoltaré el segon disc d’Ànimos Parrec, En terra s’aturen, que just acaben de publicar, poc més d’un any després del primer. Els santjoaners continuen amb la línia de fer temes aferradissos que no escapen de les principals problemàtiques que afecten la societat mallorquina, moltes de les quals concretades a cançons com ‘Postal’ (“Aquella possessió l’any que ve serà un hotel / totalment renovat per un grup estranger”) i ‘Egoisme, masoquisme i mort’ (“Que guapo és viure en societat. / Mai no m’ho havia imaginat. / Barrina el teu veïnat, barrina el teu parent. / Encaixaràs perfectament”). De segur que molts es convertiran en himnes que travessen generacions, com ja ho han fet temes com ‘Veniu a es Pla’ i ‘Es turisme mos va salvar’.

Seré a Sant Joan per escoltar el directe dels Blaumut, banda que passarà pel cicle La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària per presentar el seu sisè treball, Abisme, que inclou cinc temes de pura essència del grup. De segur, però, que a l’escenari hi sonaran també alguns dels clàssics de la banda, com ‘Bicicletes’ i ‘Pa amb oli i sal’. Dissabte, 20 de juliol, a les 21 h.

Gaudiré de veure en pantalla gran El castillo ambulante, clàssic d’Hayao Miyazaki, a la projecció que faran a CineCiutat en el marc del Cicle Ghibli, que tancaran amb aquesta obra mestra de l’animació. Dijous, 18 de juliol, a les 19.30 h.

Aprofundiré, en la figura de Wolf Vostell gràcies a l’exposició que acull Can Balaguer i que se centra en la seva relació amb Mallorca, on dugué a terme diferents projectes i també n’ideà d’altres, ben cridaners, que no va poder realitzar.

M’endinsaré en les pàgines de Cremo!, el darrer llibre de Maria Nicolau i un dels grans èxits del darrer Sant Jordi. Si amb Cuina o barbàrie la cuinera i divulgadora ja aconseguí marcar un abans i un després en la manera de comunicar i reivindicar els fonaments de la gastronomia, amb una lucidesa brutal, travessada per grans dosis de sentit de l’humor, en aquest nou assaig va encara una mica més enllà en la seva particular revolució. 

La setmana que comença, amb J. A. Mendiola

Veuré tot el que pugui de l’Atlàntida Film Fest, que el 12 de juliol va donar el tret de sortida al teatre Principal d’Inca i es passejarà per diferents indrets, com és ara el pati de la Misericòrdia, on dissabte, 20 de juliol, tindrà lloc la gala inaugural amb la darrera pel·lícula de Fernando Trueba, Isla perdida, protagonitzada per Matt Dillon i Aida Folch. A més, s’entregarà el guardó Masters of Cinema a Liv Ullmann, la qual parlarà al matí, a les 11.30 hores, al museu Es Baluard. A la sala Augusta hi podrem veure El juicio de Eichmann, un documental d’Elliot Levitt, a més d’una llarga llista de pel·lícules d’estrena a Espanya, també al CineCiutat, al Principal d’Inca… Inabastable.

Llegiré la biografia d’Antoni Parera Fons, Música d’aigua, sal i llum, la vida d’un dels més importants compositors musicals de la història que ha donat aquesta terra, premi Nacional de música, entre altres molts guardons, i autor immensament prolífic. El signa la musicòloga Bàrbara Duran Bordoy, amb pròleg de Guillem Frontera i que ha editat Lleonard Muntaner.

Aniré fins al Gran Hotel, al CaixaFòrum, per veure l’exposició Mamut, el gegant de l’edat de gel. La mostra explica ja no tan sols com eren físicament els d’aquesta espècie, sinó també com vivien ara fa, ni més ni menys, que quatre milions d’anys, quins diferents tipus varen existir, el darrer va ser el mamut llanut, o com i per què varen desaparèixer. Fins al 20 d’octubre.

Recomanaré anar fins a Son Marroig o al palau March per escoltar la música sud-americana que interpreten els deu membres de la formació l’Ensemble Intertango, que encapçala Pablo González al bandoneó i amb el reforç de Rosa Cañellas al violoncel i Alfredo Oyagüez al piano. Tangos, milongues… Dimecres 17 o divendres, 19 de juliol, a les 21 h.

Repetiré als Estius Simfònics del castell de Bellver, que, per a l’ocasió, l’orquestra titular, dirigida per Pablo Mielgo, acompanyarà la famosa soprano de Moldàvia Valentina Nafornita en un recital que tan sols es pot qualificar de primer nivell i en el qual podrem escoltar des de Dvorák, amb la formosa La cançó de la Lluna, de Rusalka, fins a la no menys bella i reconeguda Si, mi chiamano Mimi, de La Bohème, de Puccini, de qui també interpretarà la tràgica Senza Mamma, de Suor Angelica, i el Salce, Salce d’Otello, de Verdi…