No te'n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença, amb Cati Moyà
Començaré a llegir un grapat de llibres que tenia pendents i que ara han esdevingut relativament urgents perquè protagonitzaran la nova edició del FLEM, el Festival de Literatura Expandida a Magaluf. Encara queden un parell de setmanes perquè comenci la quarta edició del festival, però el llistat de títols i autors participants és llarg i golós: enguany en formaran part dos dels grans referents de la generació mil·lennista com són Dolly Alderton i Sheena Patel, autores de Todo final es un comienzo i Soy fan, respectivament; pensadores com Remedios Zafra, humoristes com Xavi Daura i Henar Álvarez, il·lustradores com Moderna de Pueblo i també autores locals com Carme Riera, Lucia Pietrelli i Aina Fullana.
Seré al Quarter General Luque d’Inca per gaudir de l’actuació de Coque Malla. Amb el seu Aunque estemos muertos Tour, l’argentí a qui hem d’agrair clàssics com aquell No puedo vivir sin ti, que forma part de la memòria col·lectiva de tota una generació, farà aturada a la capital del Raiguer i alegrarà l’esperit de mil·lennistes i nostàlgics. Dissabte, 21 de setembre, a les 20 h.
Faré la ja tradicional volta per la Nit de l’Art, l’esdeveniment que des de fa vint-i-vuit anys dona el sus a l’agenda de tardor de Ciutat amb la inauguració de més d’una dotzena d’exposicions. Dissabte, 21 de setembre.
Descobriré què s’amaga rere l’obra guanyadora del premi Art Jove de 2023, Yo soy una fiesta, que s’estrena al teatre Principal de Palma. La proposta comença amb la mort de la padrina de la protagonista i acaba amb una gran celebració. Dissabte, 21 de setembre, a les 19 h.
Celebraré la concessió del premi ICON 2024 de l’Evolution Mallorca Film Festival a Annette Bening tornant a un dels seus millors personatges, Carolyn Burnham, la dona capaç de treure del solc el seu marit Lester, protagonista d’aquella obra mestra del cinema contemporani titulada American Beauty. Per aquesta cinta Bening rebé una de les seves cinc nominacions a l’Oscar, la darrera de les quals li va arribar l’any passat per Nyad. A Apple TV.
La setmana que comença, amb J. A. Mendiola
Aniré fins a Pollença de bell nou, on el Festival Puccini-Dvorak oferirà el darrer concert de tan sucós esdeveniment, després que Tosca s’enlairàs al claustre de Sant Domingo i a la següent jornada fes acte de presència Antonín Dvořák, el compositor txec que va anar a fer les Amèriques, de qui oferiren el famós Trio Dumky. Pel que fa a la cloenda, l’Orquestra de Cambra de Mallorca, conduïda pel director titular, Bernat Quetglas, oferirà la més famosa de les seves composicions, la Simfonia núm. 9 en mi menor, op. 95 “Del nou món”. Serà tot just després de gaudir del Concert per a violoncel i orquestra en si menor, op. 104, també d’Antonin Dvořák, interpretat per Zuzanna Sosnowska. Dissabte, 21 de setembre, a les 20 h.
Intentaré anar fins a la torre de Canyamel, on Claudio Constantini, tocant el piano o el bandoneó, oferirà peces de Bach, Beethoven i Piazzola. Serà amb motiu de la cloenda de l’exposició que el poble de Capdepera ha dedicat a Joan Guaita, amb peces donades pel galerista i que formen el seu Arxiu sentimental, ubicades al Centre Melis Cursach. Divendres, 20 de setembre, a les 20.30 h.
Tornaré a Son Marroig, per escoltar el concert que oferiran Christiana Coppola al violoncel i Ludovica de Bernardo al piano, interpretant Chopin i dues sonates per a violoncel i piano. La primera de Serguei Prokófiev i la segona de Nikolai Miaskovski. Dimecres, 18 de setembre, a les 20.30 h.
Recomanaré anar al teatre Xesc Forteza, on La Fornal oferirà l’obra de Jaume Capó, Z/B Zweig/Bernanos, dirigida per Frederic Roda i interpretada per Òscar Intente i Joan Gomila. Un recull de la correspondència entre aquests dos homenots, antagònics en el pensament, però coherents amb els seus comportaments i la seva obra. Divendres 20 a les 20 h i diumenge, 22 de setembre, a les 19 h.
Gaudiré per segona vegada de la darrera criatura de La Calòrica, amb la fidel progenitura de Joan Yago. Una formació que no dona treva ni té límits. Una bona prova és aquest Le congrès ne marche pas. Una visió divertida, però no per això menys cruel, del que va passar durant el Congrés de Viena de 1814. Moltes situacions i altres tantes circumstàncies que permeten a la companyia oferir una visió de la història, extrapolable a qualsevol altre indret i època. Serà al teatre Principal de Ciutat i a l’Auditori de Manacor. Divendres 20 a les 20 h i diumenge, 22 de setembre, a les 19 h.
