No te'n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença amb Cati Moyà
Prendré notes a la conferència que oferirà l’escriptora valenciana Emma Zafón a la biblioteca de Can Sales. Serà amb motiu del 25-N quan la també periodista farà una xerrada sobre les violències cap a les dones a la literatura, un tema que coneix de primera mà. Fa poc més d’un any publicà la novel·la Casada i callada, en què la protagonista explica en primera persona què significava, realment, el mite de l’amor romàntic. Amb una claredat que impressiona i una potentíssima veu literària, Zafón aconseguí abordar una qüestió encara massa sovint silenciada d’una manera tan crua com tendra i ha esdevingut, també gràcies als seus articles, un dels referents de la seva generació. Divendres, 29 de novembre, a les 19 h.
M’avançaré a l’arribada de les festes de Nadal amb un dels grans clàssics d’aquesta època: el concert de nadales de Cap Pela al Principal d’Inca. Enguany celebren els trenta anys amb un repertori especial titulat 30 Nadales, amb què faran un recorregut nostàlgic i festiu per alguns dels temes que han omplert aquestes tres dècades. Diumenge, 1 de desembre, a les 19 h.
Tornaré a Villa Coppola, la novel·la de Xesca Ensenyat que va rebre el Ciutat de Palma ara fa 40 anys. L’obra protagonitzarà la darrera sessió d’enguany del club de lectura de la biblioteca de Cort. Divendres, 29 de novembre, a les 19 h.
Faré cas als experts i veuré la darrera sensació de la ficció britànica, Truelove, una sèrie que parla de la vellesa i de la mort com poques ho han fet abans. Va recollir el premi a millor guió a la darrera edició del Serielizados Fest. A Filmin.
Confiaré una vegada més en el talent de Carlos Marqués-Marcet, director de les extraordinàries 10.000 km i Els dies que vindran. El cineasta acaba d’estrenar la seva aposta més arriscada fins ara, que ha coescrit amb Clara Roquet i Coral Cruz: un musical sobre l’eutanàsia protagonitzat per Ángela Molina, amb banda sonora de Maria Arnal i disseny de vestuari del mallorquí Pau Aulí que de segur que no deixarà ningú indiferent. A CineCiutat.
La setmana que comença amb J.A. Mendiola
Compliré com cada mes i com tots els seus acòlits amb Studium Aureum. Serà, com sempre, a l’Auditori del Conservatori, però, per a l’ocasió, el concert tan sols es pot qualificar d’excepcional. Per començar perquè no hi intervindrà el cor, també perquè tampoc no hi serà Carles Ponseti, el seu director, al capdavant, i pel fet que l’orquestra Studium Aureum compartirà escenari amb l’Ensemble Praeteritum, de Pablo Suárez. Així i tot, serà esbalaïdor per damunt de tot pel programa que oferiran ambdues formacions, com són Metamorphosen, de Richard Strauss, i Verklärte Nacht Op. 4, d’Arnold Schönberg. És clar que serà un concert diferent. Dilluns, 25 de novembre, a les 20.30 h.
Aniré al Teatre del Mar per celebrar el 70è aniversari de Leo Bassi, que ens ha provocat tot tipus de sensacions, ens ha fet riure i pensar. Han estat tan inoblidables els seus muntatges que l’han convertit en el pallasso de la nostra generació, habitual al Molinar. Diu que arribar a 70 anys no entrava en els seus plans. brufar-ho amb ell serà un privilegi. Divendres, 29 de novembre, a les 20 h.
Gaudiré amb Jordi Boixaderas i Rosa Renom al teatre Principal de Ciutat o a l’Auditori de Manacor. Ells són els principals protagonistes de Casa Calores. La història d’una metamorfosi, escrita i dirigida per Pere Riera. Dissabte, 30 de novembre, a les 18 h i diumenge, 1 de desembre, a les 18.30 h.
Escoltaré com cal, amb devoció, la Capella de la Seu, dirigida per Joan Company, a la Catedral i dins el Festival de Música Antiga de Palma. Un programa tan espectacular com les veus que formen el grup. Seran peces de Cristóbal de Morales, Albert Alcaraz, Francesc Batle i Josep Vila. A l’orgue, Bartomeu Mut i al baixó, Pere Caselles. Dissabte, 30 de novembre, a les 20.30 h.
Recomanaré que aneu a la Sala de Baix del Teatre de Manacor per veure i riure amb Piccolo, de Xisco Rosselló, dirigida per Javier Matesanz i interpretada per Laura Andújar i Héctor Seoane. Una comèdia sorprenent, divertida i millor interpretada. Funciona com un rellotge. No hi sobra ni hi falta res. Cada escena és millor que l’anterior, o potser només resulta més ocurrent i més esbojarrada. Un in crescendo fantàstic que fa que hom no vulgui que s’acabi, perquè els quaranta minuts de durada semblen molt pocs. Dissabte, 30 de novembre, a les 19 h.
