No te'n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença amb Cati Moyà
Visitaré el convent de Sant Domingo de Manacor per viure un concert únic organitzat en el marc de Sibil·LAB, una iniciativa impulsada per la Fundació Mallorca Literària amb l’objectiu de repensar el cant de la Sibil·la. Poetes com Lucia Pietrelli, Maria Callis i Begonya Pozo, a més de cantaires com Mar Grimalt, Noemí Garcies, Antònia Monroig i Joana Gomila i compositors com Francesc Vicens, Laia Vallès i Carles Medina es donaran cita a una representació que vol reivindicar el patrimoni d’arrel com un bé de servei al present. El dimecres 11, hi haurà una trobada a la Misericòrdia, a Palma, per reflexionar sobre aquest cant des de vessants com l’antropologia i l’etnomusicologia. Diumenge, 15 de desembre, a les 18 h.
Tornaré a un dels meus llibres preferits: em referesc a Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez,i ho faré ara que Netflix n’estrena una adaptació. Tot i l’enorme pressupost i els grans esforços de la plataforma per convertir-la en un èxit comercial, basta llegir les primeres pàgines de la novel·la per saber que és impossible igualar el mestratge de l’escriptor colombià.
Aniré a la Nit de la Cultura, la gala dels premis 31 de desembre que convoca cada any l’Obra Cultural Balear. Serà al teatre Principal de Palma i, a més, hi haurà actuacions musicals. Dissabte, 14 de desembre, a les 19 h.
M’endinsaré en la traducció al català de L’ocell pintat, de Jerzy Kosiński signada per Laia Malo que acaba de publicar Nova Editorial Moll. Diu l’historiador Tomeu Canyelles que és un dels textos “més salvatges i pertorbadors del segle XX”.
Escoltaré el tema Menfis es…, el primer avançament del primer disc de Pere Andreo, ja disponible a Spotify. No serà fins al pròxim mes de gener que en podrem escoltar l’àlbum complet, titulat L’espassio, i on l’arquitecte i músic solleric connecta amb un dels seus temes predilectes, la ufologia. De fet, ell mateix assegura que aquest treball, mesclat i masteritzat per Joan Miquel Oliver, arriba també com un ovni al panorama musical.
La setmana que comença amb J.A. Mendiola
Seré a Barcelona per anar al Liceu i retre un altre homenatge a Giacomo Puccini, com cal, veient una de les seves òperes, Madama Butterfly, tan famosa i reconeguda com la resta de la seva extraordinària collita. La producció és la de Christian Fenouillat, senzilla i eficaç, però sobretot molt japonesa. I la història, la que varen adaptar els seus llibretistes de capçalera, Luigi Illica i Giuseppe Giacosa, tot i ser prou coneguda, no per això resulta menys dramàtica i emotiva. Les veus, són de primeríssim nivell. El dia de l’estrena, Sonya Yoncheva serà Cio-Cio-San, Annalisa Stroppa interpretarà Suzuki i Matthew Polenzani, el malvat Pinkerton, amb Paolo Bortolameolli a la batuta. Dilluns, 9 de desembre, a les 19.30 h.
Aniré al Teatre del Mar per tornar a veure la darrera criatura d’Estudi Zero, El gran manicomi. Un funàmbul exercici amb poemes d’Antonina Canyelles, embastats i cosits amb la mateixa gràcia, intel·ligència i mala bava dels originals. Música en directe i direcció de Pere Mestre amb els Vidal, Erroz, Rosselló Dalmau, Ropero i el mateix Mestre. Imprescindible. Divendres, 13 de desembre, a les 20h.
Veuré La paella dels dijous, al teatre Principal de Ciutat, on Jordi Andújar, Llum Barrera i Núria Cuyàs ens faran somriure amb un grapat de situacions quotidianes que ha escrit Cristina Clemente i dirigeix Muguet Franc. Diumenge, 15 de desembre, a les 18 h.
Compliré amb el ritual simfònic, a l’Auditorium de Paula, on l’orquestra titular, dirigida per Pablo Mielgo, acompanyarà Eva Gevorgyan interpretant el Concert per a piano núm. 23, de Wolfgang Amadeus Mozart. Per part seva, l’orquestra oferirà l’obertura de Don Giovanni, del mateix compositor, i Quadres per a una exposició, de Modest Mussorgski. Dijous, 12 de desembre, a les 20 h.
Llegiré De la meva vida, de Miquel Barceló. Unes memòries autografiades originalment en francès i que ara s’han publicat en català i castellà. En català traduïdes per Emili Manzano, són més com un carnet de notes. El procés creatiu és la columna vertebral del llibre, amb les creacions astronòmiques a Ginebra, a la Biblioteca Nacional de França, les catedralícies i també els quaderns a Malí, els primers dibuixos. Conta on, com i per què sorgeixen les pinzellades salvatges, fins a arribar al fang. Tot és el mateix, diu el felanitxer. Editorial Galaxia Gutenberg.
