No te'n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença amb Cati Moyà
Celebraré el sisè aniversari de La Viniloteca, establiment que ha esdevingut de referència per als melòmans mallorquins, amb la gran festa que han preparat a Es Gremi. Faran pujar a l’escenari bandes com Sweet Poo Smell i Lyra’s Hell i es podrà gaudir de l’actuació de la performer i DJ barcelonina Marikarmen Free. Tanmateix, el plat fort de la vetlada, amb permís de totes elles, serà el concert de comiat de La Gran Orquesta Republicana. Després de 27 anys de trajectòria, la ja mítica banda ha anunciat que aquest esdeveniment, on oferirà un concert que ha volgut batiar com El último ska, serà també la darrera oportunitat per veure’ls en directe. Divendres, 27 de desembre, a les 21 h.
Insistiré a recomanar l’extraordinària The listeners, sèrie britànica basada en el llibre homònim de Jordan Tannahill que ha esdevingut la darrera gran sorpresa de l’any. La protagonista és una mestra que de sobte comença a percebre un renou que sembla que ningú més sent. Són quatre capítols molt inquietants, rodats, això sí, amb una gran delicadesa. A Filmin.
Visitaré la galeria Aba Art Lab de Palma per descobrir la reinterpretació d’El jardí de les delícies d’El Bosch, que ha fet l’artista manacorina Catalina Julve a la mostra Obrint el tríptic, signant la pau.
Acabaré l’any de la millor manera possible: amb Clara Ingold i Paloma de parque a l’Estudi General Lul·lià. Després de passar per escenaris com la Fira de Tàrrega, la cèlebre humorista i, mal li pesi, influencer, torna a Mallorca amb el seu segon espectacle en solitari. Del 26 al 28 de desembre.
Ignoraré les crítiques, que no han estat especialment positives, i confiaré en el talent de Paul Schrader, cèlebre guionista de Taxi driver i director d’American gigoló, entre moltes altres, que estrena Oh, Canada. La pel·lícula, que inclou Richard Gere i Uma Thurman entre el repartiment, és un repàs de la trajectòria del protagonista, un reconegut documentalista que decideix confessar un secret que durant anys ha guardat. A CineCiutat en VOSE.
La setmana que comença amb J.A. Mendiola
Acompanyaré els meus nets al Principal de Palma per veure Vai via, de Xirriquiteula Teatre, que, amb la companyia de teatre familiar danesa ZeBU, ha desenvolupat aquesta tendra història, a la qual es ret homenatge a totes les dones que varen prioritzar la cura dels seus per davant dels èxits personals. Un únic personatge, Rita –representada per Iolanda Llansó–, una dona que habita al carrer i fa un repàs de la seva vida amb un recull de fotografies que li fan reviure moments inoblidables i altres impossibles d’oblidar però per circumstàncies diferents. Acompanyada per una banda sonora prou eloqüent, original de Lola Ybran i Dani Espasa. Divendres, 27 de desembre, a les 18 h i dissabte 28 a les 12 i a les 18 h.
Llegiré El chico, les memòries oníriques de Lawrence Ferlinghetti, entregades al seu editor quan ja havia fet els cent anys. Un personatge que ens regala un testament literari i moltes coses més. Contades en tercera persona, sense comes ni gaires punts, aquestes memòries són un exercici d’estil. El pròleg n’és la garantia, el signa l’envejat Jordi Carrión. Editorial Hip gnosis Libros del Kultrum.
Aniré fins al CineCiutat per veure Emilia Pérez, protagonitzada per Karla Sofia Gascón, la primera dona trans que ha estat nominada com a millor actriu als pròxims Globus d’Or. Un musical i un thriller, tot alhora. Dirigida per Jacques Audiard. Els premis ja aconseguits vessen dels seus prestatges.
Recomanaré anar fins a Manacor, a l’Auditori, on gairebé s’ha convertit en tradició nadalenca l’actuació de Cap Pela, la formació que des de fa trenta anys ens ofereix tot un grapat de nadales. Una selecció que abasta tota classe d’estils i èpoques, peces tradicionals i composicions pròpies. Dimecres, 25 de desembre, a les 19.30 h.
Veuré a la plataforma del Caixaforum+ la nova estrena documental Charlie Chaplin, le genie de la liberte, dirigit per Yves Jeuland. Un homenatge a qui sens dubte no té qui l’iguali en tota la història del cinema. Ell ho feia tot, i tot a la perfecció. Escrivia els guions, dirigia i interpretava totes les seves pel·lícules, componia la música i s’encarregava del muntatge. Diu la publicitat del documental que era el Mozart del cinema, un geni. Crec que s’assemblava molt més a Richard Wagner, d’un bon tros i amb moltes més coses. Coses de genis.
