No te'n perdis ni una
Algunes recomanacions culturals per la setmana que ve
La setmana que comença amb Cati Moyà
Començaré l’any a un cinema per veure una de les pel·lícules que don per fet que serà de les millors del 2025: Queer, la nova cinta de Luca Guadagnino, director de Call me by your name. Per si el segell del director no fos suficient per generar expectatives, el film es basa en una història de William S. Burroughs i té a Daniel Craig i Jason Schwartzman entre els protagonistes. Ha passat, entre d’altres, pel festival de cinema de Venècia i la crítica no s’ha torbat a lloar les interpretacions dels actors, especialment la de Craig, i a comparar-la amb la història d’amor que protagonitzaren Timothée Chalamet i Armie Hammer i que es convertí automàticament en un clàssic contemporani. A CineCiutat a partir de dia 1 de gener.
Visitaré la galeria 6a per descobrir-hi una proposta expositiva que, segons diuen, és molt més que una mostra artística, perquè és tota una experiència vital. Amb el títol Sarrià han ajuntat sis destacats artistes que han experimentat amb la litografia fins a aconseguir una sèrie de peces que poden llegir-se com una carta d’amor col·lectiva a la pintura.
Seré al convent de Sant Domingo de Pollença per escoltar en directe el millor disc de l’any, segons els premis Enderrock de la Crítica que s’acaben d’anunciar: Nostàlgia Airlines de Maria Jaume. Dissabte, 4 de gener, a les 20 h.
Participaré en la sessió d’Aparaulats, la versió en català del conegut joc de taula Scrabble, que han organitzat al Teatre de Lloseta. La sessió serà conduïda per la poetessa i gestora Clara Fontanet i tindrà un destacat component cultural. Divendres, 3 de gener, a les 19.30 h.
Celebraré el desè aniversari del primer disc de Jansky, que ara reeditaran en format vinil, a la festa que han organitzat per aquest motiu. Serà amb un concert especial a la sala Sabotage, on sonaran temes d’àlbums com Un big bang a la gibrella, ÉÈ i This is electroverse i on el duet d’electrònica, poesia i música experimental format per Laia Malo i Jaume Reus estarà acompanyat per Pepe Arcade i DJ Hiperespacio, entre d’altres. Divendres, 3 de gener, a les 22 h.
La setmana que comença amb J.A. Mendiola
Aniré a l’estrena de la producció d’El malalt imaginari, de Jean Baptiste Poquelin, conegut i reconegut com a Molière, que el teatre Principal ha encarregat a Sergi Baos, amb escenografia d’Alessio Meloni. Un clàssic de tota la vida, que com a tal, al llarg dels anys i moltíssimes versions no ha perdut gens de vigència ni mala bava, com tantes altres obres del dramaturg francès per excel·lència. Baos, a més de contemporitzar-la, li ha fet la volta completament sense perdre l’esperit de l’original. Per a l’ocasió, serà interpretada per Rodo Gener, Marga López, Alícia Garau, Sara Palomo, Mariona Hauf, Karen Codina, Salvador Oliva i Miquel Aguiló. Divendres, 3 de gener, a les 20 h.
Recomanaré el concert que al teatre Mar i Terra oferiran Maria Lluïsa Payeras i Christine Schedukat, al violí; Marta Hatler, a la viola, i Ella Mikhailenko, al violoncel, integrants de la Simfònica, interpretant el Quartet K. 387, de Mozart, i el Quartet op. 51, de Johannes Brahms. Divendres, 3 de desembre, a les 20 h.
Gaudiré del concert que l’Orquestra Simfònica Illes Balears, com cada Cap d’Any dirigida per Joji Hattori, oferirà al Palau de Congressos i a l’Auditori de Manacor, amb la soprano Lauren Urquhart com a gran protagonista de la vetlada, sempre amb l’aquiescència dels Strauss. Tampoc no hi mancaran el Meine Lippen Küssen si Heiss, de Franz Lehár, ni I feel Pretty ni Over the Rainbow. Dimecres, 1 de gener, a les 20 h i dijous 2 a les 19.30 h.
Proposaré el concert de Cap d’Any de l’Orquestra de Cambra de Mallorca, dirigida per Bernat Quetglas i amb la soprano Nadia Akaair, que tindrà lloc al teatre Principal d’Inca. Interpretaran, com és d’esperar, des d’El Ratpenat fins a la Marxa Radetzky, a més de la no menys consagrada El Danubio Azul i la divertida Trisch Trasch Polka. Dimecres, 1 de gener, a les 19 h.
Veuré al CineCiutat la darrera pel·lícula de Paolo Sorrentino, el director que va rompre motlles amb La gran bellesa i ja ha triomfat per tot allà on ha passat amb Parthenope, que es correspon amb el nom original de la ciutat que el va veure néixer, Nàpols. És la història d’un llarg viatge, el de la protagonista, una dona d’una bellesa impressionant i que no sap aprofitar. Una metàfora, com també tot un seguit d’emocions i passions que caminen en un sol sentit, la impossible recerca de la llibertat absoluta, la que potser tan sols existeix en el país de les il·lusions.
