No te’n perdis ni una

La setmana que comença, amb Cati Moyà

Escoltaré a la plaça de Blai Bonet de l’Arenal com sonen els paisatges sonors de la nova proposta de Jansky, un projecte poeticomusical vinculat a l’obra de Josep Maria Llompart i on la natura es converteix en la principal protagonista. Amb motiu de l’Any Llompart, han donat forma a una revisió de l’espectacle Bateguen Atzavares, que s’ajusta a les noves línies d’investigació amb què ha treballat el duet format per Laia Malo i Jaume Reus. De fet, la proposta travessa les fronteres experimentals de la música electrònica incorporant els sons que emeten les plantes que són presents a l’escenari, com es podrà comprovar a l’assaig obert que oferiran a l’Arenal. Dimecres, 16 d’abril, a les 12 h.

Acabaré el darrer llibre que tenc pendent dels que vaig firar pel Sant Jordi de l’any passat abans que arribi l’edició d’enguany. Es tracta de La terrible historia de las cosas bellas (Alpha Decay), una col·lecció d’assajos on l’escriptora Katy Kelleher repassa els orígens i les conseqüències de l’obsessió dels humans per copsar i assolir la bellesa.

Tornaré a la sala de cinema gràcies tant a Steven Soderbergh com al repartiment que ha escollit per a la seva nova pel·lícula: Michael Fassbender, Cate Blanchett, Tom Burke i Pierce Brosnan són els protagonistes del thrillerConfidencial. A les sales d’Aficine.

Visitaré el teatre Principal d’Inca per gaudir de l’espectacle La finitud de la companyia Sara Calero, una proposta de revisió creativa, original i contemporània de la dansa espanyola i el flamenc. Dissabte, 19 d’abril, a les 20 h.

Intentaré que l’espera fins a l’estrena de la pròxima pel·lícula de Paul Thomas Anderson –titulada One battle after another i protagonitzada per Leonardo DiCaprio, no arribarà a les sales fins el pròxim 25 de setembre– se’m faci una mica més curta repassant dues de les obres mestres del director. Les escollides seran Pous d’ambició i The master, dues pel·lícules que sense cap dubte varen inspirar el director de l’exitosa The brutalist.

La setmana que comença, amb J.A. Mendiola

Aniré el Divendres Sant a la Seu, on tindrà lloc, dins els Cants de Setmana Santa, el Davallament, mentre la Capella de la Seu, dirigida per Joan Company, oferirà fins a dotze peces que ben bé es poden considerar un concert extraordinari. S’inicia amb Des d’un abisme, d’Ireneu Sagarra, i finalitza amb el Sepulto Domino, de Tomás Luis de Victoria. Entre un i l’altre, més Victoria, amb un fragment de la Passió segons Sant Joan i el Popule meus. Això, a més de Bach, amb Si lluny de Vós un dia de la Passió segons Sant Mateu, el Miserere i Crucifixus, del compositor venecià Antonio Lotti, Beati mortui de Mendelssohn, el Christus factus est de Bruckner i l’Stabat Mater, de Kodaly. Divendres, 18 d’abril, a les 18 h.

Veuré a CaixaFòrum+ el documental Equipo Crónica: Arte de trinchera, sobre el grup artístic format per Rafael Solbes, Manolo Valdés i Juan Antonio Toledo, que va capgirar la pintura contemporània espanyola amb el seu estil pop revolucionari, paròdic i provocatiu.

Recordaré el meu admirat Wim Wenders al CineCiutat veient París, Texas com cal, a una sala de cinema. Una de les pel·lícules mítiques del director, amb la inoblidable música de Ry Cooder i la interpretació magistral d’un secundari de luxe convertit en protagonista, com Harry Dean Staton, a més de Nastassja Kinski i Dean Stockwell. Dilluns, 14 d’abril, a les 18.40 h.

Seré al teatre Principal de Palma per veure i sentir Musicatura, una mixtura de música i literatura catalanes que ens duu Euroclàssics. Un diàleg entre poemes i partitures, entre Santiago Rusiñol i Maria Escalas i Chopin, Granados i Albéniz. La paraula la posa Maria Escalas i la música, Francesc Blanco. Dimarts, 15 d’abril, a les 18 h.

Llegiré la nova edició, corregida i augmentada de Librerías, de Jorge Carrión. Un luxós, profund i majúscul recorregut per les millors llibreries de tot el món, que ja significà un gran èxit fa onze anys i ara arriba amb un assaig de l’autor afegit, que farà que, un altre cop, amb tanta enveja com admiració, em permeti transitar pels corredors i galeries de tants llocs que segurament mai no podré visitar. Amb la lectura, però, podré saber qui són els llibreters, qui les va habitar, com també somiar que algun dia tindré alguna de les sensacions que em provoca aquest assaig. Galaxia Gutenberg.