Palma“Si ho explicàs al Jaume Ripoll de 15 anys, no es creuria el que hem fet”, diu el fundador de Filmin i director de l’Atlàntida Mallorca Film Fest. D’aquí a pocs dies acabarà l’edició d’enguany, “la més gran que hem fet fins ara”. Ripoll parla amb l’ARA Balears i fa un primer balanç d’aquests dies plens de cinema, música i discussió.
Pocs dies abans d’acabar el festival, quin balanç feis d’aquests dies?
— Estam molt satisfets perquè tot està sortint molt bé. La majoria de sessions estan plenes, així com les xerrades i els concerts que hem programat. A més, tots els noms propis que havien de venir d’altres llocs han vingut [així ha estat fins al tancament d’aquesta edició, divendres]. Pel que hem pogut parlar amb els directors i músics que han vingut a Palma, tot ha estat satisfactori. La resposta del públic i el que estam projectant és molt positiu. Tot està passant en el millor escenari possible.
Heu comentat alguna vegada que enguany ha estat el gran salt del festival. Per què?
— Per l’ambició, l’inconformisme i les ganes d’arribar a més audiència. L’esforç només té sentit si l’enfocam a créixer.
Dèieu abans que està gairebé tot esgotat. La pandèmia i les ganes d’experiències compartides han ajudat que anàs millor?
— S’ajunta tot: les ganes de gaudir d’actes experiencials, la programació –que és internacional, diversa, i hi ha coses per a tots els gustos– i el fet que sigui a Mallorca. Tot això fa que molta gent que és de fora de l’illa vingui per viure el cinema. Una part important del nostre públic és de fora.
Una part del pressupost prové de la Fundació Mallorca de Turisme, del Consell de Mallorca, i una altra de l’Agència de Estratègia Turística de les Illes Balears (AETIB), entre d’altres. És aquesta una aposta clara per part de les institucions per conjugar cultura i turisme?
— L’Atlàntida genera turisme, tenim prop de 350 convidats que venen de fora. A més, crea moltes moltes places de feina. La gent prescriptora del festival va creixent. Està clar que és una programació estratègica. Amb les institucions sempre hi ha hagut una relació basada en la complicitat, la convicció i la confiança. Complicitat en la cessió d’espais, per exemple; convicció perquè han apostat per nosaltres i les nostres idees des del principi, i confiança, perquè mai no ens han dit què hem de fer.
Combinar cinema i música és un dels segells de l’Atlàntida. Per què?
— Abans deia que som inconformistes amb el festival i que tendim a ambicionar i projectar. Però també ho som amb la idea que el cine que promovem és limitat. Això no és així, segons la nostra opinió. Per tant, consideram que un dels camins per descobrir més oferta cinematogràfica és oferir un concert abans o després d’una projecció. És clau. A més, totes les actuacions dels artistes que hem programat tenen molt a veure amb la línia editorial del festival: generació, passat… Morad és actualitat pura, mentre que Maria Rodés reflexiona sobre la copla, i Rodrigo Cuevas ho fa amb les sarsueles. Pensam que aquesta connexió de la música amb el cinema és un element importantíssim per eixamplar el públic.
La programació és molt variada: pensament, cinema que parla de música, la part de diversitat, art… L’expansió o la varietat a l’hora de definir la programació poden ser contraproduent? Es pot perdre el fil conductor?
— Sempre dic que l’Atlàntida Film Fest és un festival que gestiona les seves contradiccions. Aquestes són les mateixes que les dels espectadors, la gent de carrer, i el que intentam fer és verbalitzarles i visibilitzar-les.
El pressupost d’enguany és de 700.000 euros. Quines previsions hi ha per a l’any que ve?
— És impossible parlar de l’any que ve, en parlarem en fer el balanç definitiu d’aquesta edició.
Quin és l’impacte del festival a Filmin?
— L’any passat vàrem tenir mig milió d’espectadors. Dia 26 d’agost, quan s’acabi el festival a la plataforma, en podrem parlar. Però, d’impacte, en té.
Parlant de Filmin. Dimecres vàreu estrenar els dos primers capítols de la sèrie Doctor Portuondo, la primera produïda per la plataforma. Com va anar?
— Va ser absolutament màgic. Veure la reacció, el respecte, l’admiració, la complicitat, fins i tot la incomoditat, els somriures i els aplaudiments sincers va ser una passada. Diria que tot això fou el preludi d’alguna cosa molt gran. Ens vàrem emocionar molt.
Explicau un dels millors moments de l’Atlàntida d’enguany.
— Dimecres va ser un dia especial. A Palma hi havia, simultàniament, Òscar Tusquets conversant sobre art amb Andreu Jaume; Rodigro Cuevas a la Misericòrdia; Laurent Garnier, un dels DJ més rellevants mundialment, als cinemes Rívoli; l’actor Björn Andrésen presentant el documental El chico más bello del mundo... Diria que això és una gran mostra de la riquesa del festival.
Sempre heu tingut espai per al talent emergent i pel local. Qui destacaríeu?
— La primera mujer de Miguel Eek és un dels millors documentals en l’àmbit espanyol d’aquests mesos.