No són turistes, són viatgers i fan un curs sobre el lloc

PalmaQuan demanes al poeta Manuel Forcano que contextualitzi una foto com la que acompanya aquest article, tot i que s’esforci en la contenció perquè sap que n’has de fer una línia al peu, et pot donar aquesta resposta: “És als afores de l’antiga ciutat i capital del reialme d’Axum, al nord d’Etiòpia. La pedra és la cèlebre estela del rei Ezana, del segle IV, primer rei etiòpic a abraçar la religió cristiana i a convertir Etiòpia en la segona nació del món, després dels armenis, a convertir el cristianisme en religió oficial. Inscripció en tres llengües (gueez o etiòpic, sabeu i grec), hom considera aquesta estela ‘la pedra de Rosetta’ de la llengua sabea, atès que la correspondència del missatge en tres idiomes diferents va permetre el desxiframent definitiu de l’antiga llengua sabea o sud-aràbiga parlada a l’antic reialme de Sabà –l’actual Iemen–, feu i domini dels reis etiòpics d’Axum”.

El viatge que, el 2007, va fer Toni Catany a Etiòpia i que és l’origen de l’exposició que s’ha inaugurat al convent de Sant Bonaventura de Llucmajor, anava molt més enllà del que se sol entendre com fer turisme. “És una expedició cultural, una manera de viatjar que va començar a Alemanya i Anglaterra, on un grup de persones s’acompanyen no només d’un guia, sinó també d’un professor que, mentre viatgen, els fa un curs intens sobre el lloc. Els turistes deixen de ser-ho per convertir-se en viatgers, en estudiants del lloc. El viatge és un curs”. Ho explica Manuel Forcano, qui estava contractat com a professor en el viatge a Etiòpia al qual es va sumar el fotògraf. 

Els coneixements d’un expert

A un expert com Forcano –que va estudiar hebreu a universitats de Barcelona i d’Israel; que va aprendre àrab a la universitat de Damasc i a Egipte; que és doctor en Filologia Semítica per la UB i que, entre 1996 i 2004, va exercir de professor d’hebreu, arameu i d’història del Pròxim Orient antic a la mateixa universitat, entre moltes altres responsabilitats en aquest àmbit– el poden contractar per a un viatge cada mes o cada dos mesos.Volen comptar amb ell fundacions, associacions o agències de viatges especialitzades en expedicions culturals. “Jo n’estic molt content, de poder compartir allò que sé”, confessa Manuel Forcano, això havent advertit abans que, segons el Talmud, “aquell que sap i no ho ensenya, mereix la mort”. Precisament, Forcano, qui va traduir el Talmud al català, ara en prepara la versió castellana.

Val a dir que aquestes expedicions culturals no estan a l’abast de totes les butxaques. Són viatges que s’allarguen durant 10 o 15 dies i els viatgers van tot el temps acompanyats del professor, de l’expert en el país o en la zona. Si bé el guia fa els comentaris més puntuals, el professor va donant el marc històric, econòmic, polític, social, lingüístic i cultural del país. Fins i tot abans de començar el viatge, el professor recomana unes lectures als viatgers –per al d’Etiòpia, un dels imprescindibles per a Forcano és L’Emperador de Kapuściński. Durant el viatge, sovint abans de sopar, s’ofereix una xerrada al grup que sol servir per conèixer el marc del trajecte que faran el dia següent. “Llavors se sol moure un debat i, amb els coneixements que s’han adquirit, les preguntes tenen molt més interès. Aprenc molt dels viatgers, de la seva curiositat”, afirma el poeta.  

Per la seva experiència com a gran viatger, Forcano opina que “els viatges han d’estar plens de paraules. És cert que les imatges d’un lloc que no coneixem ens impacten, però si s’omplen d’històries prenen molt de sentit i tu, com a viatger, n’aprens molt”. De fet, segons explica el professor, aquests viatges o expedicions culturals “estan preparats perquè sàpigues coses. I la gent, quan adquireix coneixements, s’empodera. Constates que viatjar és una porta a la saviesa”. Per a ell, “seria interessant fer-ho a totes les destinacions del món”.