Qui no vol un ‘Guateque’ en plena pandèmia?

PalmaQuina diferència hi ha entre ballar en una discoteca o en un escenari fent un espectacle? Què és, ballar? Les ballarines i coreògrafes Marina Fullana i Laura Lliteras, directores de la companyia de dansa Unaiuna, van fer-se aquestes preguntes per engegar un nou projecte l’octubre del 2019 durant una residència a Portugal. La idea era investigar sobre el plaer de ballar, però abandonant la perspectiva de la dansa professional i observant el ball des de l’àmbit més social i, fins i tot, personal. Si bé la pandèmia va afectar en el desenvolupament del projecte, també és cert que va permetre eixamplar-lo: s’ha convertit en una creació transversal titulada Yo solo quería bailar, que culminarà en una peça de llarga durada –titulada Hacemos como que bailamos– que s’estrenarà el gener de 2022 a Barcelona. Durant el procés de creació va sortir una funció curta, una càpsula de 20 minuts. “Si volem parlar sobre què significa ballar per a la gent, vèiem necessari mostrar el que feim i escoltar què diu el públic”, diuen. La càpsula és Guateque, i s’estrena aquest dissabte 1r de maig al pavelló de Son Oliva (hi haurà dos passis, a les 19 h i a les 20 h) en el marc del PalmaDansa. A més de Fullana i Lliteras, els intèrprets Jesús Benzal, Júlia Godino i Reginald Lefebvre participen en aquesta peça. La música és de Rodrigo Ramsy, Joan Fullana s'ha encarregat de la dramatúrgia, Xesca Salvà és l'escenògrafa i el vestuari va a càrrec de Valleriola.

Una part de la feina d’aquest projecte és una investigació i reflexió individual sobre el fet de ser ballarina i coreògrafa. Després, el projecte es va obrir: “Volíem escoltar la gent que li agrada moure el cos, des de la gent que fa zumba a la que fa pilates”, expliquen Fullana i Lliteras, que ho justifiquen: “No tenia sentit parlar del plaer de ballar si tots els que participam en el procés de creació som ballarins professionals”. Per això, durant aquests mesos han fet tallers amb gent diversa, des de persones majors a adolescents. “Ens hem adonat que la gent enyora espais d’inhibició, d’esbarjo. Llocs on sentir la música molt alta i estar devora gent que balla. No sempre és una discoteca, també potser un concert o una festa privada amb gent”, apunten. Qui no necessita un bon guateque, després de tot?

El projecte és una coproducció del Teatre Principal de Palma. A finals de març, la companyia va fer una residència al Teatre Municipal Xesc Forteza. A més, el desenvolupament de la peça, que va arrancar a Quinzena de dansa Almada Portugal, ha rebut ajudes de l'ajuda d'EIMA, Estruch Sabadell, Cotxeres Borrell, Pasoa2 plataforma coreográfica i l’Ajuntament de Palma. “Ens ajustam als recursos econòmics, que és com adaptar-se a la precarietat. Assajam durant períodes curts, quan podem coincidir amb totes les persones involucrades a Hacemos como que bailamos, perquè els ballarins estan en diferents projectes alhora”, comenten.

Els prejudicis del públic

“Jo també som públic de dansa i puc entendre que faci por anar a veure algunes funcions”, diu Laura Lliteras, que empatitza amb el públic general que, sovint, refusa els espectacles de dansa perquè “no s’entenen”. Sobre això, les ballarines i coreògrafes apunten que és necessari que la gent s’espolsi aquests prejudicis i vagi als espectacles de dansa amb una predisposició diferent. “En aquesta disciplina, la majoria de vegades no cal entendre res. Simplement, les funcions et deixen alguna emoció”, manifesta Fullana. De fet, diuen les ballarines, molts creadors no esperen que ningú entengui la peça, sinó que cadascú se la faci seva. I recorden que “és molt lícit anar a veure una peça i dir que no t’ha agradat”.

Viuen i fan feina a cavall entre Mallorca i Barcelona, una ciutat que els ofereix molts més recursos que no l’illa. “A Barcelona, en una setmana pots trobar un lloc per assajar, hi ha un circuit important de centres cívics, a més de molta més oferta de formacions i tallers”, expliquen. No obstant això, asseguren que fa un temps que s’ha notat cert canvi en les dinàmiques d’impuls a la creació de Mallorca, encara que falta feina: “Aquí hi ha moltes subvencions que et donen doblers o espais per assajar, però no sempre t’asseguren funcions o distribució. En altres llocs de l’Estat, el sistema d’ajudes està més ben preparat”, diuen.

Així i tot, se senten arrelats a Mallorca. El 2018 van rebre una subvenció de l’Ajuntament de Palma per fer Galejar, un projecte que incloïa més disciplines a part del moviment. “Era la nostra primera peça llarga, i vam introduir més gent al projecte, com les intèrprets Rosa Serra i Gypsy Nel·lo i el director Xavi Martinez”. Aquesta funció es distribuïa just quan va esclatar la pandèmia. A l’espera de noves dates, de moment es podrà veure els dies 15 i 16 de maig al Teatre del Mar.