Atlàntida Mallorca Film Fest

Noémie Merlant: “No és no, però de vegades un sí també és no”

La nova pel·lícula de la protagonista de ‘Retrato de una mujer en llamas’ és un molt singular artefacte amb què la cineasta més que matar el pare s’ha proposat “matar el patriarcat”

Sanda Codreanu (e) i Noémie Merlant (d).
24/07/2024
3 min

PalmaLa nova pel·lícula de Noémie Merlant, Les femmes aux balcon, que ha dirigit, escrit i protagonitzat, és una d’aquelles rareses que mereixen el qualificatiu de ser un gènere per elles mateixes. Per ubicar els assistents, els organitzadors de l’Atlàntida Mallorca Film Fest, festival on s’ha preestrenat, l’han comparat amb Mujeres al borde de un ataque de nervios, si bé es podria dir que és també una versió molt passada de voltes, halloweeniana i esperpèntica de Volver. Les protagonistes són tres amigues d’una trentena d’anys, un grapat de cadàvers masculins i un ca de nom Brad i de llinatge Pitt, i entre tots ells es teixeixen tota una sèrie de venjances que tenen les agressions sexuals com a comú denominador i que transiten entre el drama, la comèdia i el terror. Per a bé o per a mal, no deixarà ningú indiferent, com bé confirmen la directora, Noémie Merlant, com una de les actrius principals, Sanda Codreanu, en conversa amb l’Ara Balears.

“És com si tinguéssim la guerra davant, però ens quedàssim paralitzades pel pes de la societat patriarcal”, comença Merlant, “però és que les dones també som capaces de defensar-nos i d’emprar la violència, tot i que no siguin comportaments considerats femenins”. Tanmateix, l’actriu reconeix que el punt de partida de la cinta que ha dirigit era, inicialment, una història d’amor. “Però tot d’una em van anar sorgint tota una sèrie de temes que volia tractar, com l’amistat, la sororitat i molts altres que sorgeixen quan les dones deixam de ser tractades com a víctimes”, explica. "Precisament per això no he volgut fer un drama de tot plegat. Les dones ens hem de poder revoltar sense que això sigui el final de les nostres vides, fins i tot ho hem de poder fer entre rialles”, argumenta.

Sanda Codreanu (e) i Noémie Merlant (d) en un moment de l'entrevista.

En aquest sentit, l’actriu Sanda Codreanu, qui dona vida a una aspirant a escriptora forçada a enfrontar-se a una sèrie de dimonis que ni ella sabia que l’estaven asfixiant, defineix Les femmes au balcon com “la versió en malson de tots els somnis que ens han ficat dins el cap”. “Se suposa que totes volem que vingui un príncep blau i ens salvi”, relata la intèrpret, “i que això és el que cadascuna de nosaltres desitjam. Però és la societat patriarcal qui ens ho ha fet pensar, i per això aquesta pel·lícula és tan important: les protagonistes són dones que s’alliberen a elles mateixes i que lluiten per desfer-se de tot això”. Un procés que, com reconeix Merland, no és gens senzill ni còmode. “Formam part d’una sèrie de dinàmiques estructurals molt difícils de canviar, i no només des del punt de vista dels homes, que molts encara no han fet la passa de posar-se davant el mirall per reconèixer-se com a agressors”, reflexiona la cineasta. “Però és que quan les dones començam a pensar en totes les coses que ens han passat i que potser no haurien d’haver estat així… Quan te’n tems que tu també has estat una víctima, és evident que costa molt d’acceptar. És més fàcil pensar que a tu no t’ha passat mai”.

De fet, la pel·lícula que ha escrit amb la col·laboració de Céline Sciamma, qui la va dirigir a Retrato de una mujer en llamas, pot remoure consciències: en ella s’exposen algunes de les situacions que van sortir a rotllo durant l’agre debat al voltant de la llei del ‘No és no’ a l’estat espanyol, com una violació en un matrimoni. “És clar que no és no”, sentencia Merlant, “però et diré més: hi ha vegades que fins i tot un sí és no. Les persones empram nombrosos codis, no només el llenguatge, i si la meva boca diu que sí, però el meu cos diu clarament que no… Si ho vols entendre ho entendràs. Hi ha vegades que ens surt un sí perquè l’estam intentant negociar amb la pressió que sentim”, sentencia.

Merlant avança, en tot cas, que aquest canvi de perspectiva en les relacions sexuals és també present a la nova versió d’Emmanuelle que ha protagonitzat i que s’estrenarà al pròxim festival de Sant Sebastià. “És un remake, sí, però és sobretot un viatge a través de la seva mentalitat”, conta. “Tot comença amb una dona que ni tan sols és capaç de córrer-se, que no gaudeix en absolut del sexe perquè la instrucció que li han donat, com a la majoria de les dones, és que l’objectiu és donar plaer als altres. I la pel·lícula és la història de com ella explora diferents maneres per retrobar-se amb el seu propi plaer”, resumeix. 

stats