Nois de la Lleva del Biberó apareixen enterrats al Mas de Santa Magdalena
Tres dels deu cossos identificats fins ara són joves de 17 anys, però en total hi ha 84 cossos per estudiar
BarcelonaL'excavació de la fossa del Mas de Santa Magdalena, un hospital de campanya de la Guerra Civil a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), està revelant que un 30% dels soldats enterrats eren joves d'uns 17 anys o fins i tot menys, possiblement voluntaris o membres de la Lleva del Biberó. El Mas de Santa Magdalena va ser utilitzat com a hospital de guerra per l'exèrcit republicà des del juliol fins al setembre del 1938, en plena Batalla de l'Ebre, on es feien operacions d'urgència als soldats més greus i la resta eren traslladats a la ciutat.
Fins a aquest moment s'han pogut identificar les restes de 10 persones, entre els quals hi hauria tres civils, tres soldats republicans, dos soldats del bàndol revoltat i dos maquis, segons ha informat a l'agència Efe l'antropòloga que coordina la relació entre el laboratori i l'excavació, Antònia Díaz-Carvajal.També ha explicat que tres d'aquests cossos recuperats pertanyen a joves d'uns 17 anys, que podrien formar part de la coneguda Lleva del Biberó, mentre que la resta es troben en la franja d'entre els 35 i els 40 anys d'edat. "Encara parlem de resultats molt preliminars, però hi ha algun esquelet que fins i tot podria tenir menys de 17 anys i que, si no fos de les lleves, podria ser un dels voluntaris que algun testimoniatge ha referit, però encara s'ha de corroborar", explica l'antropòloga.
84 cossos en una fossa
Actualment, hi ha 67 punts d'enterrament localitzats al voltant del Mas de Santa Magdalena, 28 dels quals ja han sigut oberts o estan en procés d'excavació, i s'hi han localitzat 84 cossos, 69 dels quals ja han sigut exhumats. El director de l'excavació, Sergi González, preveu com a mínim tres mesos més de treball en els quals esperen anar trobant moltes més restes de soldats republicans, "a un ritme d'entre 5 i 8 cossos nous a la setmana", assegura.
La llibreta del doctor Miquel Gras Artero, un dels metges de l'hospital i que va ser facilitada al seu moment per l'associació No Jubilem la Memòria, del Priorat, és l'única pista per identificar amb noms i cognoms més d'una trentena de soldats que van morir al Mas de Santa Magdalena. Entre ells hi ha els soldats Josep Aubeso i Joan Urgell, que els seus familiars han localitzat gràcies a la llibreta del doctor Gras, tot i que encara continuen a l'espera de la confirmació de les anàlisis genètiques.
El ritme d'un hospital de campanya
Per a Díaz-Carvajal, "des d'un punt de vista antropològic aquesta és una fossa important per la seva grandària, però també perquè mostra moltes patologies mèdiques i el seu tractament, que són interessants a escala científica". "Estem parlant de traumatismes, ferides greus i fractures, la majoria causades per metralla; també s'han trobat diverses fèrules i fins i tot extremitats gangrenades i amputades que també es van enterrar al costat del cos", afegeix.
"Encara que l'objectiu de la fossa és la recuperació dels esquelets, també permet visualitzar el ritme mèdic d'un hospital de campanya, on es van poder portar a la pràctica noves metodologies. En aquest sentit, la Guerra Civil va permetre una experimentació que va portar molts avenços", comenta l'antropòloga.
Les restes que s'extreuen de la fossa es traslladen al laboratori per ser analitzades mitjançant una extracció de l'ADN, gràcies a la qual ja s'han elaborat 315 perfils genètics, que després es comparen amb una base de dades que disposa actualment d'unes 2.500 mostres d'ADN de donants vius.
El cens de persones desaparegudes també disposa del voltant de 6.000 casos inscrits i es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil, de les quals la direcció general de Memòria Democràtica de la Generalitat en té documentades 527.