Les milicianes afusellades a Mallorca recuperen la identitat

Barcelona“El meu pare va patir molt. Cada vegada que algú pujava per les escales es pensava que era la seva filla. Es va morir sense saber què li havia passat”, explica davant la càmera Josefina Bellera, la germana de Teresa Bellera, una de les cinc milicianes catalanes que van ser torturades, violades i afusellades el 5 de setembre del 1936 a la matinada a Manacor (Mallorca). La Josefina no sabia que la seva germana era en una fossa a Mallorca fins que Gonzalo Berger, Tània Balló i Jaume Miró, autors del documental Milicianes, que es podrà veure aquest dimarts a la nit al Sense ficció de TV3, es van posar en contacte amb ella. “Tot estava ocult”, diu la Josefina. La història de la Teresa és una de tantes històries silenciades durant 80 anys, enterrades a les fosses comunes de la Guerra Civil. “Els familiars volen saber què va passar perquè així poden tancar la seva història”, diu Berger.

Berger, Balló i Miró han buscat durant dos anys i mig qui eren les cinc dones que apareixen a la fotografia feta a l’escola Dracma de Manacor el 4 setembre de 1936. Les cinc milicianes, vestides amb un mono fosc i un braçalet de la Creu Roja, estan juntes i, a l’altra banda, hi ha un grup d’homes milicians. Tots ells sabien, mentre els insultaven i els fotografiaven, que hores després serien afusellats. Amb aquesta instantània i la còpia del diari anònim d’una de les cinc milicianes, localitzat a l’Arxivo General Militar de Ávila, els tres investigadors han recorregut els arxius espanyols, nord-americans i italians i han viatjat fins a Mèxic i Nova York. “No tan sols tenien dret a un nom sinó que ens interessava explicar la seva vida”, diu Balló. Amb la resolució del misteri es pot entendre millor per què el 16 de juliol de 1936 les cinc dones es van embarcar amb l’expedició del capità Alberto Bayo al port de Barcelona .

Les imatges de l’embarcament

L’operació republicana a Mallorca va durar molt poc, menys de 60 dies, perquè el 3 de setembre es va ordenar la retirada immediata. Molts combatents no van tenir temps d’arribar al vaixell. Entre els que es van quedar a terra hi havia les cinc dones. La recerca constata que les cinc van viatjar a Mallorca per combatre en primera línia, no per quedar-se a la rereguarda. “Són dones que saben perfectament a què s’enfronten i què perdran si guanyen els feixistes”, diu Balló. Quan van començar la seva investigació, només es coneixia el nom de Daría i Mercedes Buxadé. Les dues germanes tenien una altra germana que es va exiliar a Mèxic i va guardar totes les cartes. El seu fill les ha conservat i n’hi ha quatre enviades des de Mallorca que confirmen que eren milicianes. El rostre d’una tercera dona, la més gran, apareix a les fotografies que va fer Josep Brangulí el dia de l’embarcament. La mateixa dona apareix a la revista Life i a les fotografies que van fer Robert Capa i Gerda Taro al Camp de la Bota, on entrenaven les milicianes. És María García Sanchis. Quan García va marxar a Mallorca tenia 53 anys i ho va fer amb el seu fill, el Floreal. “Va ser ell qui va seguir la mare i no al revés”, puntualitza Balló. Un dels testimonis recorda que era una dona que llegia molt, sobretot llibres de política, i que feia mítings. La quarta era Teresa Bellera. Els 190.000 documents de pagaments de subsidis a milicians que es conserven a l’Arxiu Nacional de Catalunya han estat claus per trobar les famílies de les quatre combatents.

Falta la cinquena dona, l’autora del diari, l’única dona que mira desafiant a càmera. Pel que escriu, devia ser una persona amb caràcter, decidida, i una fervent defensora dels drets dels treballadors. Però al diari -mai s’ha trobat l’original i hi ha dubtes de si va ser manipulat o no- no revela dades autobiogràfiques. Els investigadors van seguir la pista de dues possibles identitats, Amalia Lobato i Ramona Soldevila, però no poden confirmar qui era. Continuaran buscant. “Hem destinat a vegades mesos a buscar algú i al final aquest algú no era cap de les milicianes”, diu Balló.

La recerca podria seguir la pista de moltes altres dones: més d’un centenar de milicianes es van embarcar aquell 16 d’agost a Barcelona. “Totes tenen vides que mereixerien ser conegudes”, diu Berger.