'Non finito. L'art de l'inacabat', una exposició de les obres més humanes

Non finito. L’art de l’inacabat és el títol de la nova exposició del CaixaForum Palma, inaugurada aquest dimecres. Un recorregut de fins a 85 obres d'art separades per sis àmbits diferents. La particularitat d'aquestes obres, que són de totes les èpoques, és que estan inacabades, erosionades o que han estat concebudes com a fragments intencionadament. La directora de l’Àrea d’Exposicions i Col·lecció de la Fundació 'la Caixa', Isabel Salgado; la directora de CaixaForum Palma, Margarita Pérez-Villegas, i la directora del Museo Nacional de Escultura i comissària de la mostra, María Bolaños, han presentat la mostra, que es podrà visitar fins al 15 d’agost de 2021. Han destacat que la singularitat de Non finito és que està feta amb peces que solen guardar-se als magatzems i estar amagades: "Són les obres més humanes, perquè són imperfectes".

Aquestes obres d’art provenen de més de quaranta col·leccions i museus públics i privats d’Espanya, Regne Unit, França i Portugal. Hi ha peces de grans noms: Rembrandt van Rijn, El Greco, Antoni Gaudí, Dora Maar, Max Ernst, Marcel Duchamp, Jorge Luis Borges, Federico Fellini, Eduardo Chillida, Brassaï, Joaquim Sorolla, Joan Fontcuberta i Joan Miró, entre d’altres. Però segons la comissària, Bolaños, no són els grans noms el més rellevant d'aquesta exposició, sinó "el diàleg entre les obres" i la "nova perspectiva que ofereixen" sobre l’obra dels autors: "Sembla que les obres inacabades ens acosten molt més al cervell de l'artista", diu.

La mostra, que s'ha fet en col·laboració amb el Museo Nacional de Escultura, requereix cert compromís per part del visitant, perquè com que no són obres completes "no se li dona tot fet a l'espectador", apunta la comissària. "Non finito permet que la visita sigui molt més íntima i personal. Aquest tipus d'obres donen molt més espai i camp per córrer a la imaginació de qui les mira", considera. De fet, explica que durant la modernitat s'ha incrementat l'interès per conceptualitzar les obres inacabades, considerades "més autèntiques, emocionants, i suggerents" que les peces acabades i perfectes. Ja no es considera que una obra inacabada és una "falta" o quelcom que no està bé. Així, la desfilada del visitant per l'espai convida a una "lectura líquida de l’art", que posa la mirada en els processos, els moviments, les fractures, les existències menors, allò que no es diu, fins i tot el que no es veu.

"Les obres mestres ens semblen envoltades d’una aura sagrada que ens paralitza amb la seva perfecció. I l’obra incompleta, trencada o esbossada es guanya la nostra estima amb una lluïssor especial", manifesta la comissària. Una percepció que ve perquè aquest tipus d'obres estan més relacionades amb la sorpresa i l'inesperat, i perquè semblen que amaguen alguna cosa que s'escapa de l'enteniment de l'espectador. "Això desperta les ganes de saber més, d’aprofundir i d’entendre", afegeix Bolaños.

L'encant dels inicis, Abreviatures, Babel. La imaginació del desastre, Metamorfosis, L'erosió i En l'Àlef. L'infinit són els títols dels sis ambients de la mostra; cada un dedicat a un tema concret.

Entre altres obres, a l’exposició destaca la presència de l’últim quadre de Joaquín Sorolla. És un retrat de Mabel Rick, dona de l’escriptor asturià Ramón Pérez de Ayala, que l’artista no va arribar mai a acabar: mentre el pintava un matí de juliol al seu jardí, Sorolla va tenir un atac hemiplègic que li va impedir de tornar a pintar.

Non finito. L'art de l'inacabat és una proposta que estira, perquè convida a jugar; i perquè la imperfecció de les peces s'acosta molt més a la quotidianitat, al dia a dia feixuc i frenètic, que no la perfecció de les grans obres mestres acabades.