Nou Romancer celebra 30 anys de “senzillesa i llibertat”

PalmaNi tan sols fa falta fer-li la pregunta: Pere Víctor Rado, cantant de Nou Romancer, ja sap què és el que tothom es demana i ho respon sense que li hagin de demanar. "Jo crec que hi ha hagut dos secrets per haver durat tant”, afirma amb motiu del trentè aniversari de la formació, “i un és que abans de grup de música som, sobretot, un grup d’amics. A tots ens uneix una amistat que ha fet que la nostra relació no depengués només del grup. A més d’això, jo crec que ha estat clau que sempre ens hem respectat molt els nostres ritmes, no hem tingut pressions ni de fora ni de nosaltres mateixos, ni per fer un disc ni per deixar de fer res. Hem estat molt lliures i també molt assemblearis, potser massa i tot alguna vegada”, afegeix amb un somriure, “però saber que les decisions es prenen conjuntament i sense pressions fa que tot sigui també més fàcil. Feim música sense cap objectiu comercial o laboral, ho feim perquè passam gust de fer-la, i això et dona una llibertat que va associada a una sensació de senzillesa que agraïm i defensam, fa que tot sigui molt més natural”. 

Aquest cap de setmana oferiran dos concerts al Teatre del Mar on d’una banda presentaran els temes del seu nou disc, De crancs i moixos, i de l’altra commemoraran els trenta anys del grup. La idea inicial era fer-ho en un únic concert, però les entrades es van exhaurir tan aviat que en van haver d’afegir un altre. “Hi ha diferents opinions entre el grup, però jo reconec que va ser una mica una sorpresa, que s’esgotassin tan aviat. Després d’un temps un poc inactius havíem tornat a fer concerts amb un públic més reduït, a espais més petits, i ens vàrem engrescar amb la idea de presentar el nou disc i fer una mica de festa pels trenta anys i… ens fa molt contents que aquesta hagi estat la resposta”, assegura Rado poc abans d’una nova jornada d’assajos per preparar uns recitals per on passaran membres històrics de la formació i també nombrosos col·laboradors. 

Era el mes de març de 1994 quan aquest grup de músics mallorquins s’ajuntava per primera vegada amb la voluntat de “redescobrir i reinterpretar el ric llegat musical de la tradició de les Illes Balears”. “Però no vull dir que fóssim pioners”, puntualitza Pere Víctor Rado, “perquè hi havia figures com Maria del Mar Bonet, Uc i Biel Majoral, entre d'altres, els tres mestres que hem tingut. Però és cert que en aquell moment eren entitats, figures amb molt de pes, i grups joves que sortissin i es dedicassin a la música tradicional n’hi havia pocs, la majoria, de fet, el que feien era ball de bot, que sí que tenia empenta”. En aquests trenta anys el panorama ha canviat molt, reconeix Rado, qui valora molt positivament l’aparició de bandes com Pitxorines i Marala i de cantants com Joana Gomila i Júlia Colom que “arriben a una part del públic que és comú amb el nostre, però que han aconseguit arribar també més enllà, a gent a qui nosaltres no hem arribat, i jo això ho celebr”. Tanmateix, però, el cantant de Nou Romancer no dubta a assenyalar una de les qüestions que sovint reviscolen en parlar de les fusions i noves lectures de la música tradicional. “Surt allò de preservar l’essència, de passar pena perquè es perdi, que és una cosa que ens brolla a tots els que ens hi dedicam”, assegura, “però jo em faig gràcia a mi mateix quan dic això perquè, la veritat, jo això de l’essència no sé exactament què és”, reflexiona. Sigui el que sigui, no hi ha dubte que entre els seus principals preservadors a les Balears es troba aquesta banda que aquests dies farà sonar temes com A la ciutat de Nàpols, Jo tenc una enamorada i la Cançó de ses transformacions, entre d'altres, al Teatre del Mar.