El nou text de Toni Gomila reflexiona sobre "la catàstrofe humanitària de la Mediterrània"

Palma“Tendim a pensar en els morts de la Mediterrània com si fossin producte d’una catàstrofe natural”, reflexiona el dramaturg i actor Toni Gomila, “perquè davant situacions com les guerres, bé, encara podem anar a manifestar-nos, ajuntar-nos davant un determinat consolat, per exemple. Però respecte d'això que passa a la mar? On ens hem de manifestar?", es demana. "Així que el que feim és valorar-ho com si no tingués res a veure amb nosaltres, com si no fos una catàstrofe humanitària, provocada pels humans”. 

Aquesta tendència, que el mateix Gomila intueix que té a veure amb un “instint de supervivència que els europeus benestants no podem evitar”, va ser el primer repte amb què es va trobar a l’hora de donar forma a la darrera proposta teatral, un “artefacte escènic” que s’estrenarà el pròxim cap de setmana en el marc del cicle Sons de Nit en una doble sessió: dissabte dia 23 de juny a Llucmajor i l’endemà a Muro. “Potser més que d'una peça teatral, hauríem de parlar d’una lectura dramatitzada”, matisa, “tot i que la música hi té un pes molt important i també hi ha una part que és interpretada”. Per pujar-lo a l’escenari, de fet, ha comptat amb la col·laboració de l’actriu Queralt Albinyana i del músic Marcel Cranc, amb qui “feia devers 20 anys que tenia ganes de fer qualque cosa”. Tanmateix, però, el punt de partida va ser un encàrrec bastant inesperat. 

“Jo ja havia fet coses amb Andreu Julià, que va ser molts anys director de la banda de música de Ses Salines, per exemple, i que és també professor de música”, explica Gomila, “i ja m’havia demanat qualque text, per exemple per l’any Ramon Llull. I ara fa un parell d’anys em va proposar fer qualque cosa sobre la crisi migratòria i els morts a la Mediterrània. I per a mi, la gran complicació va ser precisament aquesta, vèncer la reticència inicial que tenim tots a aprofundir en aquesta problemàtica”. En el seu cas, després de donar-hi moltes voltes i de fer-ne una extensa recerca, a través de diverses lectures, però també amb visites a l’equip d’Open Arms, entre d’altres, finalment va arribar a un “punt de trencament” que s’explica al mateix text, una idea que difícilment oblidaran aquells que hi assisteixin com a espectadors.

“La creació artística ha de tenir un punt de veritat”, avança l’autor, “ha de significar qualque cosa, no importa que tothom en surti plorant, però sí que ha d’oferir un punt de vista diferent, que és el que hem procurat. No hi ha lirisme ni tampoc “apriorismes”, el que hem cercat és que hi hagi una reflexió de les coses que passen al nostre voltant”. Així, la peça s’estructura en quatre capítols més un epíleg en què Albinyana i ell interpreten diferents papers, acompanyats per l’espai sonor creat per Marcel Cranc. 

La lluita contra la incoherència

“La meva vida és una lluita contra la incoherència”, afegeix el dramaturg, “i som molt conscient que som un privilegiat. Però en aquest cas he fet un esforç per vèncer la distància posada sobre tots aquests temes sense tampoc jutjar-me per haver-ho fet: les persones tendim al benestar, inventàrem el foc per estar calents i cuinam per passar gust menjant. Volem protegir-nos i estar bé, és una qüestió primària, va amb nosaltres. Però si puges a un escenari és perquè intueixes que allò que vols contar pot interessar, alterar o emocionar qualcú altre. I això intentarem”.