La nova creació sonora, el prolífic laboratori musical de les Balears

PalmaHi ha un moment del documental A las mujeres y a los libros canto, una carta d’amor i agraïment que la cineasta María Elorza va dedicar a les dones que van fer d’ella una apassionada lectora, en què una de les seves mestres reprodueix un dels comentaris que més sovint li feien a les classes de literatura. “Jo no llegesc poesia perquè no l’entenc”, li deien molts dels seus alumnes. Amb el temps, però, la professora havia après a respondre amb una pregunta. “I els arbres, els entens? I les flors? Vols dir que entens les muntanyes? Doncs amb la poesia passa exactament el mateix”, sentenciava.

La fórmula podria aplicar-se també a l’àmbit de la nova creació sonora, corrent musical que inclou gèneres com l’electrònica i la música mixta i que avui dia continua sent una gran desconeguda per a la major part de públic. Això és perquè segons confirmen molts dels creadors i intèrprets que s’hi dediquen a les Balears, si hi ha una barrera que frena molts dels potencials oients d’aquestes composicions és “la por de no entendre-les”. “Moltes vegades relacionam determinats esdeveniments culturals amb ‘entendre’ les coses i no sé molt bé d’on ve això, hi ha coses que s’han d’entendre i n’hi ha que no. Molta gent va a veure Mozart i no l’entén, i ,en canvi, amb els nous llenguatges ho empren com a excusa per no acostar-s’hi. En realitat es tracta de si estàs obert a l’experiència, de si vols sortir de la teva zona de confort, com feim amb tantes altres coses”, afirma el compositor Mateu Malondra.

Les avantguardes sonores

En la mateixa línia, el pianista Tomeu Moll-Mas reconeix que “hi ha molta gent que pensa que la música contemporània no són més que renous”. El músic, però, argumenta que aquesta afirmació no és res més que “una falta de respecte a tot un gènere provocada pel desconeixement”. I assenyala que moltes vegades prové de persones molt aficionades, fins i tot expertes en altres gèneres musicals. “Entre els que diuen això hi ha autèntics melòmans, persones que en saben moltíssim de música clàssica, però que no en tenen ni idea sobre els compositors actuals ni sobre la música que s’escriu avui dia. És gent que va decidir que la composició musical va acabar amb Claude Debussy, l’any 1818, i que veu la creació contemporània com una agressió. Jo he llegit autèntiques bestieses de persones que suposadament són expertes en música i que es dediquen a posar en dubte la nova creació i a menysprear-la. Però amb el temps he hagut d’acceptar que difícilment els farem canviar d’opinió”, afegeix el pianista mallorquí.

“De la mateixa manera que Kandinsky va començar a fer quadrats i cercles concèntrics, a principis del segle passat tota una sèrie de compositors van introduir els canvis que percebien al seu voltant, com els sons de les fàbriques, a les seves creacions i van començar a fer els primers experiments amb instruments elèctrics. Ells van ser els encarregats de formalitzar-los”, continua Moll-Mas, qui fa deu anys debutà amb un disc en solitari titulat De natura elèctrica. El pianista, que actualment és membre de la històrica formació Ensemble Espai Sonor, és un dels nombrosos representants de l’embranzida que ha tengut la nova creació sonora a les Balears en els darrers vint anys.

Definir el corrent, però, és més difícil del que sembla. Al cap i a la fi, com coincideixen molts dels que s’hi dediquen, la nova creació sonora és, per damunt de tot, un laboratori d’experimentació on conviuen instruments acústics i electrònics, toy pianos i objectes quotidians, veus i ordinadors. L’alemany Sebastian Schottke fa poc més d’un any que es va traslladar a Mallorca i actualment compagina la seva feina com a director i compositor amb les classes de català. “Per mi, en la creació contemporània la idea clau és la d’assaig-error”, assegura, “perquè aquest laboratori sonor és un lloc on no només participen compositors i músics, sinó que d’alguna manera hi tenim un paper tots. Això de tenir una partitura que soni igual cada vegada que la toques, per mi no és res més que una il·lusió: la composició contemporània es tracta d’una experiència, d’una voluntat d’anar a la recerca de coses noves, de generar una connexió que mai saps del tot cert cap on anirà”.

Fa només unes setmanes que Schottke, que actualment treballa en el disseny de so de la nova exposició de l’artista Gerhard Richter, va estrenar una de les seves peces en un concert a la Fundació ACA, un espai impulsat pel compositor Antoni Caimari que ha esdevingut fonamental per al desenvolupament de la creació musical a les Balears. “I hi havia una trentena de persones entre el públic”, afirma el compositor, “i parlam d’un poble petit i d’un concert experimental. És cert que hi ha zones d’Alemanya on hi ha molt de moviment en relació amb la música, però a Mallorca hi passen moltes més coses que al nord-est del país, per exemple. Aquí hi ha gent que ha fet una passa endavant per impulsar no només la seva obra, sinó tot un circuit que a poc a poc no farà més que créixer”, opina. Un circuit on destaquen noms com els dels músics Carlota Cáceres, Víctor de la Rosa o Neus Estarellas, entre molts altres.

“A quin hotel toques?”

Com una “apassionada de les avantguardes, la música contemporània i la multidisciplinarietat”. Així és com es presenta la pianista Neus Estarellas a la seva pàgina web. Estarellas, que exerceix de professora al Conservatori de Música de les Illes Balears, ha actuat a recintes com l’Elbphilharmonie d’Hamburg, el Palau de la Música Catalana o l’històric Villa Elisabeth de Berlín i ha participat en festivals com l’Éclat Stuttgart, el Wien Modern o el Resonant Bodies de Nova York, a més de ser membre de nombrosos ensembles de música contemporània. Tot i això, però, reconeix que ha hagut d’acceptar que es dedica a un àmbit amb molt poc reconeixement a les Balears.

“Quan vas a Alemanya i dius que ets pianista tens un cert estatus, una certa consideració”, afirma, “mentre que aquí el que et demanen és a quin hotel toques. M’ha passat en diverses ocasions i, amb tot el respecte pels músics que treballen als hotels, crec que amb aquest comentari queda molt clar quin és l’imaginari col·lectiu que predomina aquí. No podem concebre que hi hagi gent que pugui viure de la música, i molt menys de la creació contemporània”, assegura Estarellas. El pianista Tomeu Moll-Mas va més enllà i afirma que si “viure de la música clàssica és complicat, fer-ho de la creació contemporània és directament mortal”.

Tanmateix, Neus Estarellas ho vincula a la “precària relació” que existeix amb la cultura a l’estat espanyol en comparació a la que predomina a la majoria dels països europeus. “Aquí no tenim institucions públiques amb tradició que no canviïn cada parell d’anys en funció de les eleccions, i això fa impossible que hi hagi un teixit cultural fort i seriós. I la creació contemporània en va a remolc: com que no és comercial, depèn d’aquest dilema infinit de si s’ha de subvencionar o no. Com la poesia o el cinema: hi ha disciplines artístiques que depenen de si hi ha algú que consideri que la societat mereix poder accedir a unes creacions que potser no són rendibles per elles mateixes, però que mereixen existir. Com menys accés hi hagi a tot això, menys divers serà aquest món que tenim”, puntualitza.

Un festival gratuït

Tot i les dificultats, però, l’auge de la creació contemporània es demostra no només amb les trajectòries d’intèrprets com Estarellas i Moll-Mas, sinó també amb l’aparició de diversos compositors illencs que han vist com les seves peces feien la volta al món. És el cas de Maties com Suïssa, Mèxic i Sud-àfrica, entre d’altres. Malondra és, a més, el principal impulsor de ME_MMIX, festival de música electrònica, música mixta i videoprojecció nascut el 2013 que després d’uns anys en pausa celebrava fa només uns dies la seva sisena edició a Es Baluard. Hi participaren una vintena de músics, entre ells illencs com Tolo Prats o Lula Romero.

“En anteriors edicions del festival vàrem fer coses més ambicioses”, reconeix Malondra, “però enguany hem volgut fer un petit tast que servís per tornar a convocar els aficionats i encetar amb ells una nova etapa, amb la mirada posada en l’edició de l’any que ve”. Tot i això, però, l’esdeveniment comptà amb músics provinents d’Itàlia, Eslovènia o Estats Units, entre d’altres.

Tanmateix, el director del festival reconeix que hi ha certs prejudicis respecte a aquests estils musicals que avui dia encara s’han de combatre. “N’hi ha que pensen que aquests nous llenguatges són elitistes, quan el nostre festival, per posar un exemple, és completament gratuït. I la nova creació no hauria de generar rebuig, al contrari: és un entorn molt inclusiu on a través d’un suport concret, que és el sonor i musical, s’expressen idees actuals. No feim res més que recollir allò que tenim al nostre voltant, exploram la contemporaneïtat”, puntualitza.

De fet, la pianista Neus Estarellas afirma que precisament el vincle temporal va ser el factor determinant per encaminar-se cap al món de la nova creació. “Jo, com tothom, tenia una educació eminentment clàssica, però amb el repertori del segle XX tenia la sensació que m’hi podia identificar més”, assegura. “I amb el temps vaig veure que per mi no tenia sentit estudiar obres que s’havien escrit fa dos-cents anys si no en sabia res de les que s’escrivien ara mateix. Em semblava inaudit, pensava que no em podia denominar músic si no coneixia les composicions contemporànies que s’estaven creant per al meu instrument”, argumenta Estarellas. “Per sort el panorama és bastant diferent de fa 50 anys, tot i que encara queda molta feina a fer. Hi ha tot un món de possibilitats per explorar”, finalitza.Far, Xavier Gelabert o Mateu Malondra, qui ha signat una trentena de composicions que s’han interpretat a països.