La nova escena musical de les Illes té menys de 30 anys

PalmaNo han fet 30 anys i ja fa més de mitja vida que es dediquen a la música. De formació autodidacta, tots ells compaginen els projectes personals amb altres activitats econòmiques per arribar a final de mes. Somien a poder viure de la seva música malgrat que la majoria ho considera gairebé impossible. Així és la nova generació de músics que nodreix l’escena musical de les Balears més enllà d’aquelles comptades excepcions, com Maria Jaume, Maria Hein o Júlia Colom, que sí que han travessat l’horitzó de poder dedicar-se exclusivament als seus projectes musicals. Aquest estiu, això sí, alguns d’ells faran un bon nombre de concerts.

Miquel Bennàssar, 28 anys

Una cançó per descobrir-lo: ‘Aire’

“Podríem dir que visc al cent per cent de la música perquè en som professor”, comença el pobler Miquel Bennàssar, “però jo crec que és una utopia viure totalment dels teus concerts o dels teus projectes, ho fa molt poca gent. La majoria, o sobreviuen o ho compaginen amb altres coses”. Fa pocs mesos que ha publicat el seu primer disc, Huialfàs, resultat dels estudis al conservatori del Liceu de Barcelona combinat amb els interessos per la música tradicional, clàssica i moderna. I, tanmateix, reconeix que avui els àlbums són poc més que una carta de presentació. “Llevat que siguis qualcú que ja cobra unes regalies que els serveixen de qualque cosa… Si no tens suficients escoltes, no generes res econòmicament, així que bàsicament serveix perquè et coneguin una mica abans de venir a un concert teu”. En general observa amb orgull l’escena musical mallorquina, si bé lamenta que alguns artistes hagin esdevingut poc més que una imatge. “Molts es dediquen a posar la cara i la veu, res més, i això s’afegeix al fet que moltes vegades no hi ha ni tan sols instruments a l’escenari o a les gravacions. Si continuam així… De qui seran, en el futur, les cançons?”, planteja amb preocupació.

Gemma Mar, 27 anys

Una cançó per descobrir-la: ‘Hi ha moments’

Després de la sortida del seu segon disc, No me venguis amb romanços, un àlbum pop sobre l’amor i el desamor publicat amb el segell Blau, la cantautora mallorquina Gemma Mar ha decidit fer una aturada que no sap com de molt s’allargarà. “Estic una mica cansada de com funciona la indústria musical a Mallorca”, reconeix, “perquè trob que hi ha molta competitivitat. Enlloc de fer-nos costat i donar-nos una mà… Es fa realment feixuc”. Tot i que ha cantat tota la vida, no va ser fins fa set anys que va començar a fer-ho en públic, temps en què ha compaginat la seva feina com a mestra amb la gravació de dos treballs. “Surts de la feina i et poses a fer-ne més, perquè fer un disc és pensar un ideari, uns conceptes, desenvolupar-los, gravar-los… I quan ho tens tot fet, encara queda una feinada de moure-ho i cercar sales per fer concerts i assegurar-te que s’ompliran. Perquè aquesta és l’altra, que depèn de tu que s’ompli la sala. Tot passa per tu”, afirma. Confessa que està explorant altres vies per donar a conèixer la seva música. “No ho vull deixar perquè m’ompl moltíssim, però he fet molta feina amb la psicòloga perquè tampoc hi vull anar darrere. La meva salut mental va per davant”, afirma.

Nofre Morell, 29 anys

Una cançó per descobrir-lo: ‘Totes les ànimes’

Després de publicar el seu segon disc, Reaccions bipolars, l’any 2023, el músic Nofre Morell reconeix que està gaudint d’un bon moment. “Aquest estiu encara tenc uns quatre o cinc concerts més per endavant, i per primera vegada enguany he pogut dedicar-me només a la música, si bé compagín el meu projecte amb fer classes”, assegura. Tanmateix, reconeix que el panorama actual no acompanya. “Si fas la teva pròpia música, el circuit està bastant fotut”, reconeix, “perquè en els darrers anys han tancat més de la meitat dels locals on podíem anar a tocar. I molts dels que queden el que volen és música per entretenir els turistes, versions i tot això. Si no repeteixes local, en un parell de mesos ja has tocat pertot”. Tot d’una matisa, però, que l’absència d’un circuit no significa que no hi hagi una escena molt potent. “Mallorca és el Seattle d’Espanya, tancat i aïllat però amb un gran talent musical”, reflexiona. De formació autodidacta i amb Red Hot Chili Peppers i Kurt Cobain entre els seus referents, Morell voldria aconseguir dedicar-se només a la seva pròpia música “no per un tema de doblers o d’èxit, sinó perquè voldria dir que he aconseguit connectar amb molta gent. I això és el que perseguim tots, o no?”.

Pere Plomer (Caspary), 26 anys

Una cançó per descobrir-los: ‘Marivent’

En qüestió d’un parell d’anys, el grup Caspary ha passat de fer un o dos concerts a l’estiu, a un cada mes. Haver tingut el suport del segell Bubota, és clar, els ha aplanat el camí, però no per això deixen de valorar la feina feta per arribar fins aquí. Així ho explica Pere Plomer, professor de Tecnologia a temps parcial que es dedica també a l’àmbit audiovisual i que toca el baix amb la banda. “Hem anat passeta a passeta fins ara, que ens han començat a sortir molts concerts i en millors condicions, tot i que no sempre recuperam el que hi invertim”, assegura Plomer, “però mentre no hi perdem molt ja ens va bé. L’experiència de ser a llocs com la Monkey Week de Sevilla, el pròxim novembre, compensa”. En aquest sentit, el músic considera molt positiva la gran quantitat de festivals de música que han aparegut en els darrers anys a les Balears, si bé dubta que tots ells puguin mantenir-se amb el pas del temps. “Crec que els grups d’aquí hi tenen de cada vegada més espai i això també fa que hi hagi més qualitat, però no sé si això realment pot tenir continuïtat amb les condicions actuals, i seria una llàstima perquè l’escena s’està enfortint”, sentencia. 

Jana Guiscafrè (Majava), 26 anys

Una cançó per descobrir-les: ‘L’allau’

Majava, el projecte que va engegar l’any 2018 i que ha agafat una nova embranzida amb la incorporació de Maria Le Drac i la reconversió en duet, és només un dels projectes musicals de Jana Guiscafrè, auxiliar sociosanitària que tot i haver estat vinculada a la música des de ben petita reconeix que això, més que una possible ocupació, és sobretot una manera d’expressar-se. “És com tenir una segona feina, sí, però no sé si m’hi podré dedicar exclusivament mai, tot i que si passa, seré la persona més feliç del món”, reconeix. Entre els referents del duet s’hi troben Bon Iver, Maria Arnal i Joan Miquel Oliver, influències més que evidents al darrer treball que acaben de publicar, Tardor dins la mar, aparegut el passat mes de maig. “Hi ha una revifada a l’escena musical balear que fa que, de fet, ens escoltin més enllà de l’Arxipèlag, però a la vegada regna certa sensació que sempre hi són els mateixos… Que per a les propostes noves és una mica més difícil accedir a segons quins llocs, i també falta que es potenciïn circuits alternatius o una mica més íntims”, assegura la meitat d’aquest duet artístic en què música i imatge van de bracet.

Miquel Gomis (Suc i Sopes), 26 anys

Una cançó per descobrir-los: ‘Aquí i ara’ (en col·laboració amb O-Erra)

“Avui qualsevol pot fer música a ca seva, amb un ordinador i un programa i sense haver de menester molts doblers. Ara bé, és clar que com més inverteixes, més qualitat obtens, però, almenys per començar, fer música s’ha convertit en accessible per a tothom”, valora Miquel Gomis, ciutadellenc que fa de director tècnic d’un equip de futbol i que a 18 anys –“potser una mica tard pel que és habitual”– va començar a endinsar-se en la percussió. “Era el 2018 quan vàrem muntar Suc i Sopes, que inicialment era un grup de versions, però durant la pandèmia decidírem provar de fer temes propis”, explica. D’ençà d’això s’han autoproduït dos treballs que han publicat també en format físic. “Ho vàrem fer perquè ens feia il·lusió tenir-los, és clar, però avui dia pots plantejar-te fer només senzills i penjar-los a les plataformes, cosa que també implica que les cançons que es fan ara caduquen molt més aviat que abans”. I si bé Suc i Sopes, banda formada per set ciutadellencs d’entre 20 i 28 anys, ha canviat molt en els darrers anys, Gomis celebra que la rebuda per part del públic ha estat bona. “L’any passat vàrem fer deu concerts a Menorca, i tenint en compte que són vuit pobles… Trob que està molt bé!”, confessa entre rialles.

Andreu Barceló (Ramé), 27 anys

Una cançó per descobrir-los: ‘Ceràmica i fang’

Era l’any 2018 quan un menorquí, un mallorquí i un català, com si fos l’inici d’un acudit, decidiren fundar Ramé, grup de pop folk que després d’un grapat de senzills enguany ha publicat el seu primer EP, Ceràmica i fang. “Els temps actuals tenen avantatges i inconvenients”, afirma Barceló, el menorquí del grup, “perquè abans ens hauria resultat impossible gravar un treball com aquest sense un segell potent a darrere, però el fet que sigui possible fer-ho implica que hi ha molta més competència i dificulta poder fer-te un lloc. Tanta diversitat i tanta qualitat t’obliguen a picar molta pedra”. Barceló fa de mestre d’Infantil i Primària i viu a Barcelona, on també resideixen els altres membres del grup. “Avui dia agraïm molt això de ser una mica pertot, perquè és cert que a Catalunya és on hi ha més possibilitats, però també és més fàcil entrar al circuit a les Balears, tot i que Mallorca i Menorca també siguin mercats molt diferents”, assegura. Afegeix que “tot i no ser professionals, perquè no ens podem dedicar exclusivament a Ramé, ens hi dedicam com si ho fóssim: el grup és també un projecte vital”.