L’adolescència arriba al poblet gal

BarcelonaAl començament d’ Astèrix el gal, la primera historieta d’Astèrix i Obèlix, Goscinny i Uderzo presentaven el context històric dels personatges: l’any 50 abans de Crist, quan l’imperi romà tot just havia vençut les tribus gales. El primer gag arribava aviat, en la segona vinyeta, on el líder del gals, Vercingetòrix, entregava les armes a Juli Cèsar amb tan mala traça que li esclafava els peus. 60 anys després, Vercingetòrix torna a l’univers d’Astèrix, però a través de l’Adrenalina, una filla adolescent del guerrer de la qual no tenen constància els historiadors però que Jean-Yves Ferri i Didier Conrad, continuadors de l’obra de Goscinny i Uderzo, han convertit en protagonista de l’última entrega dels irreductibles gals, a qui la resistència gala entrega la noia per protegir-la dels romans.

Editat en català, castellà, euskera, gallec i bable, La filla de Vercingetòrix és el 38è àlbum de la sèrie i el quart de Ferri i Conrad després d’haver pres el relleu d’Uderzo amb Astèrix i els pictes. “Ja no tenim la mateixa por escènica, sobretot perquè no hem hagut de treballar amb la pressa i la tensió amb què ho vam haver de fer llavors -explicava ahir el guionista Ferri a l’Institut Francès-. No és una feina que t’alimenti l’ego, perquè el millor que et poden dir és que has fet un bon Astèrix. La clau és mantenir la identitat de la sèrie i alhora aportar alguna cosa nova”. ¿I en què consisteix aquesta novetat? Principalment, en el protagonisme femení. “Tret de Cleopatra, les dones han tingut gairebé sempre un paper secundari en la sèrie -diu Ferri-. No és que volguéssim apuntar-nos al Me Too. La vocació d’ Astèrix no és ser una obra militant, sinó un còmic d’humor”.

I tanmateix, La filla de Vercingetòrix pica l’ullet al nostre present i inclou missatges ecologistes -els adolescents amics de l’Adrenalina renyen l’Obèlix pel seu “sobreconsum de senglars”- i té cops amagats, com els primers personatges LGTBI de la sèrie, dos lloctinents de Vercingetòrix que tenen cura de la filla del seu líder. “És cert que hi ha una petita al·lusió a una relació homosexual, però des d’una mirada humorística i sense insistir-hi gaire -diu Conrad-. Si en aquest àlbum ja posem l’accent en el tema de la feminitat, subratllar això seria passar-nos de la ratlla”.

Astèrix a Catalunya?

En un moment del còmic, l’Obèlix remuga que s’estima més “les missions a l’estranger”. Ferri i Conrad han mantingut el costum de la sèrie d’alternar una aventura a casa i una ben lluny del poblet gal, així que després de La filla de Vercingetòrix tocaria marxar a l’estranger, però Ferri alerta que no descarten saltar-se la tradició. “Fins ara ho hem fet per reforçar la idea de continuïtat de la sèrie, però no sé si ho farem en el futur”. ¿I quines possibilitats hi ha que Astèrix viatgi a Catalunya? “No hi ha res decidit, però necessitaríem un bon pretext per fer-ho -diu Ferri-. També estem esperant que la situació s’aclareixi una mica per jutjar si seria un bon tema o no”. En qualsevol cas, ser el nou destí d’Astèrix és un trofeu molt disputat. “També ens ho pregunten a Portugal, Polònia i Alemanya... I amb molta insistència”, afegeix Conrad.

Albert Uderzo, el dibuixant original d’Astèrix, va rebre Conrad i Ferri a casa seva fa poc. “Acaba de fer 93 anys i està molt emocionat de veure que la sèrie segueix viva -explica Ferri-. Ell ens va apadrinar i al principi ens supervisava, però ara ja ens ha passat el relleu”. Conrad confessa que amb el temps es va atrevint a introduir canvis en l’estil gràfic. “Intento anar evolucionant cap a un estil en què em senti més còmode -diu el dibuixant-. El mateix Uderzo va evolucionar! Però hi ha gent que sembla voler tocar-te els nassos. He arribat a sentir crítiques com «aquest trosset d’herba Uderzo no l’hauria dibuixat mai així»”. El que sí que es manté és la tradició de caricaturitzar celebritats actuals, en aquest cas el cantant Charles Aznavour. “Ho vam pensar abans de la seva mort. És una llàstima que no ho hagi pogut veure”, diu Ferri.