Filmar un acte d’amor a la teva actriu i a la creació artística

Fa anys que els paisatges accelerats de les grans urbs van desaparèixer del cinema del prolífic Hong Sang-soo. L’autor de Nit i dia s’ha replegat en altres espais, com si busqués retratar un altre món (de llibreries i cafeteries petites i solitàries, de barris amb baixa densitat de població) d’una altra manera, a través d’equips mínims i tecnologia portàtil. També empra unes convencions pròpies, ja conegudes: hi abunden les trobades per atzar, els llargs diàlegs etílics i els personatges dedicats a la creació.

La novel·lista i la seva pel·lícula va en aquesta línia: tracta d’una escriptora en crisi, vehement i madura, que es troba amb una jove actriu semiretirada a qui proposa fer un curtmetratge plegades. L’escriptora vol filmar una obra d’amor on la ficció embolcalli –però no distorsioni– la realitat darrere les imatges: que els actors serien una parella que s’estima i que també els estima el càmera que els filma. El paral·lel és evident, perquè l’obra que veiem és una declaració d’amor de Hong a la seva parella, la coprotagonista Kim Min-hee.

El gruix del film és tan senzill i depurat com ja és habitual, inclòs un ús desacomplexat del zoom o les el·lipsis. Sense el to més dramàtic que articulava Davant teu, ofereix reflexions disteses sobre els dubtes artístics o els balanços vitals sobre l’entrega intensa (excessiva?) a la creació. Dos homes fan de guardians d’uns pactes entre art i indústria que l’autor menysprea. En canvi, el realitzador s’aplica a idear petits moments meravellosos, com una bella escena d’aprenentatge d’una frase en llengua de signes. Entre encontres i desencontres, aquesta barreja excelsa de quotidianitat i artifici flueix amb una calma deliciosa. Com feia Rohmer, Hong ens trasllada a un planeta alternatiu on la gent no sempre té pressa. Paga la pena visitar-lo.