Les noves cares i veus de l’escena teatral illenca

PalmaReclamen confiança, oportunitats i el dret d’equivocar-se. No els cauen els anells per fer altres feines, quelcom inevitable gairebé sempre per molts projectes que facin. El seu és un sector molt precaritzat, però, així i tot, senten que s’està vivint un moment interessant i efervescent quant a creació teatral. L’ARA Balears ha parlat amb alguns dels professionals més joves, tots menors de 30 anys, del panorama escènic illenc que es dediquen a la dramatúrgia, la interpretació i la direcció teatral sobre les seves inquietuds, expectatives de futur i percepció actual de l’escena. Molts d’ells coincideixen en diferents projectes, han col·laborat en alguna producció o formen part de diverses companyies. Tot i que hi hagi molta activitat, el circuit illenc no és tan gran.

Com passa en altres sectors, un pot fer feina per encàrrec o bé embarcar-se en l’aventura d’arrancar el seu propi projecte. Actrius com Marina Nicolau ( Llum trencada, Amarg ) o Núria Fiol (Amarg, Hannah dels tres països ) no formen part de cap companyia i depenen dels projectes de productores ja existents. “Em fa respecte la creació, jo som actriu i crec que és en la interpretació on tenc recursos”, diu Fiol, que finalment ha acabat fent una petita producció - ATXiiiiiiM...!, una petita història sobre l’amistat - amb la seva germana, Mar Fiol, també actriu: “No pots estar esperant sempre que hi hagi càstings o que algú et vingui a cercar”, comenta Núria, que assegura que té la sensació de “tenir un peu dins el panorama escènic” però no de ser-hi del tot.

“Sortir d’una escola d’art dramàtic vol dir trobar-se amb un abisme. Tens moltes ganes de fer feina, d’actuar, però no saps ben bé com funciona el circuit. I l’altra cosa és que el circuit ja està fet, que funciona amb unes dinàmiques concretes i costa molt entrar-hi”, explica Gypsy Nel·lo, graduada per l’ESADIB fa quatre anys. Actualment forma part de l’elenc d’ Antígones 2077, escrita per Aina de Cos, i la peça Anatomia de la por, una creació col·lectiva amb dramatúrgia de Joan Fullana i coreografia de Mireia Sans Aleu. El fet que Mallorca sigui un circuit tan petit -“ens coneixem tots”, repeteixen sovint els entrevistats- provoca que les companyies consolidades tinguin, moltes vegades, intèrprets de capçalera o col·laboradors habituals. És normal, diuen els joves, però no deixen de pensar que, per aquest motiu, les seves oportunitats són més limitades.

És per això que molts opten per engrescar-se amb les produccions pròpies. És el cas de Souvenir Espectacles, una companyia formada per Bel Albertí, Biel Morro, Vicente Villó i Mar Fiol que va néixer amb la finalitat de produir una peça: Souvenir. “Per sort, vàrem poder comptar amb la direcció de Joan Fullana, que fa quinze anys que treballa dins el sector. Per a nosaltres és important que els ‘grans’ ens tinguin en compte i ens acompanyin durant aquesta creació”, diu Mar Fiol, que també forma part de l’equip d’Anatomia de la por. El títol es va estrenar esgotant entrades, però ara “sembla que ja està”: “Costa molt que els espais i programadors confiïn en tu perquè no et coneixen”, lamenta Fiol.

De la dramatúrgia de Souvenir se’n va encarregar l’autor Miquel Mas Fiol, graduat per l’Institut del Teatre de Barcelona. A parer seu, el fet de ser jove té avantatges i inconvenients. D’una banda, apunta, és un moment perfecte per ser arriscat i equivocar-se, “és quan hi ha més llibertat per al creador”; el contra és la falta d’oportunitats: “És una equivocació que no ens programin perquè no ens coneixen. Si no hi ha públic, no sabem si un espectacle funciona, de res serveix el que no es veu”, diu Mas, un dels privilegiats. Forma part de la companyia Ovnipresents juntament amb Bel Albertí, Joan Seguí i Bet Palou, que aquest any ha estrenat Sa Pesta 2020, una adaptació de l’obra original de Pere Capellà. Va guanyar el premi Pare Colom d’Inca amb el text Primavera de bèsties, del qual prepara la producció, i, entre altres coses, està escrivint una peça encomanada per Guillem Juaneda, Carlos Lecha i José Artero.

Marina Salas, guanyadora de l’Art Jove de Dramatúrgia amb Rent me bitch, també reivindica el dret d’equivocar-se. Li està costant molt moure la seva peça, que va estrenar el setembre passat: “No sé si és pel llenguatge, perquè no ens coneixen. Em planteig si és que no té qualitat suficient, una cosa que no m’estranyaria. Però necessitam espais per poder mostrar el que feim i millorar”, reclama. La dramaturga està immersa en la creació d’una nova producció amb la seva companyia, Las Primas de Bárbara, que completen Laura Williams i Eva Santandreu. I parlatambé de la inestabilitat de la professió: “A vegades vols fer molts projectes per poder arribar a final de mes, i acabes fent moltes coses i cap de manera excel·lent. Jo ara he optat per fer-ne menys i que siguin millors. I si he de fer una altra feina per poder arribar a final de mes, la faig”, assenyala.

A Menorca, l’actriu Francina Caules, la soprano Laura Fernández i la contrabaixista Maria Servera varen fundar fa poc més d’un any la companyia Lantana, un projecte col·lectiu que uneix diferents disciplines artístiques. El festival Pedra Viva els va donar l’oportunitat d’estrenar L’olor d’abans d’anar a dormir. “És d’agrair que festivals com aquest ens donin oportunitats per començar. Esperam que amb la reobertura del Teatre del Born arribin ajudes per als creadors més joves”, diu Caules.

La preocupació per la inestabilitat és comuna. “Fa tres anys que faig feina dins el sector i el que he après és que has de saber dur molt bé dos extrems: mesos de molta feina i de poc descans i mesos de desert absolut”, diu Marina Nicolau. Per a Núria Fiol, la professió “és una carrera de fons, una lluita constant”, que ha de combinar amb altres feines, com la docència. Per estar al dia de les novetats en relació amb ofertes de feina i nous projectes, conèixer els col·legues de professió i estar al cas dels seus drets molts formen part de les associacions, tant de la d’actors i actrius (AAAPIB) com de la de dramaturgs (ADIB). Servera apunta que ara “és complicat pensar en les expectatives de futur”, però les ganes de “continuar creant” amb la companyia hi són: “Hem aprofitat el temps per decidir i debatre cap a on ha de caminar aquest projecte”.

Hi ha molts altres noms que formen part del planter de l’escena illenca: Marina Font i Marc Bonnín, i que ha pujat a l’escenari amb Clitemnestra, una producció del teatre Principal de Palma; Alba Brunet, que forma part de l’elenc de Kelly, de Rafa Gallego; Ann Perelló, que s’estrenarà com a dramaturga amb Nua la propera primavera; Lluki Portas, d’Hermanas Picohueso, o bé Lluís Marqués, Aura Foguet, Camí Moyà... Només per dir-ne alguns.

“Ara mateix hi ha molta efervescència. Surten molt projectes nous. Crec que ens hem posat les piles. Hem vist que, si no hi ha càstings, hem de treballar entre nosaltres. Ens hem ajuntat, ens estam coneixent. Hi ha molta activitat i això és molt interessant”, diu Nel·lo, que també forma part del col·lectiu Güilis, que fa recerca i investigació escènica. “S’estan movent moltes coses”, diu Miquel Mas; moviments que permeten que la frescor i la nova llum penetrin de ple dins el sector teatral.