"Rehabilitar els edificis i reactivar-los també vol dir reactivar el territori"

BarcelonaMaria Rius i els cosins Arnau i Ferran Tiñena, coneguts com a NUA Arquitectures, van ser dels estudiants d'arquitectura més brillants de la seva promoció a l’Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (Etsab). Tots tres es van llicenciar amb matrícula d’honor. El 2016 van ser els més joves de la participació catalana a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, i deien a l’ARA, exultants, que era “un regal” ser-hi. Hi van participar amb la seva primera obra construïda, el Centre per al Servei de Distribució d’Aliments a Campclar, un petit edifici de 80 metres quadrats que va costar menys de 60.000 d’euros però que en aquell moment donava servei a més de 200 famílies.

Durant tots aquests anys els NUA s’han mantingut fidels als valors que destil·la aquest centre, i s’han convertit en un dels despatxos europeus més importants de la seva generació: l’ampliació i rehabilitació de Tallers Gon-Gar va estar seleccionat al premi Mies van der Rohe, i fa un any van guanyar un dels premis Europe 40 Under 40, coincidint amb el desè aniversari de l’estudi. 

Ara els NUA han tornat a triomfar i han guanyat el concurs per rehabilitar el Teatre Bravium de Reus, ubicat al Centre Catòlic. “Hi ha molta feina darrere de cada obra”, afirma Ferran Tiñena. “Vam néixer en un moment de crisi en què els recursos econòmics eren molt escassos –afegeix–, i vam haver de trobar la riquesa dels edificis en les atmosferes, en el fet que ens fessin sentir acollits amb una materialitat molt austera, molt intemporal”. “Era el nostre context natural, no n’havíem conegut cap altre, perquè la festa havia passat quan nosaltres érem estudiants. Per això ens hi sentim còmodes –diu Arnau Tiñena–. Aleshores ja teníem clar que l’arquitectura ha de servir per millorar la vida de les persones i els llocs, i que té una vocació de servei públic i humanista, contraposada a la visió més mercantilista”.

Per tot això, han convertit la rehabilitació d’edificis existents, amb una bona dosi de creativitat, en un dels puntals de la seva feina, tant si es tracta d’un edifici catalogat, com el Mas Totosaus de Reus, com d'altres de menys emblemàtics, com el Mas Carpi a Aiguamúrcia, un bloc de 27 apartaments a Salou o una casa abandonada al nucli antic de Tarragona. I tenen en curs la rehabilitació d’una fàbrica tèxtil de principis del segle passat al Pont d’Armentera i un bloc d’habitatges modernista de la mateixa època a la plaça del Mercat de Tarragona. “Per a nosaltres tots els elements preexistents tenen molt valor, perquè tenen la pàtina del temps, que no es pot comprar, i també el tenen tots els estrats, totes les vides d’un edifici. La rehabilitació és també un tema de sostenibilitat: si recuperes un edifici estalvies tot el diòxid de carboni que suposa enderrocar-lo, i també en generes menys en la construcció”, explica Ferran Tiñena. 

Del petit detall a l'escala territorial

Per la seva formació a l’Etsab, Arnau Tiñena afirma que la seva visió de l’ofici és “transescalar”, és a dir, treballen simultàniament “des de l’escala del detall fins a la territorial”. “Pensem els edificis, els projectes, com una peça d’un sistema que és molt més gran, i que hi ha d’encaixar, l’ha de fer funcionar, l’ha d’enriquir, l’ha de fer més bell”, diu Ferran Tiñena. Pel que fa a la distribució de la feina, es reparteixen la gestió dels projectes i la direcció d’obra segons la feina que té cadascun d’ells en cada moment. Però la part creativa és “compartida”, com diu Ferran Tiñena, al voltant d’una sola taula on treballen tots els membres de l’estudi.

En comptes de plantejar-se quedar-se a Barcelona quan van acabar la carrera, els Nua es mantenen arrelats al seu lloc d’origen i, en paral·lel a la feina de l’estudi, són professors a l’Escola d’Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili. “Hi ha molta gent enraonant sobre Barcelona. En canvi, el Camp de Tarragona o l’Ebre són zones que estan més oblidades i que a nosaltres ens interessen”, assegura Ferran Tiñena. “El Camp de Tarragona és molt complex: d'una banda, hi ha les ciutats que són culturalment molt riques, sobretot Tarragona; i, d'altra banda, hi ha tot el sector de la costa, on el turisme té una gran importància, però que en l'àmbit territorial ha arrossegat peces molt controvertides com Port Aventura. Aquest model turístic no ens els sentim gaire pròxim, però és una realitat i sabem que a vegades ens tocarà treballar en aquests temes, i intentarem fer-ho amb la coherència més gran possible amb els nostres principis”, explica Arnau Tiñena. Un altre aspecte és l’industrial. “Ens agradaria que no hi hagués la petroquímica, però també és una realitat, i els temes industrials també són un repte de la ciutat: com integrar els territoris que es van desindustrialitzant”, afegeix. “I no hem d’oblidar que l’Ebre, que és gran un pol energètic, ha perdut un 60% o un 70% de població i que el parc d’habitatge està buit i caient. Rehabilitar els edificis i reactivar-los també vol dir reactivar el territori”, adverteix Ferran Tiñena.

En paral·lel a voler contribuir a millorar el seu territori, una altra clau de la seva feina és la proximitat: “Tenim una manera de treballar molt pròxima a l’obra i al client: en el moment que les distàncies crítiques entre nosaltres i el projecte augmenten, patim, perquè ens implica molt més desgast. El sistema ens ha permès desenvolupar-nos a unes distàncies relativament curtes, a dues o tres hores de Tarragona com a màxim. Potser en el futur canviarem i ens dispersarem, però ara ens agrada molt la personalització del client i de l’obra”, diu Ferran Tiñena. Això té a veure amb la mida de l’estudi: “Mai hem volgut ser una oficina gran, perquè ens agrada estar molt a sobre de les nostres obres i controlar tots els processos. Per això no hem anat a buscar projectes a l’estranger, encara que no descartem que en el futur això pugui canviar”, conclou Arnau Tiñena.